Dilluns 18 de febrer de 2013, a les sis de la tarda, a
l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL
Mediació, la nova justícia low
cost?
Ponents: Lola Montejo,
mediadora i membre de la Xarxa per a la Mediació i Jordi Nieva, catedràtic de
Dret processal de la Universitat de Barcelona.
Moderador:
Pablo Peralta
Coordinadora:
Rosa Domènech
Assisteixen
54 persones.
Presentació del debat
A la xerrada
d’avui entendrem què és la mediació. Per a fer-ho, comptem amb dos convidats
molt preparats per introduir-nos en la temàtica. En Jordi Nieva a part de
catedràtic és autor de molts llibres i estudis sobre l’àmbit social i mediació.
La Lola Montejo té una àmplia experiència professional en l’àmbit de la
mediació.
Intervenció
de Lola Montejo
Efectivament no, la mediació no
té com a objectiu ser la nova justícia low cost. Una altra cosa és que se’ns
hagi confós. Aquesta és l’afirmació i la resposta a la pregunta del títol de la
xerrada d’avui i és com vull començar la meva intervenció.
Desjudicialitzar els conflictes
i descongestionar els jutjats, són dos conceptes que es diuen entorn de la
mediació, però aquesta és molt més que això. La mediació no pertany a la
justícia. Aquesta també la treballa però no li pertany.
La mediació és un procés on les
parts enfrontades en un conflicte, a través del diàleg i d’un mediador,
intenten arribar a una solució. La mediació fa que les persones puguin tractar
el conflicte i arribar a un compromís ferm. És també participar de les
solucions que plateja un tercer. Aquest procés de mediació s’utilitza en el sí
de la justícia. Però val a dir que la mediació entra en la justícia quan els
processos estan molt avançats.
Per entendre’ns, la mediació o
la cultura de la mediació tenen per objectiu incentivar un canvi en la
societat: treballant sobre el conflicte que genera malestar a través del
diàleg. Això es fa en els àmbits de la justícia, en l’àmbit educatiu, en les
organitzacions, en els ajuntaments, etc. És generar un canvi a través del
diàleg.
El paper de la persona
mediadora no varia depenent de l’àmbit de treball. Ha de ser garant del diàleg,
de la veu de les parts, la imparcialitat, la confidencialitat i la
voluntarietat d’entrar en el diàleg. Aquestes són característiques associades a
la mediació.
Fa prop de 10 anys que es
treballa la mediació en molts àmbits socials i geogràfics de Catalunya. S’està
treballant i aconseguint avenços i perfeccionant l’ofici durant aquests anys.
Quin és el nexe entre justícia
i mediació? És clar que la finalitat és diferent de l’una a l’altra. El tret
comú més gran és que ambdues treballen per solucionar conflictes. Ni la
justícia pot donar resposta a tots els conflictes ni la mediació pot solucionar
tots els conflictes. Els i les mediadores el què volen és que la mediació dins
la justícia sigui voluntària, les parts han de voler utilitzar la metodologia.
Des del 2001 hi ha dos lleis que regulen la mediació i les dades de persones usuàries de la mediació han augmentat de forma considerable. Ara, un dels grans reptes és solventar els grans debats interns que existeixen entre la justícia i la mediació.
La mediació existeix fora de
l’àmbit judicial, altres espais on existeix la validesa de la mediació. Un
exemple és la promoció que la Diputació de Barcelona ha fet entre els
ajuntaments de la província. Per a la Xarxa, els Ajuntaments són un marc
estratègic de treball. Qualsevol persona pot demanar un servei de mediació
comunitària de forma gratuïta, i alhora, des d’un ajuntament pot ser treballat
des d’altres serveis municipals i oferir una atenció més integral. També és
interessant treballar amb ajuntaments perquè també hi ha cossos de seguretat
que fan una primera aproximació al ciutadà.
Dins els centres de mediació
també es treballa per a la prevenció, donant eines a les persones perquè puguin
resoldre futurs conflictes. D’aquesta prevenció a persones més individuals
s’espera que mica en mica siguin canvis que afectin al conjunt de societat.
La mediació comunitària és la
millor eina per tractar conflictes, però també s’entén que tot i portar deu
anys treballant es continua sent la gran desconeguda. Cal una aposta política
ferma per tirar endavant la mediació comunitària: cal que la gent sàpiga que
existeix la mediació i que la poden provar, i cal que el poder hi doni suport.
I per acabar, recordar els objectius
de la mediació comunitària que són:
- A curt
termini, seguir treballant per la mediació unint esforços
- A mig
termini, compartir la mediació en una política pública i així
- A llarg
termini, aconseguir el canvi de la forma de relacionar-se entre les persones i
de resolució de conflictes.
Intervenció de
Jordi Nieva
Els governs han vist en la
mediació, una eina magnífica per solucionar conflictes tot observant altres
països com per exemple els EUA. En aquest país però, la justícia no funciona.
Han desenvolupat un sistema que tracta d’evitar com sigui el procés judicial.
En tot això s’envolta la mediació. Des d’Europa es veuen les estadístiques i es
considera que la mediació cal implementar-se per obtenir aquests resultats
positius.
D’aquesta manera s’implementa
un mitjà per solucionar conflictes i per estalviar despeses en justícia i per
tant, el ponent considera que sí que és vist com una justícia low cost. Alhora,
la formació que necessiten les persones en matèria de mediació és poca o està
valorada en poques hores. Cal tenir persones expertes en conflictes, en la
realitat social. La persona que faci de mediador/a ha de conèixer les
característiques de l’àmbit on sorgeix el conflicte.
