Dilluns 21 de febrer de 2011, a les sis de la tarda, a
l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL
Relacions laborals i treball de qualitat en el Tercer
Sector
Ponent:
Pau Vidal, director de l’Observatori del Tercer Sector i, Joan Gasull de CCOO
Moderador:
Pablo Peralta
Coordinadora:
Rosa Domènech
Assisteixen
35 persones.
Presentació del debat a càrrec
de Pablo Peralta
Quan
parlem del tercer sector ho fem pensant en les entitats sense afany de lucre
però també en aquest cas també ens referirem a les empreses lucratives que
gestionen projectes en àmbits socials.
L’àmbit del tercer sector, tenint en compte només les empreses no
lucratives, mouen uns 6.000 milions d’euros l’any (gairebé un 3% del PIB
català) i afecten a unes 100.000 persones. Les persones que hi treballen tenen
un perfil femení, jove i amb estudis universitaris. És un sector regulat per 18
convenis diferents.
Els
convidats al debat d’avui són en Pau Vidal i en Joan Gasull. El primer, en Pau
Vidal, és fundador i director de l’Observatori del Tercer Sector, llicenciat en
direcció d’empreses MBA per ESADE i treballa com a consultor; i amb en Joan
Gasull, que és antropòleg i responsable de serveis socials i atenció a les
persones de CCOO, i actualment tècnic de recursos humans de la Diputació de
Barcelona.
Intervenció de Pau Vidal
L’Observatori del
Tercer Sector és un centre de recerca que fa reflexió per ajudar a les entitats
a funcionar millor. Estudien aquelles associacions que treballen sense afany de
lucre. Aquestes associacions poden treballar a múltiples àmbits: esportiu,
cultural... però hi ha un ambit molt important que és el social. En aquest
sector hi destaquen els col·lectius que treballen per a la millora de la
societat, i n’és un nombre molt elevat i que tracten temes d’infància, de gent
gran, de violència, de discapacitats...
Dins cadascuna
d’aquestes temàtiques anunciades, hi ha moltes maneres de treballar, de forma
més assistencial o realitzant activitats; i una altra característica en comú
que tenen totes les entitats del tercer sector social és que compten amb un
gran nombre de voluntariat.
De les entitats
sense afany de lucre ens centrarem en el Tercer sector social, per l’ampli
creixement que ha tingut en els darrers deu anys. Les entitats del Tercer sector social no neixen amb l’objectiu de
guanyar diners sinó que, són entitats que neixen amb unes motivacions socials,
amb un compromís.
Fent una ullada a
la història, veiem que aquest tipus d’entitat apareix abans que els serveis
socials oferts per l’Estat. Un grup de persones comencen fent activitats cap a
una causa, amb els recursos què tenen a mà i amb el què poden. Gent a nivell
indiviual o en grup, que consideraven que una causa era important i que
treballen fins a converitr-la en una necessitat social compartida. Un cop
aflorada aquesta necessitat, l’Estat passa a reconèixer la importància de la
necessitat i passa a donar-hi suport i recursos propis. Aquesta podria ser una
característica comuna en la història d’aquestes entitats socials, una característica
no només ha existit pels serveis socials sinó que també s’ha reproduit en
d’altres àmbits com l’educatiu, el de les caixes, etc.
I esdevé que, el
serveis que s’ofereixen creixen tant, que en alguns casos aquest creixement
sobrepassa la missió inicial per la qual van nèixer les entitats. En aquest
punt del creixement dels serveis, apareixen les empreses de serveis socials,
que tenen una diferència molt clara amb les entitats del tercer sector socials
que hem comentat (i d’altres característiques en comú). La diferència bàsica és
que l’empresa busca un benefici en les activitats i els serveis que ofereix, té
el compromís en l’obtenció d’aquest, i en canvi l’entitat té un compromís en
l’activitat, en la missió. Totes són dues activitats legítimes però hem de
tenir clar aquesta diferència que existeix i valorar-la com creiem que cal
valorar, cadascuna d’ella.
