Dilluns 20 de juny de 2011, a les sis de la tarda, a
l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL
L’etapa actual de la crisi econòmica: què ens cal fer?
Ponents:
Francesc Cabana, advocat i historiador. President de l’Ateneu Barcelonès.
Moderador:
Quim Ferrer
Coordinadora:
Rosa Domènech
Assisteixen
65 persones.
Presentació del debat a càrrec
de Quim Ferrer
Hem
parlat de la crisi econòmica, de factors que hi intervenen i d’elements
relacionats en diverses ocasions en els darrers mesos de fòrum de debat social.
Hem convidat a Francesc Cabana perquè ens expliqui com ens trobem a dia d’avui
a nivell econòmic i quins propostes ens fa per tal de recuperar-nos.
Francesc
Cabana és conegut pels seus llibres sobre la història econòmica de Catalunya.
Des dels anys 60 que publica sobre aquest tema i d’altres.
Intervenció de Francesc Cabana
L’economia aniria millor si
fóssim més bones persones. La crisi econòmica actual té forma de lletra “L”,
hem tingut una forta baixada i ara ens mantenim a l’espera de poder pujar.
A Espanya hi ha un 20’7% d’atur
quan la mitjana europea és de 9’9%, malgrat que la diferència entre països és
enorme. Amb aquesta xifra d’atur no hem començat ha tenir mobilitzacions al
carrer fins fa unes setmanes. Com s’entén?
Espanya al 2011 té una previsió
de la riquesa del 0’6% i d’1’1% al 2012. Per tal que es creix ocupació cal com
a mínim un creixement de l’1’5% del PIB, fet que ens indica que encara trigarem
a sortir-nos-en de la lletra “L”.
La crisi econòmica que estem
vivint no és global. Sols afecta bàsicament a Irlanda, Espanya, Grècia,
Portugal i als Estats Units d’Amèrica. Per sort, al no tractar-se d’una crisi
global, els països que no l’estan patint, ens poden ajudar a sortir.
Les crisis econòmiques són
conseqüència de guerres, de ser males persones o de la cobdícia. Ara ha arribat
l’hora de fer un pas endarrera. Però qui l’ha de fer aquest pas? Com es pot
desenvolupar una política econòmica justa? Doncs cal que els polítics en
sàpiguen molt; que la societat accepti els principis d’aquesta política
econòmica i cal també, ser conscients que no a tothom li agradarà.
L’endeutament dels bancs
l’estem patint i el continuarem patint. Només se supera amb temps i si no es
cometen gaires més errors. La qüestió és si, hem après la lliçó? Els EUA han posat
un parell de banquers a la presó, però, i aquí, què hem fet? Cal que revisem
també l’actuació de les escoles de negocis. Harvard ja ha reconegut que ha
comès uns errors enormes i el director general d’IESE ha dit que “s’ha acabat
el moment en que els empresaris buscaven el benefici màxim dels accionistes”.
Cal que les escoles de negocis no serveixin només per ensenyar a guanyar
diners.
A Catalunya estem molt millor
que anys endarrera. Hem aconseguit crear un país on podem ser excel·lents en
cultura i economia. Al perdre el poder polític al 1714, ens vam començar a
dedicar a fer negocis i a protegir la cultura.
Al marge d’aspectes
imprevisibles, les esperances de recuperació són bones a mig i llarg termini.
Cal però, solucionar el gran greuge que suposa el dèficit fiscal.
I per finalitzar, apuntar que
caldria que mantenim l’esperit emprenedor i la cultura de l’esforç dels
catalans; hem de continuar sent bones persones; hem de tenir clar que tenim
capacitat per sortir-nos-en i que segurament també tindrem altres alts i
baixos; i hem de tenir clar que hem de planificar i pensar a mig i a llarg
termini.
Preguntes del
públic assistent a l’acte:
- Com s’ha de fer el pas endarrera del què parla? Cal que la política
reguli els mercats? Cal reduir la despesa o cal també augmentar els ingressos a
través de la política fiscal?
Els mercats reaccionen d’una
manera poc racional. Encara no hem après que no es pot confiar en aquests
mercats, però tenen una força extraordinària. Les dues potes fonamentals de
l’economia catalana són el turisme i la indústria, aquesta darrera ha anat
variant però sempre ens hem recuperat com a municipi, societat... Crec en la
indústria i en la exportació. Les empreses que es recuperen són les que
exporten fora.
- L’efecte que la crisi que està tenint a la societat, les retallades... la
imatge pública dels polítics...
No discutiré les retallades
d’un Pla de Govern de la Generalitat ni si s’han de fer o no. Per sortir d’una
situació concreta cal fer accions concretes. No tenim la sortida d’endeutar-nos
o de devaluar la pesseta. Els bancs i les caixes persegueixen els clients però
és que aquests també tenen problemes. Els banquers i els directors són
bàsicament els que no han après la lliçó.
- Qüestiona la xifra que s’ha donat sobre l’atur a Espanya. Sols dir que hi
ha dos maneres de calcular l’atur, l’EPA (una enquesta feta a 60.000 persones)
en la que es qüestiona la forma de calcular els actius i passius, doncs no són
iguals que a la resta d’Europa. L’altra mesura és la d’aturats. Cal clarificar
l’activitat clandestina doncs segur que les taxes d’atur serien més baixes.
Alhora, voldria donar la visió que més enllà de donar responsabilitat als
polítics caldria donar-la també als sindicats i a la patronal.
Les estadístiques de l’atur són
les que són. El què és evident és que són molt altes, de les més altes d’Europa
i del món. El paper dels sindicats i la patronal, és evident que tenen una
responsabilitat important. Tenim els polítics que tenim i que ens mereixem. Hem
de canviar coses del sistema democràtic però la societat també té la seva
responsabilitat i cal que s’impliqui.
- Es pot pensar que es trencarà l’Euro?
La creació de la moneda única
va ser un pas endavant. Aquesta suposa tenir una moneda forta, que fa patir a
les economies més febles. Espanya pateix però Alemanya se’n surt. Hem d’avançar
dins l’Euro, hem de millorar l’economia, hem de veure quines caixes es salven i
perquè. Cal que Catalunya tingui capacitat per determinar les nostres pròpies
finances.
- Cal que les empreses, les grans i les petites, s’adaptin i reestructurin.
Quan durarà?
La reestructuració de
l’econòmica catalana no s’acabarà mai. No es pot acabar mai. Els mercats es
mouen constantment, cal no aturar-se.
- Què ens passarà a l’Estat espanyol?
Els sistema té defectes que
s’han de canviar. Els mercats no poden manar com ha passat als darrers anys.
S’han d’imposar criteris polítics i frenar la irracionalitat dels mercats.
Espero que no acabem com Grècia, l’Estat és massa gran com per caure fàcilment.
- Les petites i mitjanes empreses són la base de l’economia de Catalunya.
Per culpa de la banca, estant tenint molts problemes.
Totalment d’acord. El problema
del circulant és totalment angoixant.
