dimarts, 20 de maig de 2014

Present i futur del Tercer Sector Social

Dilluns 19 de maig de 2014, a les sis de la tarda, a l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL

Present i futur del Tercer Sector Social
Ponent: Àngels Guiteras, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social
Modera i coordina: Rosa Domènech, presidenta d’Impuls a l’Acció Social

Assisteixen 38 persones.

Presentació
Nascuda a Girona l’any 1958. És llicenciada en Psicologia Clínica per la Universitat de Barcelona, especialista en drogodependències i diplomada en Alta Direcció d’Empreses per ESADE. Ha estat treballant en el camp social des de principis dels anys 80, assumint diferents responsabilitats. Actualment és gerent de l’Associació Benestar i Desenvolupament, ABD i presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya des del 9 de juliol de 2009.
  
Intervenció d’Àngels Guiteras
Parlaré del present i del futur del Tercer Sector Social, no parlarem del passat. Parlarem doncs de la rellevància d’aquest sector a l’actualitat, de la gravetat de la situació i de la importància del sector davant la situació de crisi econòmica actual. Del futur parlaré sobre la necessitat d’atacar la crisi social, de la governança relacional i de tres possibles escenaris.

El Tercer Sector Social ha costat molt de conèixer i entendre qui érem. Hi ha un primer sector que és l’administració, que és governamental i no lucratiu; un segon sector que són les empreses mercantils, lucratives i no governamentals; i nosaltres, el Tercer Sector, que no som ni lucratius ni governamentals.

Les entitats del Tercer Sector portem en el nostre ADN la necessitat d’educar en valors i arribar a la ciutadania a través d’allò col·lectiu. Actualment som 6.800 entitats, més de 100.000 treballadors/es, atenem a més de 2 milions de persones, som milers de voluntaris i representem prop del 3% del PIB català. Tal i com existeix a Catalunya, aquest Tercer Sector no existeix enlloc.

La creació va aparèixer quan ens vam agrupar diferents associacions i col·lectius per reclamar tot allò que ens unia i articular-ho en força. A través de la Taula volem ser un lobby, volem fer incidència política per tenir més i millors polítiques socials, i poder vertebrar millor aquest sector i enfortir-nos. Aquest és el nostre objectiu i la feina que fem.

Davant la crisi econòmica, la taxa de risc de pobresa és del 20’1% de la població de Catalunya i cada cop té més incidència entre els més petits, arribant a afectar a xifres superior. 1 de cada 5 catalans és pobre, 1 de 4 nens és pobre. Sols el 38’2% de les llars catalanes van arribar a finals de mes amb facilitat. 515.000 persones es troben en una situació d’atur de llarga duració. Les execucions hipotecàries sumen 8.693 desnonaments a Catalunya en el primer trimestre de l’any. Existeix també un fracàs escolar elevat, uns ingressos familiars baixos, i la renda mínima d’inserció arriba a 25.909 persones, i unes 140.100 persones assalariades cobren menys de 650 euros al mes.

Estem doncs davant d’un fenomen de crisi i d’aparició d’una nova classe de pobresa, la nova pobresa. La pobresa laboral. Aquelles persones que treballen i que tenen un sou però que tot i així tenen situacions de dificultat i pobresa. Aquesta pobresa està en augment també, a nivell Europeu. És un fenomen que reneix del segle XIX.

Del present, també podem parlar de la importància del Tercer Sector davant el marc en el que ens trobem. Un marc de grans desigualtats i que va en augment. Per això el nostre paper és rellevant i imprescindible per afrontar la situació i les conseqüències socials de la crisi. Les més de 300.000 persones voluntàries que participen ens fan únics. No hi ha cap altre entitat privada que pugui incorporar aquest número de persones. Això més l’estructura de les entitats no lucratives, ens fa grans. Defensem els drets socials, prestem serveis, actuem amb voluntariat i participació són els pilars del Tercer Sector.

El Tercer Sector, amb la prestació de serveis, reinvertim el 100% dels guanys i millorem l’actuació i la gestió de les entitats i el servei. La nostra acció és estratègica per donar una resposta superadora a la situació actual.

