Fòrum
de debat social
21
d’octubre de 2013 a les 18:00h. a l’Ateneu Barcelonès
El futur de l’Estat del Benestar
Ponent:
Ramon Terrassa, Director General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament
de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.
Moderador:
Joaquim Ferrer
Assistents:
40 persones
En començar la
sessió, Joaquim Ferrer presenta el convidat, Ramon Terrassa, que substitueix la
Honorable Consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté.
Pren la paraula
en Ramon Terrassa per començar la exposició que reparteix en quatre blocs:
1. Les dades. En
general les dades són dolentes i posen sobre la taula la dificultat de mantenir
l’actual sistema. En primer lloc l’atur a l’Estat que és del 23.8% el 2013
situació més agreujada en la franja dels joves que quasi arriba al 50%. A
Catalunya el 56% de les llars reben algun tipus de prestació social. L’índex de
risc de pobresa a Catalunya és del 19.1%. Paradoxalment, l’any 2007 en un
moment de bonança econòmica era del 18.2%. Des de 2011 fins a l’actualitat, les
aportacions finalistes de l’Estat cap a Catalunya s’han reduït en un 92%. El
diferencial entre el que les entitats aporten a l’Estat i el que després se’ls
retorna és de 22.5 milions d’euros. Catalunya cada cop es veu obligada a
assumir més competències sense que se li transfereixin els recursos necessaris
per prestar els serveis. Pel que fa a recaptació d’impostos, els ciutadans de
Catalunya aporten 35.758 milions d’euros a l’administració de l’Estat dels
qual, la Generalitat només en recapta directament 2.249 milions per a cobrir un
pressupost aproximadament de 30.000 milions.
Hi ha un incompliment de la llei, reconeguda en sentències del Tribunal
Constitucional, per part de l’Estat envers Catalunya, especialment en matèria
de serveis socials. Catalunya és la Comunitat Autònoma que més diners aporta al
fons de l’Estat que nodreix l’estat de benestar. Aporta, per exemple, el 29%
dal Fons de reserva de les pensions amb només el 16% de la població.
2. Les amenaces.
N’enumera quatre:
a. No tenim
model. No hi ha un sistema per a la recepció d’ajudes de manera unificada. Els
ciutadans reben prestacions de manera segmentada i per canals separats amb
condicions diferents. No hi ha una lògica interna per distribuir els recursos
de manera coherent. El problema és estructural.
b. Els recursos
hi són i percentualment el pressupost enguany és el més alt que ha tingut mai
la Generalitat. El problema està en la quantitat.
c. La demografia
Des d’ara fins l’any 2030 haurem doblat el percentatge de persones majors de 65
anys. Actualment la nostra taxa de natalitat està per sota de la taxa de
reposició que és del 2.1%.
d. S’incentiva la queixa de la ciutadania amb
la voluntat de desprestigiar les institucions responsables de la gestió de les
polítiques de benestar social a Catalunya.
En conclusió i
en el cas de continuar en les mateixes condicions actuals no hi ha cap futur
per a les polítiques de benestar social. No hi ha possibilitat d’avançar en
l’ajuda al benestar social sense un marc competencial propi conjuntament amb
uns ideals democràtics i de llibertat de dimensió nacional.
3. Les
oportunitats i potencialitats. Un dels trets identitaris de Catalunya és la
força de l’associacionisme i del Tercer Sector. El govern ha de donar-hi suport
i ha de crear el marc legal propici per poder operar conjuntament i ha de
blindat el model català de voluntariat.
4. Visió sobre
el model de futur de les polítiques de benestar social. El primer objectiu del
govern ha de ser el fer polítiques de benestar social. Cal mantenir la cohesió
social, sota la premissa de ser un sol país
i una sola comunitat, la solidaritat per contribuir al benestar comú, la
justícia social i la igualtat no només fent feines d’assistència sinó de també
de promoció. Hem de promoure el principi de la responsabilitat personal perquè
l’administració pública no pot substituir l’esforç individual. També el
principi d’universalitat perquè cal fer polítiques per a tothom al marge de les
contribucions de cadascú. Finalment també cal incentivar la iniciativa social
del Tercer Sector de manera prioritària en temes d’infància, d’equitat
territorial, la cooperació público-privada.
En aquest moment
comencen les intervencions del públic assistent.
