dimecres, 12 de març del 2014

Economia social i solidària: objectius, realitats i possibilitats

Dilluns 17 de desembre de 2012, a les sis de la tarda, a l’Ateneu Barcelonès

FÒRUM DE DEBAT SOCIAL

Economia social i solidària: objectius, realitats i possibilitats
Ponent: Antoni Comín, economista i professor d’ESADE
Moderador: Quim Ferrer
Coordinadora: Rosa Domènech

Assisteixen 60 persones.

Presentació del debat
El ponent convidat a la sessió és en Joan Majó, enginyer i exministre d’Indústria de l’Estat espanyol. Majó té una llarga trajectòria política, començant per ser alcalde de l’Ajuntament de Mataró fins a ocupar moltes responsabilitats de primer nivell. Més enllà d’haver estat al capdavant de moltes responsabilitats públiques, és un gran pensador i comunicador.

Intervenció de Joan Majó
Des de que patim la crisi que ens observem nosaltres sense mirar que passa a fora, a d’altres països.

El procés de creació de la Unió Europea va ser lent però engrescador, les fites s’anaven assolint i per tant, el procés d’unificació era un projecte de futur. Aquesta característica es va trencar molt a finals de segle: la no aprovació de la constitució (i la no aprovació per part d’un dels països fundadors) i l’ampliació a 27 Estats sense la definició del què era la UE. Aquests dos els defineixo com a elements claus d’aquest trencament.

La UE actualment és una absoluta necessitat però al mateix temps, està el projecte encallat. És necessària per:
-    Només dins d’Europa sortirem de la crisi.
-   Només la existència d’una Europa unida ens pot suposar un cert manteniment del nostre benestar.
-    Només dins d’Europa, resoldrem el problema entre Catalunya i Espanya.

Anem desgranant aquestes qüestions:

Només dins d’Europa sortirem de la crisi: La crisi s’ha superat més fàcilment en els països on no tenien l’euro. Hi ha una gran crisi de la moneda única. La mala gestió de cas grec ha acabat amb una crisi europea claríssima. Va quedar clar que els Estats desenvolupats també podien entrar en crisi. Malgrat que semblava a 2010 que s’estava arreglant la situació de crisi, amb la crisi grega hem entrat en una pitjor situació que l’anterior. La mala gestió de la crisi de les autoritats europees és evident.

Cal resoldre aquest problema a nivell europeu perquè sinó tots els països continuarem tenint les dificultats. Els Estats han cedit a la UE un seguit de mecanismes per afrontar aquestes polítiques econòmiques que calen aplicar davant la crisi. La UE no fa servir aquestes eines. Mentre la zona euro no pugui actuar amb els mateixos requisits que els EUA, la Xina... no ens en sortirem.

Només l’existència d’una Europa unida ens pot suposar un cert manteniment del nostre benestar: Necessitem d’Europa per llimar el desequilibri creixent entre recursos disponibles i la població existent. Això portarà a unes tensions internacionals molt més grosses de les que estem acostumats o hem conegut fins a dia d’avui. Si Europa està ben unida podrà suposar un cert manteniment del nostres benestar. Tal com està evolucionant el món, aquells Estats que no estiguin d’alguna manera integrat en una gran potència, es quedaran amb les engrunes. La única manera que això no passi és que existeixi un Estat Europeu organitzat de forma federal: un Estat federal Europeu.
Caldran certes modificacions en els documents existents i ajustar les relacions: caldrà que existeixi un veritable govern federal amb competències per poder cedit als Estats, caldrà un pressupost general important, etc.

Tots aquests temes s’han agreujat d’alguna manera en aquests quatre últims anys perquè la crisi ha obligat la transferència de competències estatals a la Unió Europea. La crisi ha posat de manifest que això no podia continuar funcionant així i s’han començat a transferir competències de l’Estat a la UE. Aquesta situació, davant dels poders financers organitzats i unificats, ha fet que aquests darrers tinguin més poder que els polítics.

Només dins d’Europa, resoldrem el problema entre Catalunya i Espanya: La solució del nou encaix o desencaix de Catalunya amb Espanya passa per Europa. Per això hem de tenir en compte en primer lloc que, si a Europa segueixen manant els Estats, la visió que tindrà Europa del problema català serà diferent a si manés un govern. Tota la polèmica de si Europa ens deixaria fora o no... totes aquestes afirmacions són dogmàtiques. Hi ha una situació formal i és que en un cas així, Europa no té prevista una reacció. No dependrà de res escrit sinó de les voluntats polítiques que hi hagi en cada moment. És per això que crec que els passos que hem de fer en els propers mesos han de ser ferms i que no se’ns pugui retreure un camí mal fet. Cal fer el procés correctament per tal de seguir a dins la Unió Europea. Aquí sí que hi ha principis escrits per la Unió Europea.

Preguntes del públic assistent:

- Com s’entén que dins d’Europa hi hagi Estats que fan una cosa i d’altres que no. L’exemple més clar és el de la moneda. Hi ha estats que la tenen i d’altres no.

Hi ha estats europeus que no veuen clara alguna qüestió i que decideixen no participar-hi. L’aposta per un Estat Federal Europeu hi ha d’entrar tothom acceptat totes les condicions.

- Si Espanya no estigués dins la UE, patiríem la crisi d’igual manera?

No ens podem imaginar com seria l’Estat sense la UE. L’evolució que em tingut els darrers han no l’haguéssim tingut fora de la Unió.

- Ens posem en un nou merder per solucionar-ne un altre?

Cal una solució pactada, encara que això suposi que sols es pot fer un petit pas. No es pot prendre una solució que no sigui de consens.

- Els ciutadans han perdut la fe amb Europa. Aquesta és ineficaç i no hi ha lideratge.

A Europa hi ha un clar dèficit de lideratge perquè quan no hi ha projecte passa això. Cal revisar el sistema de selecció de polítics i definir un projecte clar i ampli.

- Cal que la dimensió social sigui una referència a la Unió Europea.

Totalment d’acord amb aquesta afirmació. La manca de la dimensió social de l’Europa actual ha estat un error en tot el procés de creació d’Europa.