dimarts, 18 d’octubre de 2016

Reivindiquen el Treball Social Comunitari per fer front a la individualització dels problemes

La primera sessió del Fòrum de Debat social del nou curs 2016/17 es va celebrar ahir 17 d’octubre a l’Ateneu Barcelonès i va analitzar l'evolució del Treball Social Comunitari a través de l'experiència de Rosa Domènech, Pablo Peralta i Òscar Rebollo.

Rosa Domènech, treballadora social i presidenta d’Impuls a l’Acció Social va explicar el passat del Treball Social Comunitari a casa nostra a partir de la seva experiència laboral al Camp de la Bota (1962-1969), Montjuïc, a l'Hospitalet de Llobregat i al barri Singuerlin (Santa Coloma de Gramenet); a més d’ocupar càrrecs de responsabilitat a l’Ajuntament de Barcelona durant els mandats de Narcís Serra i Pascual Maragall.




Rosa Domènech va començar a treballar en l'àmbit social a l'any 1964 al Camp de la Bota depenent de Càritas Diocesana, "una institució que sempre ha procurat donar a la societat allò que demana. I en aquell moment a la societat li mancava que es fes treball social comunitari i va subvencionar treballadores socials per a que anéssim a treballar als barris". Segons Domènech, el Treball Social Comunitari (TSC) es fonamenta en el procés que emprenen els afectats per una problemàtica amb el recolzament del treballador social i altres professionals. 


Orígens del Treball Social Comunitari a casa nostra

Domènech va descobrir el TSC a Girona l'any 1959 quan anava als barris a fer "catecisme" per a ensenyar als infants més desvalguts a llegir i escriure. Des d'aquell moment, es va "enamorar" d'aquesta vocació i la va convertir en la seva professió. A tals efectes, l'any següent va començar els estudis d'Assistent Social. 

L'any 1956, l'ONU dóna una definició que concreta que cal fer un treball social conjuntament amb els moviments socials basat en el desenvolupament comunitari: "Procés a través dels quals els esforços d'una població s'unien als del govern d'aquell moment per millorar les condicions econòmiques, socials i culturals de les comunitats integrades en el país i aconseguir que col·laboressin plenament amb el procés social". Aquesta definició es va adaptar com a marc definitori i va marcar els objectius d'actuació: informar, raonar, reflexionar i oferir solucions sempre amb la participació dels usuaris de la comunitat. "Sense solidaritat i fraternitat no es podien assolir els objectius", va afirmar Rosa Domènech. 

Els objectius es fonamentaven en 7 punts:

1. Assolir la participació de la comunitat perquè fos capaç de resoldre els seus propis problemes
2. Crear una dinàmica social que permetés la participació
3. Trobar una metodologia que permetés planificar i avaluar totes les dinàmiques del TSC
4. Cercar la formula per resoldre els problemes plantejats per la mateixa comunitat (serveis, habitatge, etc.) a través de la participació i la solidaritat
5. Partir de la anàlisi de la realitat i rebutjar la improvisació
6. La participació només era veritable quan la persona era conscient que participa per resoldre els problemes de la comunitat
7. Procurar que les accions per resoldre els problemes individuals tinguessin una referència a escala comunitària.

En aquest context, s'intentava interrelacionar els casos, amb els grups i el TSC. En relació amb això, s'ha parlat molt sobre si el TSC ha de tenir ideologia o no. Domènech va defensar que en l’àmbit de la intervenció comunitària, “la ideologia és important i és necessària i en certa mesura cal que el treballador social la tingui”.





Metodologia Marchioni

Teníem el marc, els objectius però ens faltava la metodologia: "L'escola no ens havia explicat metodologia concreta per fer TSC" -va explicar Domènech- "i tenim la gran sort que l'any 1964 coneixem al Marco Marchioni". Entre les seves aportacions destaca la construcció teòric-metodològica per a la intervenció comunitària i la democràcia participativa en països desenvolupats; innovant en conceptes clau com "els protagonistes" i "la teoria dels tres cercles" en els processos participatius o en el concepte de "comunitat" en realitats i societats complexes. 

"Va ser un luxe tenir al Marco Marchioni durant un any ensenyant-nos perquè el Marco s'explicava molt bé, tenia ideologia i ens va orientar de com fer el TSC", reconeix Rosa Domènech. 

La metodologia de Marchioni que es va adoptar consistia en tres etapes:

1. Estudi i coneixement de la realitat
2. Audició i personalització dels problemes
3. Intervenció inicial
4. Intervenció ordinària
5. Intervenció intracomunitària
6. Supervisió i avaluació

Els moviments socials eren l'exponent del què la societat volia. Durant la Transició, l'Administració va creure que no eren necessaris: "O bé van passar a fer política institucional o bé van quedar en un segon terme". 

Amb el tems han anat canviat les reivindicacions dels moviments socials. "Aquests moviments canalitzen inquietuds i faciliten la participació", va manifestar Domènech. Actualment la incidència dels moviments socials es materialitza a través de les xarxes socials. 

Una mirada al present

Per la seva part, Pablo Peralta, treballador social i mediador de l’Ajuntament de Barcelona, va ser l’encarregat d’explicar la fotografia del present de l’acció comunitària. D’acord amb això, va denunciar que el Treball Social Comunitari “ha acabat sent l’àmbit més precaritzat, més jove i més marginal i acaba sent una sort de negoci per les empreses que ofereixen aquests tipus de serveis”.