Això és el present del nostre sector. Si parlem de futur, hem d’atacar la crisi social. Hem de prioritzar-la i fer-hi front. Aquesta crisi és prèvia a la crisi econòmica que estem visquent. En època de més benestar econòmic ja existia. Hem d’afrontar la crisi social amb les mesures adequades. Aquestes desigualtats no es superaran, no les reduirem ni tampoc en sortirem si no som valents. Si no invertim més i millor en polítiques socials, no hi haurà diners. És la política social la que genera economia. Hem de ser capaços d’incidir i en fer que això doni la volta. La lluita contra la pobresa ajuda directament a l’economia. És la manera de que el PIB creixi de forma estable. Estiguem convençuts que la millor manera de fer créixer el PIB és ajudant als vulnerables.

I parlant de futur, hi ha tres tipus d’escenari de futur:

1.     Escenari impossible: Aquest escenari contempla que l’administració dóna abast a tot. Una administració protectora i que proveeix tots els serveis. La gran majoria de serveis serien gestionats des de consorcis, empreses públiques... El ciutadà seria un client, usuari... i les entitats del tercer sector social tindríem un paper petit. Aquí no es parlaria ni de deures ni de necessitats socials. Per això és un escenari no desitjable.

  1. Escenari possible i indesitjable: Alliberar l’assistencial. L’Estat se’n desentén i deixa al mercat la satisfacció o la insatisfacció de les necessitats socials. Nosaltres a través del voluntariat i sense masses professionals, aniríem donant resposta a les necessitats més urgents. Aquest escenari divideix. És un escenari tant possible com indesitjable. Ens hi hem d’oposar.

  1. Possible i desitjable: Aquest ens ajudaria a progressar socialment. El govern assumeix el protagonisme democràtic. Assumeix drets i necessitats socials de la població i ajuda a enfortir el conjunt de la societat civil i la ciutadania. Empoderem els ciutadans i donem resposta a les necessitats i assolir els objectius socials. En aquest escenari, el tercer sector social té un paper important, d’eficiència, de reinversió dels recursos socials.
La governança relacional té molt a veure en aquests escenaris. La complexitat actual és molt gran i amb els fons públics no és suficient. Cal una estreta col·laboració entre sector públic i tercer sector per multiplicar l’impacte i la eficiència. Caldrà també mobilitzar a la ciutadania i entitats per fer-ho possible.

Ha de quedar clar però que per fer una societat forta no s’ha de reduir l’acció dels governs democràtics sinó que cal redefinir el paper d’aquests i conjuntament amb el Tercer Sector. Cal més acord entre tots els agents implicats. Promocionar la col·laboració de tots els agents i entitats socials d’un territori per donar resposta i fer-la més forta, en aquest cas cap a la pobresa. Això és una manera de fer entre teixits socials, ciutadania, administració i d’altres recursos.

Cal l’acció decidida dels governs per enfortir la societat civil, perquè l’actuació pública sigui de la “polis”, de tots i de totes. D’aquesta manera construirem l’interés general entre tots els actors.

Preguntes del públic assistent:
- 352.000 famílies que viuen a Catalunya amb 9000 euros l’any. Se’m fa difícil pensar que en el meu barri jo no conegui a ningú amb una situació tant dramàtica. M’agradaria saber com s’arriben a obtenir aquestes estadístiques i com es compten?

Hem de reconèixer la situació per estar millor. Aquestes dades són reals. La pobresa però, s’amaga. És important donar-ho a conèixer i el meu paper és aquest, donar veu a les desigualtats.  

Les dades són de l’Idescat i es van obtenir aquestes dades a nivell tècnic. El mesurador de la pobresa és bàsicament econòmic. La pobresa severa (que afecta a l’habitatge, alimentació...), aquella que no tenen cobertes les necessitats bàsiques, es mesura d’una altra manera. D’aquesta pobresa també en tenim.

- Sense inversió social no hi ha creixement econòmic. Estic d’acord però vull apuntar que només amb inversió social no tindrem creixement econòmic. Calen més coses per obtenir un creixement econòmic suficient. Manca una renda salarial més justa.