Aquest compromís
del què estem parlant i del sentiment de pertinença, ajuda a entendre que, un
sector que té unes remuneracions més baixes cap als seus treballadors que en
d’altres àmbits, aquests valorin més satisfactòriament la seva feina. Això es
deu a aquests valors afegits, a l’existència de més elements a l’hora de
valorar la feina que un fa, més enllà de la valoració econòmica.
Les entitats no
lucratives del tercer sector, els ingressos obtinguts derivats de la pròpia
activitat que no serveixen per pagar el sou dels treballadors, van als
destinataris de l’activitat: fent més coses, oferint més serveis... Per tant,
és complicat construir un model de relacions laborals en organitzacions en què
la vinculació ha estat a partir d’un compormís missional en l’activiat. Això fa
que ens trobem en un marc laboral com el que es comentava en la presentació. No
serveix la lògica de l’empresa ni de l’administració pública i s’ha de fer un
camí, més complex (també degut a la joventut d’aquest tipus d’activitat, que
encara s’està estructurant).
El Tercer sector ha
creat molta ocupació en els darrers anys i ha permès a molta gent desenvolupar
la seva carrera professional a través del compromís en la societat. Això, fins
fa uns anys sols ho podien fer persones que tenien ingressos assegurats, la
vida solucionada. Aquesta és una realitat molt nova. Un seguit de gent ha pogut
pogut juntar la professió i el compromís personal.
En definitiva, cal
donar-li moltes voltes al Tercer sector. Ha evolucionat molt però cal millorar
algunes de les característiques de les que observem: cal que s’estructuri
millor el sector; que s’especialitzi; que tingui en enfoc sectorial; cal que
les entitats aprenguin a gestionar correctament els seus recursos, també els
humans (hi ha moltes dificultats a l’hora de retenir els equips per temes
salarials, per dificultats de conciliació, i pèrdua d’identificació amb els
valors). Cal que s’evolucioni i es diferenciï més de l’empresa de les entitats
del tercer sector: aquestes últimes han de donar un tracte diferencial al
treballador.
Intervenció de
Joan Gasull
El tercer sector dels serveis
socials és molt jove i encara ha de crèixer. No té el recorregut ni les
condicions laborals d’altres sectors més antics, que ja tenen els aspectes
laborals i les estructures organitzatives més consolidades. A més a més, en
aquest cas en concret, ens trobem en una situació de persones que presenten un
compromís ideològic i personal, envers la funció i/o els objectius de l’empresa
o l’entitat.
Per situar-nos i enllaçant-ho
amb el què abans ens parlava en Pau Vidal, els governs, després de reconèixer
la necessitat social, creen lleis per regular aquest sector i propicien que
entorn a aquest, es generi un volum de negoci considerable. L’administració no
assumeix pròpiament aquests serveis sinó que els externalitza i per tant, obre
espai per entitats i empresa mercantils.
Aquí es necessita un marc de
relacions laborals i una professionalització entorn aquesta situació. I és aquí
és on apareixen uns primers convenis dirigits als serveis cap a les persones,
tant a nivell de Catalunya com de l’Estat espanyol. Hi ha un full de ruta per
part dels sindicats i entitats, que a mica en mica es crearia un únic conveni
que agrupés tots els serveis cap a les persones i no un d’específic per a cada
subsector, però no s’ha aconseguit encara avui.
La realitat que des del
sindicat palpem és que la majoria d’empreses contracten professionals per donar
un servei concret a canvi d’unes condicions i que no totes les persones que
treballen al tercer sector, presenten aquest valor afegit que s’ha parlat.
També, els convenis existents són diversos i no són de consens i per tant, hi
ha una complexitat i diversitat de relacions laborals segon l’empresa, la
patronal, etc.
