Dilluns 21 de gener de 2013, a les sis de la tarda, a
l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL
Economia social i solidària:
objectius, realitats i possibilitats
Ponent: Antoni Comín,
economista i professor d’ESADE
Moderador:
Quim Ferrer
Coordinadora:
Rosa Domènech
Assisteixen
35 persones.
Presentació del debat
El ponent
convidat a la sessió d’avui és l’Antoni Comín. Aquesta xerrada estava prevista
pel mes de desembre però no es va poder fer. Al ser un tema tan interessant,
hem decidit realitzar-lo aquest mes de gener.
Intervenció d’Antoni Comín
Les
propostes que ara us explicaré comparteixen l’essència de les 50 propostes que
ens van venir a presentar el Laboratori d’Economia Social i Solidària a mes d’octubre. Estem contents de
veure que el treball que vam començar fa tants anys
també és treballat en altres països.
Hi ha
estratègies reals que ens permetin avançar en aquesta estratègia d’economia
social i solidària?
Si
fem un repàs a moltes corrents teòriques de l’economia veiem que moltes d’elles
acaben parlant d’aquesta economia social. Estem contents que això sigui així.
Cada cop més gent es mira l’economia social doncs els vells instruments de
construcció econòmica ja no ens serveixen, són fràgils i vulnerables. Els
instruments s’han debilitat i per això és normal que molts girin el cap envers
els instruments que fins ara, no s’hi havien parat ni a pensar. Això no ens ha
de fer pensar que l’economia social sigui una solució en temps de crisi;
aquesta és un model alternatiu i no és ni per un sector en concret ni per un
temps determinat: és per a tots els sectors i per a tots els temps.
Què
és l’economia democràtica? Són bàsicament organitzacions productives que
apliquen igualtat i democràcia: igualtat en la distribució interna dels
excedent i participació, cal que l’economia sigui social.
L’economia
té tres esferes: la del treball, la de l’estalvi i la del consum. És
importantíssim transformar aquestes tres esferes. En totes tres hi ha la
possibilitat d’atenir-se de forma intensa als dos grans valors que hem comentat
de la igualtat i la democràcia.
És
important posar els indicadors en aquests valors per tal de tenir les eines
necessàries per aquest mercat social. És per això que necessitem instruments
com les memòries de sostenibilitat i el balanç social.
El
primer sentit del mercat social és que existeixi, el segon fer-lo créixer i el
tercer és orientar aquest cap a la democràcia econòmica. El consumidor és una
palanca de transformació social i hem d’aconseguir que això sigui així, que
aquest/a consumeixi amb compromís. Cal fer recerca de com aconseguir-ho.
Dos
reflexions per acabar: La primera és quin paper ha de jugar la societat civil i
quin paper tenen les institucions públiques? La gràcia d’aquesta història és
que la locomotora ha de ser la societat civil. El consum social i responsable
l’ha de fer la gent, no es pot imposar des del govern, el gest de posar els
diners en una banca ètica és de l’individu i no de l’Estat. Quins instruments
han d’existir i qui els ha de promoure? Doncs segurament les dos parts hi
hauran de participar però el motor ha de ser la societat civil, la ciutadania.
La
segona reflexió que deixo sobre la taula és la de quin és el potencial de
substitució d’aquesta economia respecte a l’economia actual? Tenim el cap estructurat
de tal manera que tendim a respondre que aquest potencial és molt petit però
també podem pensar que és infinit. Hauríem d’aprendre a contestar evitant
aquests dos extrems. No podem trobar una resposta sense abans haver dut la
teoria a la pràctica. Hem de renunciar a contestar-la per anticipat. Ho hem de
contestar des de l’experiència concreta.
Preguntes del públic assistent:
- Quan
parles d’orientar el consumisme cap aquesta democràcia econòmica, en quin tipus
de motivacions estàs pensant?
Jo diria que de motivacions n’hi ha d’altruistes, en les que
els valors de la gent s’ajusten millor a aquest altre tipus d’economia que no
pas a la capitalisme; i les motivacions egoistes, que ens corresponen al
capitalisme i que ens demostra que aquest deixa la gent tirada i que pot
afectar a tothom. Tothom pot caure pel precipici. Si podem fer una economia
sense precipici ens estarem salvant.
Per guanyar la batalla al sistema cal aconseguir que la
democràcia, la participació i l’equitat interna sigui un factor de
competitivitat empresarial.
- Has parlat del lideratge de la ciutadania
i per a mi ha faltat que parlis dels poders públics. És prou forta a hores
d’ara una iniciativa només ciutadana?
Cal introduir la
pota pública en aquest context. Els francesos proposen que l’Estat sigui el
motor d’aquestes iniciatives. Nosaltres creiem que ho ha de ser la ciutadania i
que l’Estat també s’hi ha de sumar. Tothom ha de liderar. Cogestió, autogestió,
cooperatives... és igual el terme jurídic que emprem el què cal és saber què
s’està fent en termes de democràcia i igualtat. Cal entendre aquest model de
societat civil i hem d’estar disposats a fer els canvis d’acord amb uns valors.
- Quan es parla d’economia social solidària
caldria tenir en compte les experiències que existeixen. L’economia social al
nostres país està excessivament suportada per les aportacions de les nostres
administracions. Caldrà formar a les persones per tal de poder-ho tirar
endavant.
Hi ha moltes
empreses cooperatives que no tenen suport públic (també n’hi ha que sí), falten
dades i no hi ha estudis que ens digui el suport que hi ha al sector
cooperatiu, i si és diferent al que hi ha en d’altres sectors.
- En aquest nou paradigma, quin element
facilitador pot oferir l’administració? I la segon tema que volia plantejar és
sobre l’explicació del cooperativisme al País Basc. Més enllà del PIB
cooperatiu basc que és del 8%, cal tenir en compte la influència d’aquest en la
societat basca. No només pensem en el cooperativisme si no que em de mirar com
les empreses que no ho són, han d’anar elements propis d’aquest per tal
d’incorporar-los. Serem capaços d’explotar el cooperativisme d’una forma
adequada?
S’ha de fer
pedagogia i incloure en els currículums educatius el coneixement del
cooperativisme. Però també cal explicar les experiències existents doncs són el
millor exemple i el més motivador. L’experiència és la millor escola.
Totalment d’acord
amb el què dius del País Basc. Cal anar amb compte que algunes empreses han
entès el tema de crear equips democràtics, participatius... però no s’hi val
que no siguin equitatius. Aquests dos valors van junts i no poden anar
separats.
- No has comentat el tema de les monedes
socials i complementàries. És un
fenomen creixent en el món i molt important.
Efectivament és
un instrument a tenir en compte i per construir aquest model del què parlàvem.
Cal conèixer els casos que s’estan duent a terme i funcionant i tenir-los en
compte.
- La formació i la sensibilització són
coses diferents. No hi n’hi ha prou amb els exemples. Cal sensibilitzar i donar
elements perquè la nostra societat pensi en aquesta economia social de debò.
La millor
pedagogia és l’experiència. Per fer la sensibilització és millor explicar bones
pràctiques que no pas teories cooperatives. Veure els resultats és més
motivador. Els líders d’opinió d’aquest país s’apunten a l’economia social.
Potser ens hauríem de posar a dissenyar estratègies en aquest sentit, per tal
d’implantar-los en el discurs el més aviat possible.