La primera
persona que intervé mostra la seva tristesa perquè en aquest moments estem
vivint el pitjor moment de l’estat del benestar. Parla del creixement de
l’estat del benestar en els darrers
trenta anys. Entén que el director general argumenta que la incapacitat
del govern de realitzar polítiques de benestar social es deu a l’escanyament de
recursos per culpa de l’Estat. Pregunta què és el què pensa fer la Generalitat
per ella mateixa malgrat la situació econòmica desfavorable i la dependència de
recursos de l’Estat.
El director
general respon que està bé mirar el passat perquè en aquests anys s’han creat
per exemple infraestructures (residències, casals, etc) però que la realitat
actual és la que és i que ara no hi ha recursos ni capacitat de despesa.
Una segona
intervenció considera que el problema ve de més lluny amb les polítiques
ultraliberals dels anys vuitanta que van potenciar les economies financeres en
contra del benestar social.
Ramon Terrassa
comenta que sembla que el model de l’actual Estat és el de que cadascú és pagui
la seva despesa posant l’economia al servei de les persones.
Una altra
persona planteja dues qüestions. El problema de l’estat del benestar no és
només de Catalunya en relació als recursos que rep de l’Estat sinó de model de
polítiques social en relació a una societat que s’està transformant
contínuament. Al marge de la manca de recursos, quin model de benestar social
ens planteja? Com es poden articular unes polítiques d’abast global des d’un
escenari local? Per on han d’anar les polítiques que permetin la cohesió
social?
El que proposa
el govern és reformar per fer sostenible, prioritzar les prestacions amb el
risc de que algú es quedi sense i fer
que creixi el percentatge destinat a les polítiques socials.
La següent
intervenció considera que, malgrat la situació, el govern ha d’assumir la seva
responsabilitat. Pregunta si hi ha alguna política concreta en matèria de
prevenció de la pobresa, la infància o les
desigualtats?
En referència a
les polítiques de família es treballa en els permisos parentals per a que les
persones disposin de més temps, en altres mecanismes de cura diversificats que
no només siguin llars d’infants i en la parentalitat positiva.
Una altra
persona reflexiona sobre l’augment de gent gran i la problemàtica que generarà
en el futur. Comenta que el model que hi ha per ells és bo però que manquen
aspectes preventius com l’educació. Pensa que cal aprofitar el voluntariat i la
gent jove per ajudar la gent gran.
El director
general comenta la satisfacció per la gran quantitat de persones que participen
en els casals de gent gran, gestionats per associacions, en els quals també
s’hi fan altres activitats destinades a d’altres franges d’edat. Cal veure
l’envelliment com un èxit no com un problema i cal acompassar la societat per a
que sigui viable.
La següent
persona a intervenir comenta que en les
polítiques de benestar social caldria incorporar-hi les polítiques d’ocupació i
d’habitatge.
En Ramon
Terrassa diu que hi està d’acord i dona la dada que Espanya és l’únic país
europeu que té una taxa d’atur sostinguda en el temps de més del 20% malgrat
que en els darrers deu anys ha creat més llocs de treball amb uns tipus de
contractació a precari. El problema és el model i que cal canviar-lo perquè ha
canviat el paradigma.
Una altra
intervenció comenta que l’estat del benestar és transversal. que el PP no creu
en l’estat del benestar, que Catalunya té una autonomia que ha esta laminada.
En aquesta situació cal intentar que el govern dediqui temps a defensar idees
argumentar el perquè es fan les coses per contrarestar els que estan en contra
de l’estat del benestar.
El director
general hi està d’acord. Creu que cal debatre sobre el benestar social perquè
irradia sobre molts altres temes com la sanitat o l’educació. Creu que cal
tenir la motivació perquè allò que es faci des de qualsevol lloc serveixi per
millorar el benestar de la gent.
La darrera
intervenció comenta que també s’han anat envellint les idees, no només la
població, i que en el segle XIX els treballadors ja parlaven de la sanitat, de
l’educació, de la garantia del lloc de treball, d’una igualtat econòmica i
social. Considera que actualment s’està parlant d’un estat del benestar limitat
si no és parla de llocs de treball i de salaris dignes. Diu que les classes
treballadores sostenen l’estat del benestar i que se’l paguen amb escreix.
Per acabar, el
director general dona les gràcies per haver estat convidat i Joaquim Ferrer
clou l’acte.
