Dilluns 17 de juny de 2013, a les sis de la tarda, a
l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL
La crisi econòmica actual:
costos i nous horitzons
Ponent: Francesc Cabana,
economista i historiador
Modera:
Quim Ferrer
Coordinadora:
Rosa Domènech
Assisteixen
60 persones.
Presentació
Com cada any, acabem el curs del Fòrum de
Debat Social amb la presència d’en Francesc Cabana com a ponent convidat. Amb
ell tractarem la crisi econòmica actual. La seva reconeguda trajectòria com a
historiador i economista ens permetrà endinsar-nos en aquesta situació i
conversar sobre possibles situacions que se’n deriven.
Intervenció Francesc Cabana
Les
crisis econòmiques són, en bona mesura, conseqüència d’errors humans. Hem fet
les coses malament. N’hi ha que no tenen res a veure (per exemple les que són
conseqüència d’un desastre natural...) però l’actual crisi sí que té a veure
amb una mala praxis i errors d’éssers humans. Podríem dir que hi ha dos tipus
d’errors: els comesos per desconeixement i els fet per mala fe. Si de forma
general tothom fos més bona personal, la crisi econòmica hagués estat menys
ferotge.
La
crisi econòmica actual segur que és provocada per errors humans, per
desconeixement... però el que és segur és que hi ha molts errors deguts a la
mala fe. Hi ha responsabilitats de la societat civil i de les escoles de
negocis i els objectius i coneixements que transmeten als estudiants. Les
escoles busquen en tot moment guanyar diners i maximitzar els beneficis i no
hauria de ser així. Una escola de negocis ha d’ensenyar a gestionar els diners
i a treballar per un personal i una comunitat. Això s’ha oblidat.
El
resultat d’aquests errors són una bombolla immobiliària seguida d’una bombolla
financera. Així hi ha els errors de la cobdícia i del sistema financer. A
l’actualitat ens trobem en un sistema capitalista en una societat democràtica
(amb greu escletxes en aquest àmbit). Ningú pot negar l’evidència d’una millora
respecte èpoques passades però la crisi actual ens ha de fer replantejar el
model.
No
ens podem plantejar ni especular sobre com serà la situació d’aquí uns mesos.
En economia no ho podem fer perquè es depèn de la voluntat humana, de nosaltres
mateixos. Sabem què decidirem nosaltres demà però i la resta d’humans?
L’economia depèn d’actituds humanes i aquestes són difícils de preveure.
Pel
què fa a Catalunya, tenim diferents avantatges que ens permetran, de segur,
sortir-nos-en:
- Com a conseqüència de
l’altíssim atur que tenim, les empreses catalanes són més competitives i moltes
exporten a l’exterior. En el moment que aquestes tornin a crear ocupació, ens
proporcionarà un impuls econòmic important.
- Tenim capacitat de recuperació
perquè tenim una bona geografia, estem ben situats respecte el món.
- C
atalunya és un país de caràcter emprenedor i que integra a tothom.
Per
contra, tenim els entrebancs de l’Estat Espanyol cap a les infrastructures,
pegues a nivell empresarial i el dèficit fiscal.
Quan
la gent recuperi la confiança començarem a remuntar i a recuperar-nos com a
país. Cal que recuperem una sèrie de valors que ens els darrers anys s’han
perdut, per tal que la ciutadania de tot el país confiï de nou i ens en
sortim. Ètica i empreses han d’anar
junts, sinó no se’n sortirà ningú.
Preguntes del públic assistent:
- Estic
d’acord amb el què s’ha dit però considero que s’està parlant d’un món ideal.
La distribució de la renda nacional als països perpetua la crisi. Com ho podem
canviar això?
L’oligarquia financera és en molts casos excessiva i no
m’agrada. En el món, en la nostra societat tenim oligarques que tenen més
poders que els polítics, i aquests fan més por perquè no podem canviar-los.
Tenen una força que no tenen els polítics. Hem de millorar la democràcia, en
tenim una de molt imperfecte però hem de tenir clar que els humans som
imperfectes.
- Com és que no ha comentat res dels
polítics?
Crec en una
democràcia amb partits polítics, poden faltar líders en moments determinats,
gent que ho faci bé... Però crec en aquest sistema. Dins la política hi ha
grups i et poden agradar més uns que els altres. Per norma general, els
polítics corruptes a la llarga acabaran a la presó, potser triga més del compte
i s’ha de millorar, però acaben pagant la seva mala conducta.
- Quin és el lligam de les reduccions de
plantilles i destruccions de lloc de treball amb l’augment de beneficis i
projecció empresarial?
La baixa de les
plantilles permet ser més competitiu si no baixa la producció de l’empresa, si
és manté. D’això se’n diu competitivitat. El mercat català i espanyol és dels
més oberts al món, les nostres empreses poden ser molt competitives.
-
S’està presumint sobre l’exportació, és veritat que s’exporta bastant
més que fa un temps però tampoc un volum massa elevat. Tenim camí per córrer.
Recordar que
Catalunya suposa el 15% de la població de l’Estat, un 18% de la seva producció
i un 25% de l’exportació estatal. Són dades interessants a tenir en compte
perquè ens demostren la importància de la nostra economia. Nosaltres no som ni
millors ni pitjors que altres però sí que tenim una estructura social, una
geografia, un tarannà històric, que ens permeten tenir una situació diferent a
la d’altres zones de l’Estat.
- Considero que ens ha portat més problemes
l’estupidesa que la cobdícia. Perquè hi ha tanta estupidesa?
Sí, d’acord. Però
mirem-nos aquesta crítica des d’un punt de vista positiu: la responsabilitat
d’una democràcia és descobrir el talent especial de cada ésser humà. Aquesta és
la responsabilitat d’una societat desenvolupada.
- Els polítics pensen a curt termini, per
poder conservar la cadira. Considero que aquest és el problema.
Segurament tots
els polítics tenen una certa tendència a defensar coses que aporten
conseqüències a curt termini, és veritat. També la societat té tendència a
exigir canvis immediats. Donem la culpa als polítics però la societat civil
també n’és responsable.
- Hi ha un 1% de la població que acumula la
major part de la riquesa. Aquest 1% a més a més, no serveix a l’economia
productiva sinó a l’especulativa. La qüestió medi ambiental també és d’allò més
preocupant dins aquest debat. No ho tenim en compte i és fonamental.
La crisi ha creat
una major acumulació de riquesa i major diferenciació entre qui té i qui no té
diners. En el cas del medi ambient, pesa molt el nivell de desenvolupament de
la comunitat en qüestió i això fa que els canvis es produeixin molt lentament.
- Si la democràcia és imperfecte, doncs
canviem-la. Perquè existeixen tants organismes i tantes administracions? S’ha
d’aprimar l’administració pública a tots nivells.
Sí, d’acord.
Aprimem l’administració però defensem la democràcia. S’ha de millorar, és clar,
però democràcia sempre. Les millores sempre costen molt de veure a curt
termini.
- Es podria fer una valoració econòmica
sobre la cruïlla en la que ens trobem a Catalunya i sobre la viabilitat econòmica
de futur?
Sortirem de la
crisi, lentament però en sortirem. La gestió s’ha fet molt malament i això ens
farà ser dels últims que ens en sortirem però aixecarem el cap.