Dilluns 21 de març de 2011, a les sis de la tarda, a
l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL
La pobresa a Catalunya
Ponent:
Jordi Roglà, director de Cáritas de Barcelona
Moderador:
Quim Ferrer
Coordinadora:
Rosa Domènech
Assisteixen
54 persones.
Presentació del debat a càrrec
de Quim Ferrer
Els
temes tractats en aquest fòrum sempre són importants i d’actualitat. La qüestió
que tractarem avui no només és important sinó que ho és i molt. Estem en un
moment en el qual es parla més que mai de pobresa a la nostra societat, de
pobresa a Catalunya.
El
ponent d’avui és el més adequat per tractar aquesta qüestió. En Jordi Roglà és
el director de Cáritas de Barcelona, una entitat que sempre ha estat a primera
línia dels problemes socials.
Intervenció de Jordi Roglà
Parlar de pobresa és parlar de
persones, de les persones més febles de la nostra societat, de persones amb una
esperança de vida 20 anys menor que el conjunt de població del nostre país.
Cáritas és una associació considerada assistencialista, que disposa de moltes
persones participant i que té 450 punts de servei dels quals 100 són de
formació i orientació laboral, 50 de vellesa, 50 d’inclusió social (sense
sostre, VHI,...), entre d’altres.
Parlar de pobresa a
l’actualitat és parlar de dues crisis i mitja. Una crisi econòmica i financera,
una d’habitatge i mitja crisi social (no la tenim sencera perquè moltes
famílies i entitats treballen fent de coixí social). Aquesta crisi ve donada
perquè durant els anys de bonança no es van fer els deures. Es va créixer
econòmicament per sobre de la mitjana europea però la pobresa no va reduir. Es
considera que el 42% de la població ha estat en algun moment, en condició de
pobresa durant aquests darrers 15 anys, una població bàsicament feminitzada.
Durant aquests anys hem vist
que el problema és el model econòmic: la gent busca feina i això es veu entre
les persones que es dirigeixen a Cáritas. No es busca beneficència, aquesta
ataca a la dignitat de les persones; es busca feina per poder-se alimentar pel
seu propi compte. Tenir o no treball
afecta a l’autoestima de la persona. Portem uns anys movent-nos més enllà de la
qualitat de vida, sols pensant en el PIB i en el “tenir”. Aquest model econòmic
ens ha portat a la situació real. Cal que els Governs ens engresquin i
incentivin a les persones, l’Estat no pot assumir-ho tot. En aquest sentit,
Alemanya ha aplicat un model diferent que els hi ha fet patir molt menys la
crisi econòmica.
La crisi de l’habitatge és nova
i molt important per explicar la situació actual. Cal un canvi que tingui en
compte el valor humà i que elimini el caràcter especulatiu que ha predominat
durant els darrers anys.
Cáritas estima a les persones,
les ajuda a refer-se a través de l’estima i l’acompanyament durant tot el
procés. Les persones necessiten més incentius que no pas subsidis.
El 2007 es va encarregar un
estudi de la pobresa que va ser actualitzat dos anys després. En aquesta
diagnosi es diu que la pobresa relativa ha pujat entre 3 o 4 punts. La pobresa
severa entre un 2 o 3%. El col·lectiu més afectat és els dels infants però això
defensem que es treballi en la prevenció. Cal abocar una bona part dels
recursos dirigits a l’exclusió social a la prevenció i no tant a la mateixa
protecció.
Hi ha diferents tipus de
pobresa i afecten a col·lectius
diferents. Hi ha gent que pateix la pobresa, es recupera perquè troba una
feina, i després torna a perdre-la tornant a ser novament pobre. Hi ha un
col·lectiu de persones que tot i tenir feina, per la seva precarietat laboral,
no cobren suficient per cobrir la seves necessitats bàsiques. També hi ha les
persones migrades, que s’han vist molt afectades per aquesta situació, no només
per la pobresa sinó que també s’han
vist afectades a nivell de regularització.
A nivell general podem dir que
és pobre 1 de cada 5 ciutadans; 1 de cada 4 nens; 1 de cada 3 majors de 65
anys; 1 de cada 2,5 vídues i 1 de cada 2 majors de 65 anys que viu sol. Les
persones ateses per Cáritas arriben a les 56.000. D’aquestes, un 68% ja havien
rebut ajut en anys anteriors; un 45% eren persones de 29 anys o menys; el 36%
eren nascudes a l’estat, el 26% sudamèrica, el 25% magreb; un 65% estava a
l’atur i un 11% treballant; el 62% de les ajudes econòmiques eren per
solucionar problemàtiques d’habitatge; i el 23% dels ajuts totals eren per fer
front a l’alimentació familiar.