D'acord amb això, va criticar que "tots els plantejaments tant des de la formació com de la pràctica professional es fa des de la divisió entre caso, grups i comunitat quan realment l'àmbit comunitari ja està inclòs en l'àmbit social. Per tant, no hauria de ser una parcel·la del treball sinó una manera de treballar".  

De la mateixa manera, Peralta va afirmar que aquesta metodologia que en els passat era tan necessària ens ha acabat convertint "als treballadors socials en dispensadors de recursos i hem perdut la frescor. No ens hem atrevit a innovar i experimentar i per això estem encotillats en el model de dispensadors de recursos. Ens han passat per davant altres disciplines com l'art o el disseny que s'han obert a altres realitats més diverses”. 

Finalment, les xarxes socials han canviat el model que concep la comunitat com a pertinença a un espai territorial: "El nostre sistema de vida actual cada cop és més desterritorialitzat i la comunitat no deixa de ser moments de relació a partir de nodes que poden ser llocs, persones, interessos o situacions que ens puguin identificar. I des del TSC encara estem pensant en la idea del carrer", va reflexionar Peralta. 

Resposta al paradigma neoliberal

Òscar Rebollo, expert en treball comunitari, va plantejar el futur del Treball Social Comunitari a partir de la resposta enfront el model neoliberal dominant: “El futur depèn de qui guanyi. El model neoliberal és antisocial i anticomunitari”, va reblar.

Rebollo també va vindicar el Treball Social Comunitari perquè “ni els problemes ni les respostes poden ser individuals”. Així mateix, va considerar que els actors socials tradicionals que “tenen l’etiqueta de representar la comunitat” han entrat en crisi. Davant d’això, prenen força nous actors com “plataformes, moviments, col·lectius més horitzontals... que no responen a la lògia de la representació sinó a la del projecte”. Per tant, la pregunta ara és “què fas” enlloc de “a qui representes”.

Finalment, l’expert va palesar la necessitat que l’Administració pugui assumir el repte de la descentralització: “Si la comunitat està a tot arreu, com ens organitzem?”, es va qüestionar.

Torn de preguntes

En relació amb la idea de que el futur dependrà de qui guanyi (liberalisme o nosaltres), hauríem de buscar formules de convivència que vagin substituint el vell sistema. Per què no es poden transformar els sistemes actuals? Per què no es poden reconvertir? 
O.R.: La lògia neoliberal que domina avui dia el capitalisme individualitza els problemes i les respostes. Enfront d'això hi ha lògiques que tenen una visió més comunitària i col·lectiva. En aquest segona dimensió s'hi ha trobat moltíssima gent (la socialdemocràcia, la democràcia cristiana, el comunisme, l'anarquisme...) Jo no estic dient neoliberalisme contra 15M. Jo el que sí que plantejo com una hipòtesi provocadora és que la lògia actual dominant del capitalisme ens individualitza absolutament. I al final el responsable dels meus problemes sóc jo. I no puc buscar la comunitat com a excusa. Si guanya això ho tenim fotut. I respostes alternatives a això no només hi ha una. Dins del pensament comunitari hi ha tradicions més conservadores i més esquerranoses. 

Quines diferències pot haver entre la pràctica de l'acció comunitària i els serveis socials en pobles petits i a les grans ciutats on han aflorat noves formacions polítiques?
P.P.: Jo he viscut sis anys en un poble de 300 habitants i m'he dedicat a l'àmbit social. Al final però la diferència és el plantejament que tu tinguis d'aquests serveis; la política pública que vulguis fer. En els pobles petits hi ha un control social major. El problema de la intervenció comunitària depèn de qui intervé. El gran repte en aquest sentit organitzatiu és molt deixar fer als altres perquè si únicament intervenim des de la perspectiva de la demanda continuem amb aquesta lògica molt poc constructiva. Hem d'aprendre del què fan els altres. Aprendre a pensar fora absolutament de marc perquè si no, fem polítiques continuistes. Si volem transformar, hem d'atrevir-nos amb coses noves i atrevir-nos a equivocar-nos. 

El Fòrum de Debat Social té com a objectiu l’anàlisi dels grans paràmetres de les polítiques socials i la necessària actualització i impuls d’aquestes. 

divendres, 7 d’octubre de 2016

El 1er Fòrum Social del nou curs 2016-17 aborda l'evolució del Treball Social Comunitari

La primera sessió del Fòrum de Debat social del nou curs 2016/17 abordarà l'evolució del Treball Social Comunitari a través de l'experiència de diversos ponents. 

L'acte tindrà lloc el dilluns 17 d’octubre, de 18 a 20h, a la Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès  (C/Canuda, 6).


El títol de la sessió és  “Treball social comunitari. Passat, present i futur” i comptarà amb els següents ponents:

  • Rosa Domènech, treballadora social i presidenta d’Impuls a l’Acció Social
  • Xavier Camino, antropòleg. Ajuntament de Barcelona.
  • Pablo Peralta, treballador social i mediador. Ajuntament de Barcelona.
  • Òscar Rebollo. Expert en Treball Comunitari.


      Coordina i presenta la sessió Esperança Esteve, treballadora social.


El Fòrum de Debat Social té com a objectiu l’anàlisi dels grans paràmetres de les polítiques socials i la necessària actualització i impuls d’aquestes.