Dilluns 15 d’abril de 2013, a les sis de la tarda, a
l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL
Passat, present i futur de
l’Estat del Benestar, dels Serveis Socials i del Treball Social al nostre país.
Cal ser passius o reivindicatius?
Ponents: Esperança Esteve,
diputada del grup Socialista al Congrés dels Diputats i Rosa Domènech,
treballadora social
Coordinadora:
Rosa Domènech
Assisteixen
50 persones.
Intervencions
A la
xerrada d’avui anirem avançant a mesura que anem desgranant preguntes
importants, anirem avançant en la conversa i aprofundint en el contingut.
Els
moviments socials van servir per poder avançar cap a una situació democràtica.
La seva aparició va ser molt important i imprescindible. Mica en mica però, els
seus propis líders i projectes es van anar desplaçant cap a les institucions.
Això va comportar aspectes positius i d’altres negatius però en tots els casos,
indispensables.
Quan
neix i què és el Treball Social Comunitari? Quin paper tenen els professionals
del Treball Social Comunitari als barris? La Rosa Domènech explica que va
aprendre el Treball Social comunitari a través de la mà del Mn. Jaume
Cuspinera. Amb el Treball Social Comunitari, la tasca que intentaven fer en els
barris de barraques de Barcelona, tenia com a objecte informar, raonar, oferir
solucions... tenint en compte la comunitat per a resoldre els problemes que té
aquesta. Cal aplicar-hi un enfoc de solidaritat i no de beneficència. Aquest
Treball Social també li dèiem Treball Social de Barris. És el que acompanya a les
persones a canalitzar les seves inquietuds i centrar les reivindicacions de les
necessitats socials.
El
barraquisme representava un problema important a Catalunya i va marcar les
dècades dels 50 i 60 degut a les grans migracions. Eren vivendes no reconegudes
i amb una gran precarietat. Un gran fenomen que va marcar molt aquella època i
en la que s’hi van dedicar molts esforços com a treballadores socials.
En
aquesta etapa, que caldria combatre un enemic, els agents socials es van unir
com a estratègia conjunta. Avui en dia, davant la problemàtica actual, tindria
la mateixa legitimitat que tothom s’unís cap a una causa contra una estructura?
Cal
que el treballador social estigui polititzat? Com a treballadores socials, vam
crear el model de serveis socials. Vam posar el nostre granet de sorra perquè
això anés creixent i s’anés fent gran. Cal que tothom qui desenvolupa una tasca
social tingui una inquietud política i unes idees concretes. No cal que sigui
militant d’un partit però sí que ha d’entendre la justícia social i els valors
que la mouen. Els treballadors socials han de tenir sensibilitat i compromís.
S’ha de tenir un paper actiu, reivindicatiu. Cal reivindicar les emocions, ser
empàtic.
Quin
és el present i el futur del benestar social? El primer indici que trobem a
nivell teòric de l’Estat del Benestar, és la Declaració Universal dels Drets
Humans. És la primera proclama conjunta per a tots els pobles. A nivell
Europeu, els antecedents venen de molt lluny. Quan nosaltres encara estàvem
envoltats de la dictadura, a d’altres països d’Europa a través del socialisme
s’ha anat incorporant el benestar. Al nostre país va venir més tard i hem pogut
arribar a altes quotes d’Estat del Benestar fins el 2006. Avui ens preguntem si
podrem continuar o bé retrocedirem. Hem aconseguit avenços en educació,
habitatge públic, prestacions,... Durant aquests anys però, no hem sigut
capaços de sensibilitzar a la gent de la necessitat de dedicar esforços
econòmics, a través d’impostos, a aquestes qüestions. Val a dir que s’ha fet
molta feina però que estem en el pitjor moment dels últims 40 anys. Caldrà que
ara fem una altra transició. El nostre país ha canviat molt i ha evolucionat.
