Dilluns 18 de juny de 2012, a les sis de la tarda, a
l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL
L’evolució de la crisi
econòmica actual: com estem en aquests moments
Ponent: Francesc Cabana,
advocat i historiador: President de l’Ateneu Barcelonès
Moderadora
i Coordinadora: Rosa Domènech
Assisteixen
82 persones.
Presentació del debat
S’agraeix molt especialment l’assistència del ponent i
que participi novament del Fòrum de Debat Social. Francesc Cabana és advocat i
historiador i ha escrit diferents llibres d’història del nostre país. El darrer
que ha publicat és “La Catalunya emprenedora”.
Intervenció de Francesc Cabana
“Espero
que aquesta sigui l’última vegada que parlo de crisi en el marc d’aquest Fòrum
de Debat Social”, d’aquesta manera comença el ponent la seva intervenció davant
del públic assistent a l’Ateneu Barcelonès.
Ja fa
tres anys que parlem de crisi. L’altra vegada que vaig venir a parlar-ne, vaig
intentar explicar-la a través de lletres. Ara diria que la crisi espanyola té
forma de W: hem tingut una baixada de l’economia, una lleu recuperació, una
nova baixada i esperem que hi hagi una altra recuperació. Aquesta crisi però,
és molt lenta.
De
crisi n’hi ha hagut moltes d’altres, l’actual però és molt llarga. La crisi
espanyola de 1984 va començar a Europa el 1973. A l’Estat Espanyol va trigar en
arribar doncs estàvem sotmesos a Franco i a l’espectativa de la seva mort.
Aquesta crisi va afectar a d’altres països d’Europa més que a nosaltres.
La
crisi actual no és tan global com sembla, hi ha països que ha afectat i a
d’altres no. A nosaltres ens ha afectat perquè hem tingut uns mals governs, una
mala monarquia i una mala justícia. Les nostres institucions no donen bona
imatge, som l’Espanya de pandereta. Tota aquesta imatge va acompanyada dels
informes que diuen que hi ha sis passatgers a molts trams de l’AVE, etc. Tot
això fa molt de mal i dóna imatge de mandrosos i que no restringim les
despeses. I ara hi afegim Bankia. La situació actual és una crisi econòmica
lligada a una crisi de confiança en el poder.
A
nivell de Catalunya, de les deu caixes que teníem sols en queda una, la Caixa
de Pensions. La manca d’infrastructures i el dèficit fiscal ens escanya. Ens
trobem en un cas únic en el món i tot i així hi ha qui encara nega l’existència
d’aquest tracte injust i desigual. Catalunya s’empobreix i perd pes per culpa
d’Espanya i un 80% de la població es mostra a favor d’un pacte fiscal.
Actualment
a Catalunya hi ha comportaments contradictoris pel què fa a la crisi, doncs hi
ha una part de l’empresa catalana (sobretot mitjanes i petites empreses) que
està exportant bona part de la seva producció. La petita i mitjana empresa
catalana és competitiva.
Veig
un futur amb “Una Catalunya líder en una Europa que mira endavant” tal i com va
dir Antoni Castells. Cal una nova ètica empresarial, que a les escoles i als
llocs de poder s’ensenyi a ser bona persona i a fer negoci. Veig una Catalunya
dins un marc europeu, emprenedora. La nostra història ens aporta una cultura
emprenedora que sabrem aprofitar i que ens permetrà sortir-nos-en. Ara, això
sí, sempre que l’Estat no ens perjudiqui i no ens freni.
Preguntes del públic assistent:
- La
culpa és dels governants però també dels especuladors i dels empresaris. Com
podrem sortir-nos-en?
No tots els pecats són del govern espanyol hi estic d’acord.
N’hi ha nostres i n’hi ha de mundials. No sortirem de la crisi a través del
deute perquè no tenim diners. L’hem fet tan grossa que la solució ha de venir
de fora i hem d’aprendre a fer les coses sense cobdícia.
- Crec
que ens hem de plantejar el paper dels professionals en la funció pública i que
tinguin més pes.
Sí, es clar. El govern italià actual és tecnocràtic. Però
penso que els polítics són necessaris perquè cal prioritzar línies de treball,
una direcció i en aquest sentit no n’hi ha prou amb els professionals.
- Com és
que no tots els països d’Europa no són a la Zona Euro?
És el què se’n diu l’Europa de les diferents
velocitats. Nosaltres vam decidir a entrar en una Europa forta. Hi ha països
que no van voler-hi entrar i d’altres que no complien els requisits. La Unió
Europea té uns setanta anys d’història i per tant hi ha molta feina a fer.
Europa és un projecte complex, però és el futur.
- Referent al tema de les caixes, voldria
comentar que Caixa Catalunya ha fet una gestió nefasta.
D’acord amb vostè però crec que és important
que primer sancionem els xoriços i després analitzem les males gestions i no al
revés.
- El concepte de banc ha canviat molt en
els darrers 25 anys. Penso que en molts casos també molts banquers s’han vist
enganyats.
Cap banquer ha demanat excuses (que jo
sàpiga), però és evident que dins de cada banc hi ha hagut de tot. Hi ha qui
l’ha fet més gran i qui l’ha fet més petita.
- La solució només vindrà de fora? Ens
deixaran caure? Crec que la teranyina està massa ben feta i que hauríem de
mirar de trencar parts del sistema i dotar-nos d’una eina potent com l’Estat
propi.
Cada cop vivim en un món més globalitzat. No
podem pretendre viure al marge d’aquest món. Tinc confiança en la vella Europa.
La crisi ens ha de fer realitzar passes i moltes d’elles han de ser en el
sistema financer. La independència és una opció sempre que sigui dins Europa.
- El vas està mig ple o mig buit? A
Catalunya no tenim Estat, l’eina per lluitar contra la crisi i tampoc tenim cap
Estat que ens defensi.
Catalunya no pot seguir com fins ara. Ens
cal un pacte fiscal, el tenim a l’abast i existeix un consens social al
respecte. Aquest projecte polític és claríssim.
- Les solucions que s’estan aportant
d’injectar diners als bancs no serviran de res al contrari, ens enfonsaran més
i ja estem en situacions semblants a la de la postguerra.
Catalunya és competitiva, s’està exportant i
bé. Catalunya és un país amb talent i possibilitats si no ens aixafen. Hem de
perfeccionar la política i la democràcia però hi hem de confiar. Us desitjo
esperança.