Difícilment comprarem res si no tenim diners. Al meu entendre aquesta crisi no és com la del petroli, no és una crisi d’oferta. És una crisi de demanda i s’ha de tractar d’una altra manera. Les polítiques socials i de lluita contra la pobresa és el que ens ajudarà a sortir-nos-en.

- Sobre els tres escenaris de debat, hauríem de matisar una mica més. Les administracions tenen unes responsabilitat i uns deures. Algunes de les seves funcions les deleguen a entitats, que disposen del coneixement... i sumen esforços. No és tant senzill. M’agradaria poder aprofundir una mica sobre aquest espai.

Jo crec que no estem en el tercer escenari, malgrat que hauríem de lluitar per ser-hi, ens hi hem de posar d’una manera ferma. Les aprovacions de lleis no sempre ha suposat un dret. Són drets subjectes a pressupost. Hem de treballar conjuntament amb altres sectors i configurar una nova manera de fer.

- Quin és el PIB que aporta les prestacions del benestar a la societat? Quin valor té de cara el creixements econòmic?

És molt important conèixer aquestes dades i per això des d’un inici ens vam marcar la necessitat de conèixer-les. I insisteixo que hem de posar la inversió social per davant de la inversió econòmica. És la manera d’assegurar-nos que en el moment que hi hagi creixement no es generi desigualtats.

- L’Ajuntament de Barcelona ha anat augmentant els pressupostos en política social. Hem d’avançar cap el tercer escenari tot i que, la dificultat de treballar determinades qüestions des de l’administració a vegades és molt complex. Des de l’Ajuntament estan mirant el retorn econòmic dels serveis. Cal inversió social i en d’altres aspectes econòmics de ciutat per tal de fer avançar el país.

És cert que no és tant fàcil aquest tercer escenari, però encara crec que es pot avançar. És l’esperança que ens ajuda a continuar. Es clar que no només s’ha de fer inversió social, diem que s’han de prioritzar aquestes, donant-li la importància que li corresponen. Més inversió en polítiques socials de forma prioritària. Això és el que demanem.

- La Taula del Tercer Sector és un interlocutor social potent i això és molt important. Voldria saber quin impacte ha tingut la destrucció premeditada de les Caixes d’estalvi?

Nosaltres fa uns quants anys que parlem i interlocutem amb polítics i empresaris. Ens fèiem creus amb el tema de la dació en pagament no existís. Creiem que seria fàcil de resoldre i vam veure que no. El mateix ens va passar amb el tema de la desaparició de les caixes. Estem preocupats pel model i preocupats per l’obra social, com a font de finançament de les entitats socials. Les entitats fem feina des de les obres socials. Cal que digui però, que l’Obra Social de La Caixa, a dia d’avui, manté els diners que destinen a les entitats.

Estic d’acord en el fet d’anar cap a un nou model i per això donem suport a l’economia social.  Creiem que hem d’agrupar-nos per enfortir aquesta economia, que és una alternativa, lucrativa però amb uns objectius diferents. La importància de tenir guanys i la importància de repartir-los d’acord a determinats objectius. En aquest sentit hem creat una cooperativa a nivell financer i estem treballant per constituir una gestora d’habitatges. La limitació de les nostres capacitats, poc a poc, anem superant-les.

- La ciutadania ha de tenir més clar la cartera de serveis. De quins serveis en l’àmbit social pot gaudir? Si tenim entrebancs, hauríem de visualitzar-los per poder fer propostes.

Totalment d’acord. La ciutadania ha de tenir clar els serveis als que pot accedir i també hem d’assegurar que li arribin. Amb els entrebancs em refereixo que el discurs i la teoria va per una banda i la pràctica per una altra. Això està passant, governi qui governi.

- Seguim en hores baixes a Europa i per això no som creatius amb l’Estat del Benestar. Retrocedeix. No té la vitalitat, objectius... Fem molts esforços i des de les entitats del tercer sector encara més, però no hi ha entusiasme polític suficient a Europa per impulsar-les. Cal recuperar-lo tenint en compte els motius pels quals va néixer, cristal·litzar la llibertat i fer possible la justícia.

