dimarts, 27 de gener de 2015

Jornada al Palau Macaya sobre Immigració

Dimecres 14 de gener de 2015

Programa:
9 a 9.15h. Recepció i acreditacions
9.15 a 9.30h. Presentació a càrrec de Rosa Domènec, president d’Impuls a l’Acció Social
9.30 a 11h. Conferència Europa. La inmigración en tiempos turbulentos a càrrec de Joaquin Arango, catedràtic de sociologia a la Universidad Complutense de Madrid i director del Centro de Estudios sobre Migraciones y Ciudadanía.
11 a 11.30h. Pausa
11.30 a 12.40h. Taula A. Globalització i mobilitat migratòria a la Unió Europea amb la participació de Gemma Pinyol, membre del CIDOB i Carles Campuzano, president de la Fundació ACSAR. Relator: Jordi Sabaté.
12.45 a 13.30h. Taula B. Convivència i integració versus tràfic i explotació amb la participació de Miquel Esteve, comissionat d’Immigració i Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona; Montserrat Font, directora la Fundació Apip-Acam i Salvador Busquets, director de Cáritas Diocesana. Relatora: Montserrat Feu
13.45 a 14.30h. Conclusions i cloenda a càrrec de Josep Ricou, president de la Fundació Apip-Acam

Síntesi

Presentació
Aquestes jornades són organitzades per part d’Impuls a l’Acció Social, la Fundació Apip-Acam, la Fundació ACSAR i per Atlàntida, quatre entitats socials que volem aprofundir i debatre en el contingut de les migracions, de les problemàtiques i situacions que se’n deriven però també sobre les actuacions a realitzar. Ens preocupen les polítiques migratòries, les migracions a la mediterrània, la pèrdua de drets i deures de les persones migrades, els centres d’estrangeria... Volem aprofundir amb totes i tots vosaltres qüestions concretes i d’altres més àmplies per mirar de resoldre aquestes preocupacions que tenim.

Creiem doncs que aquesta és una qüestió en la que necessitem formar-nos, informar-nos i discutir contínuament. Cal per la importància de la qüestió. Cal perquè hem d’aclarir i treballar entre tots nosaltres el tema. I ho farem avui a través de tres ponències i amb tertulians que ens permetran desgranar el contingut.

Per acabar, agrair a la Fundació La Caixa per acollir el nostre debat social al seu espai del Palau Macaya.

Europa. La immigració en temps turbulents
En l’actual situació de crisi que viu Europa, ens podem plantejar si han augmentat els problemes migratoris i la gravetat d’aquests. Europa viu aquests temps tensos i difícils, i quasi tots els països s’han vist afectats, a diferents nivells, pels problemes econòmics. És així com els immigrants també han sigut castigats i a la pràctica, com a un dels col·lectius més afectats per la situació actual.

Hi ha però condicionants i situacions previs a la crisi i que possiblement perduraran un cop superada aquesta. Veiem elements en comú entre els països que més han patit la crisi i el tracte a la immigració però també en veiem d’altres que els distancien. Un exemple són Espanya, Portugal i Irlanda. Tres països molt afectats però que en canvi no han augmentat els problemes de xenofòbia greu, en comparació amb Grècia. Hi ha per tant, altres factors que poden fer agreujar els conflictes amb la població migrada, més enllà de la crisi econòmica.

En les polítiques públiques sovint s’ha posat damunt la taula el debat de migració qualificada i escollida versus la migració de baixa qualificació, refugiats... i no escollida. Aquest és el paradigma en el que s’orienten la majoria de polítiques europees i aquest debat apareix abans de la crisi. Aquestes polítiques han contribuït als dèficits d’integració generant problemes estructurals com els que coneixem avui dia. I davant de tot això, la UE no ha trobat resposta entre la necessitat de població immigrant i els problemes migratoris. 
 
