Dilluns 17 de desembre de 2012, a les sis de la tarda, a
l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL
Economia social i solidària:
objectius, realitats i possibilitats
Ponent: Antoni Comín,
economista i professor d’ESADE
Moderador:
Quim Ferrer
Coordinadora:
Rosa Domènech
Assisteixen
60 persones.
Presentació del debat
El ponent
convidat a la sessió és en Joan Majó, enginyer i exministre d’Indústria de
l’Estat espanyol. Majó té una llarga trajectòria política, començant per ser
alcalde de l’Ajuntament de Mataró fins a ocupar moltes responsabilitats de
primer nivell. Més enllà d’haver estat al capdavant de moltes responsabilitats
públiques, és un gran pensador i comunicador.
Intervenció de Joan Majó
Des
de que patim la crisi que ens observem nosaltres sense mirar que passa a fora,
a d’altres països.
El
procés de creació de la Unió Europea va ser lent però engrescador, les fites
s’anaven assolint i per tant, el procés d’unificació era un projecte de futur.
Aquesta característica es va trencar molt a finals de segle: la no aprovació de
la constitució (i la no aprovació per part d’un dels països fundadors) i
l’ampliació a 27 Estats sense la definició del què era la UE. Aquests dos els
defineixo com a elements claus d’aquest trencament.
La UE
actualment és una absoluta necessitat però al mateix temps, està el projecte
encallat. És necessària per:
- Només dins d’Europa sortirem de
la crisi.
- Només la existència d’una
Europa unida ens pot suposar un cert manteniment del nostre benestar.
- Només dins d’Europa, resoldrem
el problema entre Catalunya i Espanya.
Anem
desgranant aquestes qüestions:
Només dins d’Europa sortirem de la
crisi: La crisi s’ha superat més fàcilment
en els països on no tenien l’euro. Hi ha una gran crisi de la moneda única. La
mala gestió de cas grec ha acabat amb una crisi europea claríssima. Va quedar
clar que els Estats desenvolupats també podien entrar en crisi. Malgrat que
semblava a 2010 que s’estava arreglant la situació de crisi, amb la crisi grega
hem entrat en una pitjor situació que l’anterior. La mala gestió de la crisi de
les autoritats europees és evident.
Cal
resoldre aquest problema a nivell europeu perquè sinó tots els països
continuarem tenint les dificultats. Els Estats han cedit a la UE un seguit de
mecanismes per afrontar aquestes polítiques econòmiques que calen aplicar
davant la crisi. La UE no fa servir aquestes eines. Mentre la zona euro no
pugui actuar amb els mateixos requisits que els EUA, la Xina... no ens en
sortirem.
Només l’existència d’una Europa unida
ens pot suposar un cert manteniment del nostre benestar: Necessitem d’Europa per llimar el desequilibri creixent
entre recursos disponibles i la població existent. Això portarà a unes tensions
internacionals molt més grosses de les que estem acostumats o hem conegut fins a
dia d’avui. Si Europa està ben unida podrà suposar un cert manteniment del
nostres benestar. Tal com està evolucionant el món, aquells Estats que no
estiguin d’alguna manera integrat en una gran potència, es quedaran amb les
engrunes. La única manera que això no passi és que existeixi un Estat Europeu
organitzat de forma federal: un Estat federal Europeu.
Caldran
certes modificacions en els documents existents i ajustar les relacions: caldrà
que existeixi un veritable govern federal amb competències per poder cedit als
Estats, caldrà un pressupost general important, etc.
Tots
aquests temes s’han agreujat d’alguna manera en aquests quatre últims anys
perquè la crisi ha obligat la transferència de competències estatals a la Unió
Europea. La crisi ha posat de manifest que això no podia continuar funcionant
així i s’han començat a transferir competències de l’Estat a la UE. Aquesta
situació, davant dels poders financers organitzats i unificats, ha fet que
aquests darrers tinguin més poder que els polítics.
Només dins d’Europa, resoldrem el
problema entre Catalunya i Espanya: La
solució del nou encaix o desencaix de Catalunya amb Espanya passa per Europa.
Per això hem de tenir en compte en primer lloc que, si a Europa segueixen
manant els Estats, la visió que tindrà Europa del problema català serà diferent
a si manés un govern. Tota la polèmica de si Europa ens deixaria fora o no...
totes aquestes afirmacions són dogmàtiques. Hi ha una situació formal i és que
en un cas així, Europa no té prevista una reacció. No dependrà de res escrit
sinó de les voluntats polítiques que hi hagi en cada moment. És per això que
crec que els passos que hem de fer en els propers mesos han de ser ferms i que
no se’ns pugui retreure un camí mal fet. Cal fer el procés correctament per tal
de seguir a dins la Unió Europea. Aquí sí que hi ha principis escrits per la
Unió Europea.
Preguntes del públic assistent:
- Com
s’entén que dins d’Europa hi hagi Estats que fan una cosa i d’altres que no.
L’exemple més clar és el de la moneda. Hi ha estats que la tenen i d’altres no.
Hi ha estats europeus que no veuen clara alguna qüestió i
que decideixen no participar-hi. L’aposta per un Estat Federal Europeu hi ha
d’entrar tothom acceptat totes les condicions.
- Si
Espanya no estigués dins la UE, patiríem la crisi d’igual manera?
No ens podem imaginar com seria l’Estat sense la UE.
L’evolució que em tingut els darrers han no l’haguéssim tingut fora de la Unió.
- Ens
posem en un nou merder per solucionar-ne un altre?
Cal una solució pactada, encara que això suposi que sols es
pot fer un petit pas. No es pot prendre una solució que no sigui de consens.
- Els
ciutadans han perdut la fe amb Europa. Aquesta és ineficaç i no hi ha
lideratge.
A Europa hi ha un clar dèficit de lideratge perquè quan no
hi ha projecte passa això. Cal revisar el sistema de selecció de polítics i
definir un projecte clar i ampli.
- Cal que
la dimensió social sigui una referència a la Unió Europea.
Totalment d’acord amb aquesta afirmació. La manca de la
dimensió social de l’Europa actual ha estat un error en tot el procés de
creació d’Europa.