Totalment d’acord. Només afegiria que aquest desencant comença als anys 90, quan nosaltres tot just començàvem a organitzar-nos. Hem de defensar una Europa social, l’altra model és d’injustícia social. Hem de lluitar per l’Europa dels drets, que l’Europa Social torni a recuperar l’impuls. Cal un nou acord tot i que la desregularització dels mercats ens porta cap a una altra banda.

- Hem de ser capaços de crear un conjunt de valors per sostenir l’Estat del Benestar. Treure la inèrcia de l’assistencialisme i passar a la creació de valors i també valors econòmics. Quina relació hi ha amb les universitats, centres de recerca... els elements més renovadors de la societat amb vosaltres?

No volem fer assistencialisme però malauradament la situació actual ens fa haver de fer les dos coses. Els bancs dels aliments no ens agrada. Li agrada algú? Ja fa molt de temps que estem enfocats en aquesta línia i és la manera de poder fer la feina necessària en el tercer escenari, el desitjat. Treballem per ser un sector útil pel benestar social. Anem anant-hi. En aquesta línia estem fent treballs amb la universitat.

A nivell de conclusió, voldria destacar que estem parlant de drets socials, de drets de ciutadania i els drets de la qualitat democràtica de l’adminsitració: més transparència, menys corrupció... Si treballem per aquestes tres qüestions, entre tots, podrem construir aquesta Europa social que desitgem.




dilluns, 12 de maig de 2014

El proper Fòrum "Present i futur del Tercer Sector Social" amb Àngels Guiteras

Et convidem a la propera sessió del Fòrum de Debat Social que es celebrarà el dilluns 19 de maig de 18h a 20h. a la sala Pompeu Fabra de la segona planta de l’Ateneu.

El tema que tractarem en aquesta sessió serà “Present i futur del Tercer Sector Social” a càrrec d’Àngels Guiteras, Presidenta de la Taula del Tercer Sector Social.

El Fòrum de Debat Social té com a objectiu l’anàlisi dels grans paràmetres de l’Estat del Benestar, de les polítiques socials i la necessària actualització i impuls.

Són promotors del Fòrum de Debat Social: Rosa Barenys, Xavi Camino, Carles Campuzano, Antoni Comin, Rosa Domènech, Esperança Esteve, Joaquim Ferrer, Rosa Maria Ferrer, Rafael Hinojosa, Joaquim Julià, Àngels Nogué, Pablo Peralta de Andrés, Josep Oriol Pujol, Glòria Rubiol, Cristina Rimbau, Mariona Rull, Jordi Sabater, Joan Tatjer i Eduard Vinyamata.

dilluns, 5 de maig de 2014

Beneficència o benestar social?

Dilluns 28 d’abril de 2014, a les sis de la tarda, a l’Ateneu Barcelonès

FÒRUM DE DEBAT SOCIAL


Beneficència o benestar social?

Assisteixen 26 persones.

Presentació a càrrec de la Rosa Domènech
El passat 14 d’octubre de 2013 i 23 de febrer de 2014, vam realitzar unes jornades al Palau Macaya conjuntament amb la Fundació Apip-Acam, sobre el tema que avui plantegem. Davant de tots vosaltres proposem novament aquest tema per acabar d’aprofundir, a través de preguntes, i tractar aquestes qüestions i finalitzar el debat al respecte.

Aquestes preguntes que plantegem les hem preparat a través dels ponents: Pep Ricou, president de la Fundació Apip-Acam; Rosa Barenys, treballadora social; Glòria Rubiol, treballadora Social, Carlos Zeller, professor de la UAB, Jordi Sabater, professor de la Facultat Pere Tarrés.

1. En l’actualitat per a defensar l’Estat del Benestar cal que parlem de drets i no de solidaritat?
Creus que dels drets no se’n parla prou? Creus que darrerament la nostra societat ha perdut drets? Justícia i igualtat cal que siguin drets per a tothom?

