dijous, 25 de juny de 2015

Premio Senda a Professional de l'any a Rosa Domènech

Ens plau comunicar-vos que el jurat de la sisena edició dels Premios SENDA, ha acordat atorgar el premi Professional de l’any a la presidenta d’Impuls a l’Acció Social, la senyora Rosa Domènech.

Els Premios SENDA reconeixen la tasca d’empreses i institucions a favor de la millor qualitat de vida i la difusió d’una imatge adequada de les persones grans així com iniciatives tant públiques com privades, en el sector sociosanitari. En aquest cas, s’entrega el Premi a Rosa Domènech, en reconeixement a la seva trajectòria de més de 50 anys com a treballadora social i com a pionera dels serves socials a Catalunya, tant en l’àmbit acadèmic, en l’àmbit públic i en el tercer sector.

L’acte d’entrega del guardó anirà a càrrec de Sa Majestat la Reina Sofía, i tindrà lloc el proper dia 2 de juliol, a les 18h, al saló d’actes del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad a Madrid. Podeu obtenir més informació sobre aquest esdeveniment a www.gruposenda.es.





dimarts, 23 de juny de 2015

Crònica del darrer Fòrum de Debat Social

Dilluns 15 de juny de 2015, a les sis de la tarda, a l’Ateneu BarcelonèsFÒRUM DE DEBAT SOCIAL


L’islam, avui
Ponent: Jaume Flaquer, doctor en estudis islàmics per la Sorbona de París.
Presenta i coordina: Rosa Domènech.

Assisteixen 60 persones.

Presentació: Jesuïta. Responsable de l'Àrea Teològica de Cristianisme i Justícia. Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya.  Llicenciat en filosofia per la UB. Llicenciat en Teologia pel Centre Sèvres de París. Doctor en Estudis Islàmics per l'EPHE (Sorbona de París) amb una tesi sobre el místic sufí Ibn ´Arabî. Col·labora a Migra-Studium. Ha publicat amb Cristianisme i Justícia " Fonamentalisme" (quadern 77, maig 1997) i "Vides Itinerants" (quadern 151, desembre 2007).


Intervenció de Jaume Flaquer:
Quan parlem de l’islam avui hem de començar parlant del debat que hi ha sobre les diferents tipologies, idees i tendències. Els primers en patir el debat intern són les poblacions musulmanes. Hi ha una certa persecussió a les minories del pròxim orient però els mateixos musulmans tenen aquests debats interns. Tenen el repte de la modernitat i com respondre sobretot a partir de la legislació tradicional islàmica. Què es fa amb aquesta legislació, aquest dret diví? La violència d’aquest debat es basa pràcticament en que si al llarg de la història de la humanitat, Déu en cadascun d’aquests períodes dóna una legislació per tal que cada poble segueixi un camí recte per arribar al paradís, i si a cada moment de la història pertoca una llei diferent però la plenitud es revela en l’època de Mahoma, que passa quan aquesta llei queda antiga? Quan es posa en dubte, quan no es pot posar a la pràctica, aquí és on sorgeix el debat.

Un musulmà entén que la seva legislació és la darrera i que per tant és la que ha de regir, la que deroga les anterior. Creu que tots els jueus s’haurien d’haver convertit al cristianisme i després, tothom a l’islam per lògica, perquè és la darrera llei divina.

Si avui en dia toqués un altre dret per regir els països islàmics (fet que passa a molts llocs) alguns es podrien preguntar si es traeix a Mohama. Aquesta pregunta és molt radical i ens ajuda a entendre com es comprenen aquests temes i corrents salafís, els que defenses que cal defensar la llei tradicional. Si Mohama rep el dret diví, ens hem de regir per aquesta. Tots els països que no responen aquesta llei islàmica tradicional són vistos malament per aquestes corrents salafistes.

Amb aquesta lògica el moviment té molt de suport. A Catalunya, un 15% de la població musulmana està d’acord amb aquest tipus de pensament. Aquest moviment no és violent, sí que intentant imposar lleis medievals pot acabar-hi havent-hi violència. És moviment que viu marginat en la societat catalana i no tenen un projecte d’islamitzar la nostra societat.

En canvi sí que trobem que hi ha un moviment que vol incidir en el poder polític per transformar la societat. És el salafisme polític. Aquí dins hi apareix el jihadisme que utilitza la violència com a eina. És una minoria que abraça la violència.

La llei islàmica és un element de dret que incorpora temes d’estructuració de la comunitat i de maneres de pregar, també sobre la moral (allò permès i allò que no ho està). Amb aquesta llei un musulmà podria viure fàcilment a qualsevol lloc del món. Podria obeir a les creences i valors sense gaires problemes. La dificultat es troba en que el dret islàmic incorpora elements que són de dret civil, dret penal, familiar i econòmic. Aquestes són les veritables dificultats.

