Dilluns 16 d’abril de 2012, a les sis de la tarda, a
l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL
Orientació europea de la socialdemocràcia en resposta a la
crisi
Ponent:
Antoni Comín, economista i professor a ESADE
Modera:
Quim Ferrer
Coordinadora:
Rosa Domènech
Assisteixen
42 persones.
Presentació del debat
L’Europa
actual ha estat conformada per dos corrents: l’Europa de la socialdemocràcia i
la socialcristiana o democratacristiana. Antoni Comín reflexionarà sobre la
primera, un pensament sorgit al segle XIX i que creu que la democràcia ha de
ser un gran canvi sempre que vagi en la direcció social.
Intervenció d’Antoni Comín
Començaré
la meva intervenció amb la conclusió que m’agradaria que obtingueu al final de
la xerrada: L’Estat del benestar serà europeu o no serà. I alhora, Europa anirà
lligada al benestar o no serà.
El
procés de la Unió Europea va lligat al benestar, la integració europea i
l’estat del benestar són dos cares de la mateixa moneda però a dia d’avui
sembla que sigui el contrari: o l’Euro o el benestar. Per salvar l’Euro hem de fer retallades molt dures afectant el
benestar. Però hem de ser capaços de veure que la sortida de la crisi inspirada
en el principi econòmic noeliberal de la austeritat no funciona. Aquesta
recepta no funciona i ho podem veure a Portugal, Irlanda... però des d’Alemanya
s’insisteix. Per què s’insisteix?
Amb
l’experiència hem vist que aquest tipus de proposta per sortir de la crisi
només funciona quan es donen els següents determinants:
-
Quan només ho aplica un únic
país
-
Si tens un sector productiu que
funciona i un sector financer sanejat
-
Quan tens un model de
creixement definit com a país
És
evident que l’Estat espanyol no compleix aquests condicionats i per tant se
sap, que no sortirem de la crisi a dosis d’austeritat. Es pot ajustar el
dèficit sobre el creixement? L’únic ajust possible és lent, cal reprendre el
camí del creixement i aquest és a poc a poc. Via retallades l’únic que
s’aconsegueix és fer caure l’economia.
Cal
fer despesa pública creant creixement i ocupació. El sector privat no està per
la labor i per tant l’administració ha de complir. Però... d’on surten els
diners públics per fer créixer l’activitat econòmica?
Antoni
Comín proposa diferents solucions que es poden aplicar a nivell europeu per
obtenir més recursos econòmics per part de les administracions públiques:
- Nova arquitectura fiscal
europea: Taxa Tobin (impostos sobre el capital financer).
- Harmonització fiscal: impostos
que ja existeixen com l’impost de societats, de successions, donacions...
- Eliminar el frau fiscal:
Espanya és el tercer país on es produeix més frau fiscal de la Unió Europea.
90.000 milions d’euros (el doble del dèficit actual)
- Eliminar els paradisos fiscals:
El més important del món està als EUA (Delaware), en segon lloc hi ha
Luxemburg, en tercer Suïssa, en quart les Illes Caiman i en cinquè lloc la City
de Londres.
Les
principals fonts d’ingressos s’han d’aconseguir a escala nacional però una part
important des d’Europa. Cal que Europa planifiqui inversions i cal que ens
dotem d’un pressupost europeu. No podem estar en una unió monetària sense tenir
impostos europeus.
Totes
aquestes mesures han d’anar acompanyades amb relaxar el calendari dels ajustos
doncs el risc es troba en que els mercats reaccionin malament (s’ha d’evitar).
Comín
aposta també per atorgar més importància en l’elecció dels representants
europeus doncs les funcions que tenen i la capacitat de decisió és important i
també en la necessitat de creació de tresor europeu.
Preguntes del públic assistent:
- Com veu
la política que està seguint Alemanya?
Jo no sóc massa optimista. La recepta
Alemanya no està siguent justa i a part, no està funcionant. Crec que estem en
una situació de bloqueig. Ens estem carregant l’estat del benestar i a més no
arreglarem els problemes. Si seguim per aquí tindrem una crisi política molt
profunda.
- La socialdemocràcia està morta, ja no respon, ha
fracassat.
Sí, i
jo i altres persones estem intentant revifar-la. Jo crec que la solució als
nostres problemes passa per la socialdemocràcia i per això hi milito. La
solució està aquí i es poden buscar iniciatives alternatives com les banques
ètiques o altres iniciatives que podríem dir que estan a l’esquerra d’aquest
corrent.
- No és una mica incòmode parlar de socialdemocràcia a
través de personatges concrets
Gens,
estic còmode. És el programa en el què crec. He parlat de persones per
il·lustrar un discurs, un decàleg. El què si que cal és coherència amb el què
es pensa i amb el què es fa. Reclamo als líders polítics coherència.
- Estem anys llum d’aplicar mesures com les que el ponent
ha detallat. No veig el govern del Partit Popular aplicant propostes com les
que s’han anomenat.
Estic
totalment d’acord. És una esperança difícil, és un camí complicat però la
nostra obligació és intentar-ho. Hem de creure que ens en sortirem.