El repte que des de Cáritas
plantegem és sortir-nos d’aquesta crisi, d’aquestes xifres... enfortits.
Demanem als agents polítics, econòmics i socials que hi hagi un nou model i un
nou sistema que no deixi tantes vides desperdiciades pel camí. I la solució per
a nosaltres és estimular l’economia i els llocs de treball, doncs això permet
recuperar l’autoestima i la dignitat de les persones.
Cáritas es posa al costat de
tots aquests agents si això és així. Aquest cost social tan elevat que hem
comentat, ha de desaparèixer.
Preguntes del
públic assistent a l’acte:
- Es parla de desigualtats salarials entre caps i treballadors i es parla
també que en un futur sols hi haurà treball per un 60% de la població. Què
n’opina?
Roglà: Cal treballar pels joves
que estan a l’atur i per la prevenció dels infants per tal de no arribar a la
situació d’atur que es preveu de cara un futur. Cal proporcionar més formació
professional, hem de recuperar la figura de l’aprenent i cal evitar que hi
hagin tants “ni, ni i ni”.
- Per resoldre tot això, fa falta un altre model econòmic que tendeixi cap
a la igualtat. Però s’està lluny a que això es pugui realitzar. Alhora, voldria
parlar dels pobres d’habitatge. És una injustícia frepant. Com es podria
solucionar aquest aspecte?
- No hem sabut fer el repartiment correcte de la riquesa. Alguns ho havíem
denunciat però no s’ha resolt i tot sembla a ser que això continuarà sent així,
doncs es repeteixen pràctiques com les que hem parlat.
Roglà: Ningú s’imaginava que la
crisi agafaria aquesta intensitat. El nostre model econòmic no té unes bases
sòlides, no és un model qualificat. La crisi de l’habitatge és una injustícia
social, és moralment inadmissible i és èticament incorrecte. Per solucionar-ho
cal denunciar aquestes situacions i actuar.
- S’està dient que a nivell polític s’està obrint un debat sobre les
cancel·lacions d’hipoteques. Ens ho pots explicar? També voldria preguntar com
ha afectat això a la classe mitjana?
Roglà: Dubto molt que
s’aconsegueixi una mesura de caràcter retroactiu, potser es fa una revisió dels
crèdits hipotecaris... Respecte a la classe mitjana, interessa que hi hagi una
classe mitja al màxim d’àmplia possible, en canvi hem augmentat la diferència entre
els què més tenen i els que menys tenen.
- Perquè no es demanen responsabilitats als polítics, al sector
immobiliari, constructors, caixes i bancs? Tota aquesta gent també ha permès
que entrés molts immigrants i no hi ha feina per a tanta gent.
Roglà: El tema immigrants no és
un tema immigrants. Tenim el què hem apostat. De la baixa natalitat i de la
situació de pobresa elevada en d’altres països són dos vasos comunicants. No
venen perquè els hi agradi el projecte d’aquí, venen perquè aspiren a una alternativa
millor. En aquest sentit, estem fent el mateix que Alemanya amb nosaltres, ens
emportem el capital humà d’aquell país d’origen. Nosaltres no hem fet els
deures respecte aquest tema: havíem d’haver mirat les necessitats per sectors
econòmics i formar en origen a les persones necessàries. Això no ho vam fer i
per això, ara tenim les conseqüències del què hem fet. No comparteixo
l’estigmatització que sovint es fa cap a la immigració. Aquests parteixen d’una
misèria increïble ocasionada per països com els nostres. O occident renuncia a
alguna cosa a favor d’aquests països, o no anirem a bon port. Cal una
col·laboració més ètica i responsable cap aquests països.
- I la pobresa a la ciutat? Quines són les zones més afectades?
Roglà: No respondré aquesta
pregunta. No vull estigmatitzar cap zona de la ciutat. Li recomano que doni
unes voltes qualsevol nit i podrà veure a on hi ha misèria. Fa uns anys es va
fer un recorregut per la ciutat i es va comptabilitzar prop del miler de
persones sense sostre. S’hi aquí afegim les persones acollides en centres o
pensions pagades per les entitats, fa tres anys es van comptabilitzar prop de
2.000 persones sense llar, una situació que va molt més enllà que la pobresa.
- Hem de canviar esquemes: les empreses, els governs... i també les
persones. Què podem fer per recuperar l’exigència, ser creatius, pensar noves
propostes? Hem d’aprofitar la fallida del model per tornar-nos a repensar, per
tornar a resituar.
Roglà: Hem d’aprofitar totes
les potencialitats dels ésser humans, sempre podem millorar. Ens hem
d’esforçar-nos-hi tots plegats.