Pep Ricou:

On estem socialment parlant? De la crisi d’Estat del Benestar se’n parla des d’inici del segle passat. No per crisi econòmica sinó per crisi democràtica, on hi ha una capa poderosa que no protegeix els drets de tothom. Des d’aquesta perspectiva, el món és global, no hi ha règims que facin por i constantment hi ha reaccions ciutadanes que reivindiquen drets, justícia... Què és el que ha canviat tant?

Quan parlem de beneficència o dret, nosaltres parlem de serveis socials. D’un àmbit concret i específic. Què hem d’intentar promoure? L’economia de Bé Comú. Millorem les coses comunes, globals... No només les coses concretes de serveis socials. Millorant l’economia, podem millorar les persones. Si les persones demanen més drets i llibertats podem suposar que les empreses, els polítics i altres estaments de la societat reaccionin.

Hem de parlar dels temes des d’una situació global. Per això davant d’aquestes preguntes, veiem clarament que hem de fer una protecció social, amb una transparència d’actuació, amb una solidaritat, amb una democràcia en aquest àmbit.

Dels drets no se’n parla prou. S’amaguen. Si se’n parla no és perquè se’n vulgui parla, serà perquè s’escapen, surten.
Rosa Barenys:
La crisi obra l’oportunitat per reflexionar en tots aquests aspectes. En relació a la primera pregunta, estic d’acord amb en Pep que els drets s’escapen. Ens n’oblidem, no en parlem ni els recordem constantment; però sabem que existeixen. La resolució de l’Associació de Drets Humans de Catalunya, entorn el Fòrum de les Cultures,  va fer una interpretació del què significava la Declaració Universal dels Drets Humans i acabava dient: és necessari que hi hagi una renta bàsica per anar solucionant els problemes socials que es van provocant.

Això no s’ha fet i alhora se’n parla poc. No hem perdut drets però no els reconeixem ni políticament ni socialment; i que la justícia social i la igualtat han de ser drets per a tothom.

Glòria Rubiol:
Sobre drets se’n parla poc a nivell global, més aviat se’n parla a nivell específic a través de col·lectius i plataformes especialitzades. Es parla més de deures i obligacions.

En sessions passades semblava que es digués que el canvi de societat afectaria a que no tingués validesa l’Estat del Benestar pel fet de ja no ser una societat industrial. Sobre aquesta qüestió, voldria comentar també que tot i que es digui que l’Estat del Benestar ja no serà el què estava previst que fos, les branques d’educació, salut, pensions, seguretat social, serveis socials, polítiques d’habitatge i polítiques d’ocupació hauríem de mantenir-les. Sobre aquestes qüestions no hi ha un desfasament teòric.

Carlos Zeller:
Comparteixo el pronòstic dels companys. Afegeixo que drets i solidaritat no és antagònic. L’Estat de Benestar tal i com el coneixem sols pot existir si hi ha drets, és un pacte entre administració i societat. La solidaritat no pot emparar cap tipus de dret però si que és la base de la construcció de l’Estat del Benestar, és la que pot permetre la construcció d’aquest tipus d’Estat. La solidaritat és la base i l’ha de permetre la societat, és un eina de canvi. Jo sóc pessimista.

Jordi Sabater:
Vull traslladar algunes qüestions claus de forma breu:
- Crec que no podem parlar de l’Estat del Benestar deslligat a drets i deslligat de les polítiques públiques. Hem de mirar com lliguem i encaixem família, Estat, Mercat, comunitat i tercer sector. Ho hem de replantejar des de la troncalitat dels drets i les polítiques públiques.
- Els efectes terribles de la mercantilització: Mercantilitzem les necessitats de les persones, convertim a les persones en mercaderies, els drets en mercaderies.
- L’Estat no ho ha de fer tot. La societat i el mercat també han de participar. Cal trobar el paper d’uns i dels altres.
- L’Estat del Benestar respon a unes necessitats d’un tipus de societat que ja no existeix en l’estructura ocupacional, social, familiar, política... Ja no respon al tipus de societat que tenim. Això no vol dir que allò que significava l’Estat del Benestar, l’oportunitat de futur de la població, sigui molt diferent al què ara vol dir però cal readequar-lo a la nova realitat.
- El model de l’Estat del Benestar estava basat en el creixement. Aquest model d’economia ens l’hem de replantejar. La mateixa idea del “bon viure” és un element a reflexionar.