Un mediador també ha de tenir
una bona formació de psicologia social i de psicologia cognitiva. Ha de saber
com pensa la gent i com prenen les decisions. Conèixer com prenem les decisions
és fonamental. Com es pot veure doncs, el mitjà de la mediació no ha de ser més
econòmica per l’Estat sinó per les parts implicades.
Per finalitzar, voldria que
reflexionem sobre si és millor la justícia o la mediació? El ponent considero
que no és una cosa o l’altra sinó que cal considerar els avantatges i
inconvenients d’una i d’altra, com per exemple:
- La mediació acaba sempre amb el conflicte però no vol dir
que el final no sempre és un acord.
- Hi ha conflictes que són de difícil solució. El procés
judicial és un lloc on no es va sol, on hi ha una fase per defensar el què
vols, es té una fase per presentar totes les proves i finalment, una fase per
reflexionar sobre tot això i emetre una sentència. En la mediació és una mica
més deficitària.
- Les dos vies són eines de resolució pacífica dels
conflictes
-
El problema de la justícia és que està funcionant amb mitjans i estructures del segle XVII. És això que cal corregir.
Cal aconseguir la
complementarietat de la justícia i la mediació i aplicar-la en els casos que
sigui més útil una eina i una altra. La mediació és una forma més fàcil de
resoldre els conflictes i que pot deixar els ciutadans més tranquils.
Preguntes del públic assistent:
- Quina
diferència hi ha entre mediació i arbitratge?
El mediador
afavoreix el diàleg entre les dos parts i l’àrbitre és com un jutge que emet
una sentència després d’un procés. Se celebra però, al marge dels tribunals
ordinaris i l’àrbitre l’escull entre les part.
- Podríeu exposar casos pràctics en els que
es produeix mediació?
Per exemple, en
l’àmbit de la família existeixen: separacions i divorcis (aquí serà molt
important perquè hi continuarà havent-hi una convivència), herències,
intergeneracionals (per resoldre conflictes de convivència en el dia a dia);
altres conflictes en l’àmbit veïnal; en l’espai públic; temes de consum;
conflictes escolar; etc. Treballar per un Ajuntament amplia molt la
possibilitat de treballar en tots aquests espais i també les facilitats.
- Què és i per a què serveix la mediació
comunitària?
S’aprofita el
conflicte per a treballar amb la persona. S’aprofita el conflicte com a eix
central per parlar de convivència, de transformació... El conflicte que pateix
una persona o col·lectiu determinat, es treballa tots els conceptes que no
només en sensibilització no és suficient. S’aprofita el conflicte per explicar
alternatives i creant l’espai eficaç per a les parts.
- Qui decideix si una persona l’atén un
mediador o un jutge?
En el cas dels
EUA el sistema s’autogestiona, pot ser el jutge, el propi advocat... qui derivi
a un lloc o en un altre. A nivell de Catalunya sí que es podria dir que a
nivell judicial, la llei diu que es pot sol·licitar la mediació a través de
qualsevol de les parts o del propi jutge. Hi ha ajuntaments que n’ofereixen i
també des de serveis d’advocats de la zona.
- Com funciona la formació dels mediadors?
Cal formar molt
bé als mediadors, i cal que tinguin també coneixement legals del conflicte per
poder informar, no assessorar. La formació ha de tenir un valor important
tenint en compte que no sempre serà coneixedor absolut de tots els àmbits.
- Quin és el cost econòmic mitjà per a un
ciutadà?
La mediació és un
mercat obert, tot i així hi ha uns preus públics entorn els 40€ per cada part
implicada i sessió. Ens cal fer també molts estudis del què es pot fer en temes
de despeses i estalvis. El ponent, Jordi Nieva, considera que la mediació i la
justícia haurien de ser gratuïtes, com a servei públic. Reduir conflictes de la
societat és per assegurar la pau social, és essencial.
- Podríeu ampliar-nos una mica els
referents existents a Europa?
La mediació no
funciona bé relativament enlloc. És bastant moderna i no tenim un exemple de
país on la mediació funcioni perfectament. Estadísticament a Alemanya però a
allà la mediació la fan els jutges. A Anglaterra, Gal·les... el procés de
mediació té un caràcter d’amenaça. En Pablo Peralta, el moderador, comenta que
el model de mediació comunitària de Catalunya és dels més exitosos del món.
- Qui és el què ha de decidir on van les
persones si a la justícia o a la mediació?
La forma de
garantir això i que no hi hagi el dilema és que les pròpies persones se’ls hi
informi des d’un inici l’opció voluntària de participar en la mediació. Ha de
ser un acte voluntari de les parts implicades. Si la mediació aconsegueix el
prestigi que necessita serà capaç d’atraure les parts. És molt important que
sigui així i no pas per part del jutge i de forma obligatòria.
- Quin és el paper de la mediació en el
terrorisme? I amb la norma?
La mediació té
molta força. L’exemple d’Euskadi ens diu que la mediació no només s’ha fet amb
els de dalt sinó amb totes les capes de la societat. S’han creat espais de
convivència al carrer, a les escoles... Potser no se’ls hi pot dir mediadors
però sí que s’han creat espais de diàlegs. Jordi Nieva va més enllà i proposa
resoldre judicis de la comunitat internacional també a través de la mediació.
Els acords de la
mediació han de complir amb les normes i vetllar amb les lleis. Les norme no
són les úniques eines per solucionar els conflictes o no tenen per què ser les
millors eines.
- El paper del Jutge de Pau és de mediador?
El Jutge de Pau
ha de mediar més que no pas fer de jutge doncs no sempre és un professional de
la justícia.