Fent comparatives, i agafant
els convenis més importants, veiem com el conveni
d’acció social (el què agafa més serveis), parla d’un salari brut mensual
de 1428€ (13,93€/hora) i el conveni
d’intervenció social (Estat espanyol), parla de 1277€ mensuals bruts. I
aquests són els dos convenis que estan millor. Per tant, parlar d’una carrera
professional dins aquest sector, és complicat.
Cal que les dues parts facin un
esforç per salvar aquesta situació i dignificar el sector que neix, sobretot a
nivell de reconeixements de drets laborals i condicions laborals. Han d’estar
d’acord en el grau de professionalitat que exergeixen les persones del sector.
Això és bàsic per mantenir dins, a la gent que treballa al propi tercer sector
social.
Preguntes del
públic assistent a l’acte:
- Cal replantejar-nos les diferències entre els sous, per feines similars,
que es dóna entre administracions i entitats i cal que es diferenciïn les
funcions entre les entitats existents com ONG...
Vidal: Sobre aquest tema d’ONG
i entitats no lucratives, hem de tenir present que es tracta d’entitats de
proximitat i això va implícit en els moviments associatius. Es treballada des
de la proximitat, amb la complicitat d’un conjunt de persones... i per tant, és
normal que hi hagi un alt nombre d’entitats.
- El fet que els sous siguin tant baixos pot acabar afectant en la qualitat
del servei. La predisposició de la gent del tercer sector, que assumeix que la
seva feina ha de ser voluntariosa, pot afectar al fet d’estar disposat a cobrar
menys?
Gasull: Possiblement tendim a
pensar que tothom té el component de voluntariat i que això ha d’implicar més
dedicació... Hem de ser capaços de diferenciar-ho i que els caps també ho
distingeixin.
Vidal: Al respecte, cal tornar
a dir que hi ha diferències constatables entre els serveis socials oferts per
les empreses del tercer sector i les entitats del tercer sector.
- La situació dels treballadors d’aquest sector és similar a la de moltes
altres professions del nostre país. Quina sortida hi ha?
Gasull: L’administració licita
serveis sota un preu determinat. Estaria bé que en l’àmbit social es demani que
el conveni dels treballadors d’aquestes empreses lucratives sigui l’equivalent
al què correspon al sector. Aquesta seria la mesura perquè les empreses
subcontractades hagin d’acomplir uns mínims.
Vidal: Les característiques del
tercer sector fa que el treballador només vegi aquest àmbit com una feina
d’entrada al món laboral i de la que un en sortirà quan tingui més experiència.
Al ser un món relativament jove fa que sigui més senzill que hi hagi més
precarietat que en d’altres feines.
- Les entitats sense afany de lucre, tenen un pecat d’orígen. Als inicis,
es treballava per un fet social i contra el franquisme. Ara, moltes de les
persones que s’hi dediquen encara mantenen aquest esperit de servei.
Gasull: El voluntariat no ha
d’assumir l’espai laboral. No es pot suplir. Són dos conceptes diferents.
- Les entitats que formen part del tercer sector però que hi treballa molt
poca gent, es veuen molt afectades per l’estat econòmic de les administracions.
Aquestes es comprometen a donar uns diners a canvi d’uns serveis, però triguen
moltíssim a pagar. Les petites entitats els hi és molt complicat afrontar-ho.
Es preveu alguna cosa?
Gasull: Malauradament, moltes
empreses petites patiran molt i algunes hauran de tancar. També ens veiem a
venir que ens trobarem en situació de retallades de serveis socials dels
existents.
Vidal: L’Observatori està
estudiant aquesta situació. Les entitats estan fent de banc de les
administracions.
- Tal i com està la societat, em temo que els serveis socials, la sanitat i
l’educació aniran tendint cap a l’assistencialisme, a la beneficiència.
Gasull: Jo crec que més que beneficiència, tendirem a passar a oferir
serveis de pagament. El clar exemple és el de la sanitat.