Cal destacar també que la relació d’Europa amb la immigració és més complexa que la que tenen d’altres zones del món. Això es deu a que Europa necessita immigrants per motius sociodemogràfics (vellesa, cura, manca de mà d’obra en determinats sectors...), també perquè hi ha fortes reticències en la permanència a la nació d’aquestes persones, per la situació geogràfica i per temes de drets interns garantits. També per raons més històriques, que tenen a veure amb la antiguitat dels nostres estats, etc. Aquesta combinació genera l’efecte de “la immigració no volguda”.

La immigració és sens dubte, un tema central i que afecta a la societat sencera. És un fet real i que centra les nostres societats de forma molt intensa (a favor i en contra), que centra la política dels nostres Estats, partits... dia a dia. A 15 països de la Unió Europea hi ha partits xenòfobs destacats, amb suport social i inflamant la convivència i el debat. Aquesta situació és creixent i condiciona l’opinió de la població cap a les persones procedents d’altres països.

Globalització i mobilitat migratòria a la Unió Europea
Gemma Pinyol
Quan parlem d’immigració dins el marc de les polítiques de la Unió Europea hem de començar dient que la Unió va començar a construir una política comuna fa 16 anys i que a dia d’avui encara no hem trobat la via, l’encaix. És quan la UE decideix que els seus ciutadans poden circular lliurament pel seu territori quan es comencen a plantejar qui no poden circular-hi i la política d’asil. Aquí apareixen les polítiques d’immigració.

En aquest àmbit podríem dir que hi ha diferents tensions. Hi ha tensió entre la UE i els estats membres. S’ha de dir que entre el que fan els Estats i les decisions de la Unió hi ha un marge molt elevat. Hi ha unes directives marc però després cada Estat, gràcies a l’entramat complex de la UE, fa el que vol. Les exigències de la Unió pel què aquests temes és de mínims, la resta ho fixen els Estats i aquests tampoc volen cedir masses competències a la UE. Dins aquest discurs s’incorpora també la idea de més o menys Europa. Els que demanen menys Europa, sovint són més xenòfobs. Aquí hi ha una tendència de risc en la que caldria reflexionar-hi.

Dilema entre seguretat i llibertat.  Sempre reduïm espais de llibertat (tanquem fronteres) davant els problemes de seguretat que apareixen. És una tensió que existeix i és un debat en el que hi tenim molt a perdre si no s’enfoca bé. Aquesta tensió hi és al discurs públic actual i més després dels fets a París.

Quan l’Estat pensa en immigració parla de fronteres i el món local parla de gestió de veïns, de convivència, d’una resposta directa a la població. Els grans debats sempre han anat entorn les fronteres, la seguretat i no envers aquesta gestió directa cap a la població i la cohesió social. Els recursos econòmics també han seguit aquesta tendència, aquesta prioritat estatal i no local. Aquí també hi ha tensió.

S’hi afegeix la tensió que hi fa el món empresarial, que també s’implica dins el discurs de la immigració i el control, nivell d’accés, mobilitat de persones... les possibilitats que el talent arribi d’altres països per millorar les empreses.

Totes aquestes tensions són les que s’haurien d’anar resolent a través de les polítiques d’immigració i no refugiar dins aquestes, conflictes o situacions que no tenen a veure de forma directe amb la immigració i que sovint es confonen.

Carles Campuzano
Cal posar èmfasi en tres qüestions:

1. La distància entre el dins i el fora en el temps de la globalització: Tenim una major distància entre el que passa fora i dins la UE. Les hem escurçat i per tant les crisis d’altres països tenen repercussions directes en la nostra societat. Les transformacions polítiques també arriben. Continuem donant respostes des de la lògica de l’Estat-Nació i això ens limita.

2. La identitat a Europa, i a Catalunya, continua sent central: Els Estats-Nació continuen creant identitats? Compartir identitats fa possible la participació política? Les comunitats separades fan impossible un marc comú? Les identitats múltiples hi són en la nostra mirada? Totes aquestes qüestions ens han de servir per construir els relats sobre diversitat i no tant d’immigració.

