Dimecres 14 de gener
de 2015
Programa:
9 a 9.15h. Recepció i acreditacions
9.15 a 9.30h. Presentació a càrrec de Rosa
Domènec, president d’Impuls a l’Acció Social
9.30 a 11h. Conferència Europa. La inmigración en tiempos turbulentos a càrrec de Joaquin
Arango, catedràtic de sociologia a la Universidad Complutense de Madrid i
director del Centro de Estudios sobre Migraciones y Ciudadanía.
11 a 11.30h. Pausa
11.30 a 12.40h. Taula A. Globalització i mobilitat migratòria a la Unió Europea amb la
participació de Gemma Pinyol, membre del CIDOB i Carles Campuzano, president de
la Fundació ACSAR. Relator: Jordi Sabaté.
12.45 a 13.30h. Taula B. Convivència i integració versus tràfic i explotació amb la
participació de Miquel Esteve, comissionat d’Immigració i Acció Comunitària de
l’Ajuntament de Barcelona; Montserrat Font, directora la Fundació Apip-Acam i
Salvador Busquets, director de Cáritas Diocesana. Relatora: Montserrat Feu
13.45 a 14.30h. Conclusions i cloenda a càrrec de
Josep Ricou, president de la Fundació Apip-Acam
Síntesi
Presentació
Aquestes
jornades són organitzades per part d’Impuls a l’Acció Social, la Fundació
Apip-Acam, la Fundació ACSAR i per Atlàntida, quatre entitats socials que volem
aprofundir i debatre en el contingut de les migracions, de les problemàtiques i
situacions que se’n deriven però també sobre les actuacions a realitzar. Ens
preocupen les polítiques migratòries, les migracions a la mediterrània, la
pèrdua de drets i deures de les persones migrades, els centres d’estrangeria...
Volem aprofundir amb totes i tots vosaltres qüestions concretes i d’altres més
àmplies per mirar de resoldre aquestes preocupacions que tenim.
Creiem
doncs que aquesta és una qüestió en la que necessitem formar-nos, informar-nos
i discutir contínuament. Cal per la importància de la qüestió. Cal perquè hem
d’aclarir i treballar entre tots nosaltres el tema. I ho farem avui a través de
tres ponències i amb tertulians que ens permetran desgranar el contingut.
Per
acabar, agrair a la Fundació La Caixa per acollir el nostre debat social al seu
espai del Palau Macaya.
Europa. La immigració en temps turbulents
En
l’actual situació de crisi que viu Europa, ens podem plantejar si han augmentat
els problemes migratoris i la gravetat d’aquests. Europa viu aquests temps
tensos i difícils, i quasi tots els països s’han vist afectats, a diferents
nivells, pels problemes econòmics. És així com els immigrants també han sigut
castigats i a la pràctica, com a un dels col·lectius més afectats per la situació
actual.
Hi
ha però condicionants i situacions previs a la crisi i que possiblement
perduraran un cop superada aquesta. Veiem elements en comú entre els països que
més han patit la crisi i el tracte a la immigració però també en veiem d’altres
que els distancien. Un exemple són Espanya, Portugal i Irlanda. Tres països
molt afectats però que en canvi no han augmentat els problemes de xenofòbia
greu, en comparació amb Grècia. Hi ha per tant, altres factors que poden fer
agreujar els conflictes amb la població migrada, més enllà de la crisi
econòmica.
En
les polítiques públiques sovint s’ha posat damunt la taula el debat de migració
qualificada i escollida versus la migració de baixa qualificació, refugiats...
i no escollida. Aquest és el paradigma en el que s’orienten la majoria de
polítiques europees i aquest debat apareix abans de la crisi. Aquestes
polítiques han contribuït als dèficits d’integració generant problemes
estructurals com els que coneixem avui dia. I davant de tot això, la UE no ha
trobat resposta entre la necessitat de població immigrant i els problemes
migratoris.
Cal
destacar també que la relació d’Europa amb la immigració és més complexa que la
que tenen d’altres zones del món. Això es deu a que Europa necessita immigrants
per motius sociodemogràfics (vellesa, cura, manca de mà d’obra en determinats
sectors...), també perquè hi ha fortes reticències en la permanència a la nació
d’aquestes persones, per la situació geogràfica i per temes de drets interns
garantits. També per raons més històriques, que tenen a veure amb la antiguitat
dels nostres estats, etc. Aquesta combinació genera l’efecte de “la immigració
no volguda”.