Aquests aspectes han de ser centrals en qualsevol plantejament sobre el tipus d’Estat del Benestar. L’Estat del Benestar va ser fruit d’un pacte social-liberal, entre treball i capital després de la Segona Guerra Mundial. El pacte social d’ara ha de ser diferent, ens n’hem de plantejar un que no sigui que postguerra. Ha d’anar lligat als moviments socials, amb la política i la comunitat.

Altres intervencions del públic assistent:

Conxita Vila, síndica de greuges de l’Ajuntament de Barcelona:
-          Les administracions públiques són les que han de defensar els drets.
-          La solidaritat des de la societat civil sempre ha fet un paper molt important per donar suport i col·laborar amb l’administració.
-          El paper que ha de fer l’administració i entitats són complementaris.
-          Des de la seva experiència professional, sols li arriben aquelles coses que no surten tant bé, les que hi ha queixes, com per exemple moltes qüestions d’habitatge.
-          Hi ha una Barcelona realment pobre que preocupa i que cal treballar-hi entre tots els agents.

Jordi Tolrà, director del Pla d’Inclusió Social de l’Ajuntament de Barcelona:
-          Des de la perspectiva de l’Administració, destacar que per primera vegada, la ciutat de Barcelona té un Pla d’Inclusió Social. Aquest des del principi, en la mateixa diagnosi s’ha incorporat la societat civil i la seva participació a través d’un espai on hi participen més de 500 organitzacions i el conjunt d’actors socials de la ciutat implicats. En aquest espai ha estat possible fer un acord sobre la situació ha tractar, consensuada entre tothom. I ha estat possible generar objectius comuns i línies de treball.
-          Es demana també que l’administració actuï com un únic cos, entre d’altres mesures,  respecte de l’habitatge i actuacions en situacions de risc.

Altres intervencions:
-          La solidaritat és bona i molt bona. Aquesta solidaritat no és gens incompatible amb la reivindicació dels drets socials però sí que pot distreure en la reivindicació d’aquests drets. Tot el què és el foment d’una economia sostenible, ecologia, solidaritat, fidelitat, rigor, treball ben fet, cooperativisme, fora de l’estat salvatge i de la globalització,... El foment de tot això podria ser important.
-          Hi ha aspectes de la beneficència que no podem defensar però sí defensar tots els valors de la solidaritat.
-          Hem de tenir en compte com ha de ser el principi de la defensa dels drets. Hem de tenir consciència d’una política fiscal decent, sinó, no tindrem un bon Estat del Benestar. Necessitem discursos de com lluitar sobre la inconsciència social dels ciutadans. Hem de col·laborar aportant les nostres obligacions fiscals i no defugint-les.
-          Cal canviar el sistema fiscal perquè hi hagi Estat del Benestar.
-          La beneficència és positiva i caldria augmentar-la al màxim. Anem cap a un caos i cal actuar a través de la beneficència. No veig tant clar que tothom pugui evitar l’economia submergida, a vegada un fa el què pot. Tenim molts exemples d’altes persones que no prediquen amb l’exemple i això sempre fa difícil que la resta de gent decideixi actuar de forma transparent.
-          L’Estat del Benestar també ha estat un miratge que ens ha anat relativament bé. Crec que aquest està fonamentat de la injustícia.
-          La paraula solidaritat és molt fluixeta. És treballar entre uns quants una causa conjunta. Crec que cal anar un pas endavant i reivindicar la fraternitat, lluitar no només per les teves causes sinó per causes d’altres o per causes que afecten a més gent.
-          La família, el veïnat... s’han d’implicar, han de tenir compassió. Hi ha tasques que les hem de fer de proximitat, ajudar-nos entre nosaltres. Aquests valors s’han d’educar i les societats i la gent els hem de tenir. Els nens i nenes haurien de fer serveis comunitaris... educar-los en aquests valors. Així solventaríem moltes qüestions d’arrel.
-          No s’ha de regalar res. Cal ensenyar a que la gent es guanyi la vida. No podem infantilitzar els adults, no ens podem carregar la cultura del treball. Cal que l’Administració ensenyi a pescar. La societat és com una família, si els polítics roben com s’han de condemnar els ciutadans que no ho facin?
-          La beneficència no hauria de ser perpètua.