La qüestió familiar, penal, civil són impossibles a països com els nostres. És per això que els grups salafís ens critiquen que no donem llibertat religiosa, sols llibertat de culte.

Com un musulmà no salafí pot donar resposta? Una manera és posant un punt crític entre el que creu un salafí i el que és el dret islàmic. La llei islàmica com a tal no existeix, hi ha l’Alcorà i les hadiz dels profeta, relats sobre el què va dir i va fer Mahoma durant la seva vida. Cap d’aquests documents tenen formulació jurídica. Són relats no textos que diguin que s’han de complir pels segles dels segles. Fer-la llei és una interpretació.

Per tant el que tenim és l’Alcorà (segle VII), els hadiz que parlen del profeta (escrits 3 segles més tard de la mort del profeta) i tres segles més tard que es tradueix a nivell jurídic tot aquest material. El salafisme confon aquests codis jurídics amb la llei islàmica. Un musulmà ha de dir-li que va massa ràpid, que barreja coses. Així es podria atacar conceptualment aquesta aparent lògica perfecta del salafisme.

Una altra via, que encara no s’ha encetat per part dels musulmans, és posar un interrogant sobre la suma del profeta. I estudiar com es va escriure l’alcorà i saber els origens veritables de l’islam. Això ho hauran de fer en algun moment o altre. El catalocisme ho va fer.

Mentrestant no es fa una lectura crítica de l’Alcorà però des dels moviments reformistes sí que en la fan des de la pressió dels drets humans i la pressió dels països occidentals. Aquest comença a ser un moviment important avui en dia (un 40% a Catalunya). Posem l’exemple de la lapidació en casos d’adulteri. La llei tradicional demana la pena de mort tant per homes com per dones i si no estan casats o divorciats flagel·lació. El corrent reformista empès per la força dels drets humans, rellegeix els textos i intenta buscar noves sortides. A l’Alcorà no apareix la lapidació, en els hadiz sí. Com pot ser? I la poligàmia? És una interpretació? Què es diu literalment? Què diu un text? I l’altre? Seria recomanables tornar a fer una lectura dels textos i no de les interpretacions.

El moviment d’Al Qaeda lluita de forma violent per aconseguir objectius salafistes. El moviment de l’Estat Islàmic ve de lluny. Funciona perquè en la base hi ha tot el sistema de Sadam Hussein i tota l’estructura dels serveis d’espionatge i serveis secrets d’aquell moment. Funcionen perquè saben fer funcionar un Estat. Han aconseguit que molta gent abraci molt el moviment. De portes cap en fora l’Estat Islàmic està fent una difusió molt radical. Defensa crear un Estat, a diferència d’Al Qaeda. Toca crear un Estat perquè creuen que s’està arribant a la fi dels temps. Fan un tipus de propaganda molt bona per aconseguir objectius. Cap-i-cua, acabar tal i com es va començar. La lluita final de la humanitat, que enfrontarà l’exèrcit dels bons (ells) i els dolents (jueus, cristians i tots els musulmans que no estiguin d’acord amb EI). Per això fan crida a tots els musulmans perquè vagin a ells. Després de la lluita vindrà Jesús i es convertirà en Kalifa, etcètera, etcètera, etcètera.

Aquests relats escatològics són els escoltats per molts musulmans; són molt similar a lluites apocalíptiques de pel·lícules. L’Estat Islàmic estan identificant certs senyals de la tradició musulmana amb símbols actuals. Això fa que tinguin una certa resonància i que arribi a força població.


dimarts, 9 de juny de 2015

Proper Fòrum de Debat Social: L’islam, avui

El convidem a la propera sessió del Fòrum de Debat Social que es celebrarà el dilluns 15 de juny, de 18h a 20h, a la sala Pompeu Fabra de la segona planta de l’Ateneu Barcelonès i et demanaríem un cop de mà fent difusió de l’activitat.


El tema que tractarem en aquesta sessió serà “L’islam, avui”. El ponent serà: Jaume Flaquer, doctor en estudis islàmics per la Sorbona de París.

El Fòrum de Debat Social té com a objectiu l’anàlisi dels grans paràmetres de l’Estat del Benestar, de les polítiques socials i la necessària actualització i impuls.

Són promotors del Fòrum de Debat Social: Rosa Barenys, Xavi Camino, Carles Campuzano, Antoni Comín, Rosa Domènech, Esperança Esteve, Joaquim Ferrer, Rosa M. Ferrer, Rafael Hinojosa, Joaquim Julià, Àngels Nogués, Pablo Peralta de Andrés, Josep Oriol Pujol, Cristina Rimbau, Glòria Rubiol, Mariona Rull, Jordi Sabater, Joan Tatjer i Eduard Vinyamata.