La
immigració és sens dubte, un tema central i que afecta a la societat sencera.
És un fet real i que centra les nostres societats de forma molt intensa (a
favor i en contra), que centra la política dels nostres Estats, partits... dia
a dia. A 15 països de la Unió Europea hi ha partits xenòfobs destacats, amb
suport social i inflamant la convivència i el debat. Aquesta situació és
creixent i condiciona l’opinió de la població cap a les persones procedents
d’altres països.
Globalització
i mobilitat migratòria a la Unió Europea
Gemma Pinyol
Quan
parlem d’immigració dins el marc de les polítiques de la Unió Europea hem de
començar dient que la Unió va començar a construir una política comuna fa 16
anys i que a dia d’avui encara no hem trobat la via, l’encaix. És quan la UE
decideix que els seus ciutadans poden circular lliurament pel seu territori
quan es comencen a plantejar qui no poden circular-hi i la política d’asil. Aquí
apareixen les polítiques d’immigració.
En
aquest àmbit podríem dir que hi ha diferents tensions. Hi ha tensió entre la UE
i els estats membres. S’ha de dir que entre el que fan els Estats i les decisions
de la Unió hi ha un marge molt elevat. Hi ha unes directives marc però després
cada Estat, gràcies a l’entramat complex de la UE, fa el que vol. Les
exigències de la Unió pel què aquests temes és de mínims, la resta ho fixen els
Estats i aquests tampoc volen cedir masses competències a la UE. Dins aquest
discurs s’incorpora també la idea de més o menys Europa. Els que demanen menys
Europa, sovint són més xenòfobs. Aquí hi ha una tendència de risc en la que
caldria reflexionar-hi.
Dilema
entre seguretat i llibertat. Sempre reduïm
espais de llibertat (tanquem fronteres) davant els problemes de seguretat que
apareixen. És una tensió que existeix i és un debat en el que hi tenim molt a
perdre si no s’enfoca bé. Aquesta tensió hi és al discurs públic actual i més
després dels fets a París.
Quan
l’Estat pensa en immigració parla de fronteres i el món local parla de gestió
de veïns, de convivència, d’una resposta directa a la població. Els grans
debats sempre han anat entorn les fronteres, la seguretat i no envers aquesta
gestió directa cap a la població i la cohesió social. Els recursos econòmics
també han seguit aquesta tendència, aquesta prioritat estatal i no local. Aquí
també hi ha tensió.
S’hi
afegeix la tensió que hi fa el món empresarial, que també s’implica dins el
discurs de la immigració i el control, nivell d’accés, mobilitat de persones...
les possibilitats que el talent arribi d’altres països per millorar les
empreses.
Totes
aquestes tensions són les que s’haurien d’anar resolent a través de les
polítiques d’immigració i no refugiar dins aquestes, conflictes o situacions
que no tenen a veure de forma directe amb la immigració i que sovint es
confonen.
Carles Campuzano
Cal
posar èmfasi en tres qüestions:
1.
La distància entre el dins i el fora en el temps de la globalització: Tenim una
major distància entre el que passa fora i dins la UE. Les hem escurçat i per
tant les crisis d’altres països tenen repercussions directes en la nostra
societat. Les transformacions polítiques també arriben. Continuem donant
respostes des de la lògica de l’Estat-Nació i això ens limita.
2.
La identitat a Europa, i a Catalunya, continua sent central: Els Estats-Nació
continuen creant identitats? Compartir identitats fa possible la participació
política? Les comunitats separades fan impossible un marc comú? Les identitats
múltiples hi són en la nostra mirada? Totes aquestes qüestions ens han de
servir per construir els relats sobre diversitat i no tant d’immigració.
3.
L’Estat del Benestar ha fallat i per això s’entén alguns dels problemes que
tenim: Juntament amb la discussió de com es gestiona la realitat i l’entesa de
la diversitat, hem de fer esment a aquest fracàs de l’Estat del Benestar, a la
promesa d’aquest Estat. Si els fills de la diversitat no tenen capacitat de
tenir èxit, s’entenen molts dels reptes actuals en la gestió de la immigració.