Cloenda
Després de debatre les qüestions i sense poder entrar a detall a la resta de preguntes plantejades per manca de temps, passem a fer una breu cloenda amb conclusions sobre el comentat en les tres sessions realitzades sobre aquesta qüestió tant apassionant.

Rosa Domènech:

-          Evidentment la beneficència és necessària. És un mal menor. El que neguiteja però és que ens quedem en un Estat en que d’aquí 20 anys continuï fent beneficència. Sí, com a mal menor. Sí per superar la situació actual però no, com a model de futur.
-          La solidaritat és molt important, aquest país és solidari. Quan parlem d’Estat del Benestar no només ha de ser solidari sinó que també ha de ser un Estat de dret. La solidaritat no assegura els drets. És l’Estat qui els assegura.
-          Ens hem de mentalitzar en el repartiment dels nostres impostos cap als que tenen més necessitat.

Rosa Barenys:
-          Aquí no hem parlat de cap tipus de prestació. Sols he dit que l’Associació de Drets Humans de Catalunya plantejava que una alternativa era la renta bàsica. El dia que en parlem tractem aquesta qüestió, ja aprofundirem sobre el que implica.
-          La beneficència, caritat, ajuda, solidaritat és important però ha d’anar acompanyat de polítiques públiques, d’intencions de l’Administració. Si no serà un pou sense fons.
-          S’ha trencat el pacte social que hi havia per desenvolupar l’Estat del Benestar. S’ha trencat i el primer en fer-ho és l’Estat Espanyol. Hem de pensar com refer alguns eixos d’aquest pacte social.

Pep Ricou:
-          Cal distingir entre renda bàsica i renda mínima d’inserció. Hi ha diferències.
-          Em sembla molt bona l’aportació de la proximitat i em sembla que s’ha de recuperar.
-          L’Estat s’ha convertit en una eina de recaptació a favor d’uns interessos. Cal dotar-hi de contingut, d’un nou pacte social.

Glòria Rubiol:
-          Crec que s’ha aconseguit el pacte social en aquells països que hi ha hagut uns valors per dur-ho a terme.
-          En publicacions dels anys 80 parlàvem que no havíem de dir Estat del Benestar sinó Societat del Benestar. Caldria que ressuscitem determinats termes.
-          Sobre les qüestions fiscals, jo també crec que són molt importants. L’Ajuntament de Barcelona ha anat apujant l’IBI i altres impostos a un ritme que no han fet els altres ajuntaments. Per això es troben una situació més sanejada que d’altres ajuntaments i que per això poden aplicar aquestes polítiques socials.

Carlos Zeller:
-          L’Estat del Benestar és una època molt breu en el conjunt de la història de la humanitat però ens ha deixat un llegat molt clar: la idea d’una societat lliure, sense por al desempar, a la malaltia, a la manca de feina... Aquesta és l’herència sobre les que hem de teixir la nova societat del benestar. Amb aquests riscos que volia procurar i amb els nous que se’ns plantegen.
-          No és un problema de recursos, la crisi de l’Estat del Benestar no comença amb la crisi econòmica.
-          És important el patiment d’una part de la població que és difícilment integrable. A França afecte un 10-15% de la població així com a Holanda, EUA... És una fractura que no és abordable amb les polítiques de benestar social. Hem d’imaginar noves formules per actuar amb aquesta subclasse, que acaba suposant un 20% de la població. Això també passa aquí i ho hem construït nosaltres. Hi ha persones inabordables en el punt de vista dels serveis socials.

Jordi Sabater:
L’Estat del benestar està lligat a la idea de redistribució. Això és un element clau i enllaçat amb el concepte de justícia. Aquesta redistribució estava pensada en una base del treball, aquest regulava el model (el tenir prou recursos per afrontar una subsistència). Hem de replantejar si estem en una possibilitat de plena ocupació com en els anys 50 o no.