3. L’Estat del Benestar ha fallat i per això s’entén alguns dels problemes que tenim: Juntament amb la discussió de com es gestiona la realitat i l’entesa de la diversitat, hem de fer esment a aquest fracàs de l’Estat del Benestar, a la promesa d’aquest Estat. Si els fills de la diversitat no tenen capacitat de tenir èxit, s’entenen molts dels reptes actuals en la gestió de la immigració. Hem de recuperar el contracte social on es reculli la mobilitat social. Aquest és un tema important de la discussió.

Convivència i integració versus tràfic i explotació
Montse Font
A inicis dels anys 80 comença l’arribada d’immigració de població i no existien grans polítiques i les actuacions més importants eren impulsades per part d’entitats. Sobre els anys 90 es van anar complicant les actuacions i sorgeixen més polítiques i plans d’acollida.  Hem anat desenvolupant una societat més complexa i més multicultural.

Cal avançar en el concepte de tolerància com a respecte de la diferència per conviure. Cal construir noves fórmules de convivència. Temem la fractura social, creiem que el risc hi és.

El tràfic de persones és un problema molt desconegut, costa molt d’arribar-hi. Bàsicament són dones i moltes d’elles víctimes d’explotació sexual, són difícils de detectar. Per nosaltres la prostitució va molt lligada amb la pobresa i la immigració. D’explotació n’hi ha molts tipus i la sexual és la més àmplia, la més organitzada i liderada per una indústria criminal. És un fenomen que vulnera totalment els drets humans; és l’esclavitud dels nostres temps.

Hem de fer un canvi social contundent (repudiant i penalitzant clarament l’explotació sexual, clients i propietaris), la igualtat ha de ser practicada també en aquests casos; i els serveis socials no poden estar d’esquena a aquesta realitat.

Salvador Busquets
La convivència és la que permet la integració i la cohesió social, és de màxima importància per a la salut de les persones i la relació envers els altres. La integració és constant i és el que permet configurar una nova societat formada per dues parts. Aquí rau l’aspecte que potser costa, el d’incorporar nous elements a la nostra societat. Cal eliminar l’explotació per una bona integració.

Hi ha moltes problemàtiques entorn la immigració però les persones indocumentades són les que tenen més dificultats per accedir a recursos. 

El marc jurídic és el que facilita la capacitat d’integració o la d’exclusió, i això ho veiem al nostre dia a dia com a entitat. El cas dels empadronaments, el contracte de treball i el certificat d’idoneïtat de l’habitatge són exemples clars que ens trobem i que són claus per integrar o excloure a les persones immigrants, perquè són aquells elements que legalment els hi donen garanties. En funció de l’ús que es faci del marc jurídic (que representa que és neutre) es facilita o es dificulta la integració de les persones immigrades i es facilita o dificulta l’explotació.

Ens juguem la convivència en la inserció del mercat laboral dels immigrants de segona generació. Hem de treballar els aspectes de violència associada a determinats col·lectius i barris. La desigualtat ha crescut molt i cal crear noves possibilitats, nous projectes per aquests col·lectius per evitar violència. Objectivament hi ha condicions per tenir violència.

Hem de treballar quotidianament tota relació humana per prevenir prejudicis i rumors. Els coneixements vivencials són els que ens ajudaran a la convivència. Hem de garantir l’accés als drets per part de tothom.

Miquel Esteve
La immigració és el procés pel qual una persona arriba d’un altre país i per tant necessitem polítiques d’acollida. Les polítiques de diversitat són entorn la convivència de la ciutadania. No totes aquestes persones són vulnerables, sí que són diverses i sí que hi ha molts immigrants que són vulnerables i que necessiten polítiques socials. Necessiten atenció social per poder-se desenvolupar com a persones amb tots els drets.

Les persones amb situació administrativa irregulars són les persones més vulnerables, les que queden abandonades dels suports existents. Cal reclamar que aquestes persones tinguin possibilitat de treballar com a solució doncs es podrien resoldre molts problemes dels actuals. Cal protegir els més vulnerables del grup de vulnerables.

Conclusions i cloenda

S’agraeixen les exposicions per part de tots els ponents de las sessió i es convida als assistents a continuar parlant, en properes jornades, sobre aspectes que no s’han pogut treballar i aprofundir.