Hem de recuperar el contracte social on es reculli la mobilitat social. Aquest
és un tema important de la discussió.
Convivència
i integració versus tràfic i explotació
Montse Font
A
inicis dels anys 80 comença l’arribada d’immigració de població i no existien
grans polítiques i les actuacions més importants eren impulsades per part
d’entitats. Sobre els anys 90 es van anar complicant les actuacions i sorgeixen
més polítiques i plans d’acollida. Hem
anat desenvolupant una societat més complexa i més multicultural.
Cal
avançar en el concepte de tolerància com a respecte de la diferència per
conviure. Cal construir noves fórmules de convivència. Temem la fractura social,
creiem que el risc hi és.
El
tràfic de persones és un problema molt desconegut, costa molt d’arribar-hi.
Bàsicament són dones i moltes d’elles víctimes d’explotació sexual, són
difícils de detectar. Per nosaltres la prostitució va molt lligada amb la
pobresa i la immigració. D’explotació n’hi ha molts tipus i la sexual és la més
àmplia, la més organitzada i liderada per una indústria criminal. És un fenomen
que vulnera totalment els drets humans; és l’esclavitud dels nostres temps.
Hem
de fer un canvi social contundent (repudiant i penalitzant clarament
l’explotació sexual, clients i propietaris), la igualtat ha de ser practicada
també en aquests casos; i els serveis socials no poden estar d’esquena a
aquesta realitat.
Salvador Busquets
La
convivència és la que permet la integració i la cohesió social, és de màxima
importància per a la salut de les persones i la relació envers els altres. La
integració és constant i és el que permet configurar una nova societat formada
per dues parts. Aquí rau l’aspecte que potser costa, el d’incorporar nous
elements a la nostra societat. Cal eliminar l’explotació per una bona
integració.
Hi
ha moltes problemàtiques entorn la immigració però les persones indocumentades
són les que tenen més dificultats per accedir a recursos.
El
marc jurídic és el que facilita la capacitat d’integració o la d’exclusió, i
això ho veiem al nostre dia a dia com a entitat. El cas dels empadronaments, el
contracte de treball i el certificat d’idoneïtat de l’habitatge són exemples
clars que ens trobem i que són claus per integrar o excloure a les persones
immigrants, perquè són aquells elements que legalment els hi donen garanties.
En funció de l’ús que es faci del marc jurídic (que representa que és neutre)
es facilita o es dificulta la integració de les persones immigrades i es
facilita o dificulta l’explotació.
Ens
juguem la convivència en la inserció del mercat laboral dels immigrants de
segona generació. Hem de treballar els aspectes de violència associada a
determinats col·lectius i barris. La desigualtat ha crescut molt i cal crear noves
possibilitats, nous projectes per aquests col·lectius per evitar violència.
Objectivament hi ha condicions per tenir violència.
Hem
de treballar quotidianament tota relació humana per prevenir prejudicis i
rumors. Els coneixements vivencials són els que ens ajudaran a la convivència.
Hem de garantir l’accés als drets per part de tothom.
Miquel Esteve
La
immigració és el procés pel qual una persona arriba d’un altre país i per tant
necessitem polítiques d’acollida. Les polítiques de diversitat són entorn la
convivència de la ciutadania. No totes aquestes persones són vulnerables, sí
que són diverses i sí que hi ha molts immigrants que són vulnerables i que
necessiten polítiques socials. Necessiten atenció social per poder-se
desenvolupar com a persones amb tots els drets.
Les
persones amb situació administrativa irregulars són les persones més
vulnerables, les que queden abandonades dels suports existents. Cal reclamar que
aquestes persones tinguin possibilitat de treballar com a solució doncs es
podrien resoldre molts problemes dels actuals. Cal protegir els més vulnerables
del grup de vulnerables.
Conclusions
i cloenda
S’agraeixen
les exposicions per part de tots els ponents de las sessió i es convida als
assistents a continuar parlant, en properes jornades, sobre aspectes que no
s’han pogut treballar i aprofundir.