Com
veus el futur de l’Estat del Benestar? Com influència Europa? Com ho faríem per
a tenir clar que en aquest present estem construint el futur? Doncs es veu
complicat, el nostre idil·li amb Europa, l’Europa que somiàvem tampoc és la que
tenim avui. Ha estat un miratge durant molts anys però avui en dia és una cosa
diferent a la que ens pensàvem. El model que avui ens trobem està basat en unes
servituds molt grans per curar-nos del deute adquirit.
En
aquests moments però, el què s’està fent és un aprimament de l’Estat com a
prestador de serveis. Aquest aprimament de l’Estat implica molt més que les
retallades. No són reformes, s’està fent un canvi de model del benestar que hem
conegut. I aquí hem de ser crítics, i amb tothom. S’està retallant perquè tenim
una crisi econòmica però també perquè Europa vol que rebaixem el nostre nivell
de benestar.
Cal
una política redistributiva. Espanya i Catalunya necessiten una altra ètica
política i ciutadana. Cal una lluita contra el frau fiscal valenta. Cal remirar
les inversions i mirar cap a quin país estem anant: cal invertir en sanitat i
educació, pensions i renda mínima, democràcia econòmica... Com redistribuim. És
importantíssim.
Cap a
on va l’Estat del Benestar en el nostre país, i els Serveis Socials? Ja ho hem
avançat una mica però per complementar-ho, podem dir que “les retallades
depenent de la voluntat política de governs” tal i com diu en Rafael Hinojosa.
La política social dels governs en qüestió són qui determinen les retallades,
més que no pas els recursos disponibles.
En
aquest moment tant difícil per a la societat i tots els actors socials, hem de
tenir present que estem en un món sorprenent, amb molta gent lluitant per la
igualtat i les injustícies i amb molta gent aportant tot el què tenen per
ajudar els altres.
Preguntes del públic assistent:
- O més
mercat o més Estat?
Totalment d’acord
amb aquest binomi. Quin ha de tenir més pes? S’ha de trobar l’equilibri entre
ambdós.
- Ens
podeu explicar una mica la renda bàsica de ciutadania?
Fa molts anys que el nostre col·lectiu professional es
planteja l’aplicació d’aquesta proposta per tal de garantir un mínim igual per
a tothom. Hem treballat la iniciativa des de fa molt de temps amb el col·lectiu
Ronda. Ara el què cal és estudiar la viabilitat i els riscos d’aplicació
d’aquesta mesura per tal que no provoqui acomodació. Aquesta aplicació ens
permetria eliminar moltes de les ajudes actuals que existeixen i per tant,
simplificar la burocràcia i la implicació del ciutadania en la comunitat.
- Honestedat
radical. És imprescindible creure-hi i valorar-la.
Totalment d’acord amb aquesta consideració. Cal fer un canvi
en aquest sentit i ser ètics, honestos radicalment.
- Molta
atenció en la reorganització de les prestacions i la universalització
d’aquestes. No és una tasca senzilla i pot ocasionar greuges importants.
Parlem d’universalitzar els drets, in
dependentment de qui el presta i dels recursos econòmics disponibles.
- La
crisi és tant gran que ens afecta professionalment i personalment. Hem de
recuperar l’orgull que algú ens representi, és el moment d’aconseguir nous
tipus de representació ciutadana més enllà de la política.
Cal transformar, sens dubte, moltes de les qüestions de
l’Estat del Benestar que tenim. Algunes d’aquestes qüestions les plantejarem en
la propera trobada del fòrum del mes vinent. Les plataformes existents ajuden a
visualitzar i treballar els conflictes existents.
- La
redistribució és un tema ètic, no econòmic.
Totalment d’acord. No hem de d¡scutir ni amb la salut ni amb
l’educació. Aquest consens hauria d’existir. La redistribució no és una cosa
aleatòria, té a veure amb els governs i per tant, aquests tenen la
responsabilitat directa sobre les coses que es fan i les conseqüències.
