Dilluns 16 de gener de 2012, a les sis de la tarda, a
l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL
Drets socials en temps de crisi
Ponent:
Jordi Sànchez, llicenciat en Ciències Polítiques i adjunt al Síndic de Greuges
de Catalunya
Coordinadora:
Rosa Domènech
Assisteixen
43 persones.
Presentació del debat
Jordi Sànchez és conegut pel
seu treball com a director de la Fundació Jaume Bofill, pels seus articles al
Periódico de Catalunya i ara per la seva presència a la Sindicatura de Greuges
de Catalunya. En tots aquests anys de professió, ha analitzat la societat i
n’ha parlat molt d’ella, de perfils, possibles explicacions i interpretacions
de les coses que ens passen.
Intervenció de Jordi Sànchez
Quan parlem de crisi i de drets
socials és necessari parlar també una nova coordenada, la geogràfica o sigui,
Catalunya. Hem de tenir clar també que la crisi va de debò i que té una
afectació molt gran en els pressupostos públics de les administracions del
país. La dinàmica és clara: disminueixen els ingressos i les administracions
perden capacitat d’actuació en un moment en què són més necessàries que mai per
a solucionar els problemes de la població. Ens trobem en un moment en que les
administracions han de ser molt actives i en canvi, estem en el moment en que
ho són menys.
Els drets socials actuals s’han
d’entendre dins un context de país en què s’han anat construïnt de forma
continuada, un país que té mecanismes de progrés i en què la població té
possibilitats d’ascenció social. Ara aquest sistema ja no és així, no hi ha la
possibilitat de mobilitat social ni hi ha la perspectiva de que pugui tornar a
ser així. Els últims vint anys la nostra societat no ha tingut límits. Ara els
tenim i ens caldrà recuperar l’austeritat com a valor quotidià de les persones
i també de les polítiques públiques.
Aquest podria ser un breu resum
del marc en que ens trobem, junt amb l’obtenció en els darrers anys, de drets
de la dependència. És així com podem dir que els anys que ens precedeixen són
anys de grans conquestes de drets socials.
Davant la situació de crisi
sobrevinguda actual, hem de qüestionar-nos algunes coses:
- Podem permetre’ns realment el principi d’universalitat de
les polítiques bàsiques de l’estat del benestar?
- Té sentit que els estudis universitaris siguin finançats
pel sector públic independentment de la renda de les persones? Entre
d’altres...
Segons Jordi Sànchez, tractar
igual a persones que són diferents no aporta més igualtat. Tractar diferent a
la gent que és diferent és un principi d’equitat bàsic, i això cal exportar-ho
al nivell econòmic.
Ben aviat s’arribarà a les
250.000 persones que no cobraran cap prestació, això sí que fracturarà el país
i que afectarà als drets socials. És aquí on cal aplicar mesures valentes. Els
professionals que actuen a cada àmbit i que per tant, coneixen bé el paisatge,
han de repensar els sistemes de benestar. Es poden fer les coses d’una altra
manera? Les mesures que s’apliquen tenen algun afecte sobre els drets bàsics?
Aquestes són qüestions necessàries a formular.
Es fa difícil pensar que en les
properes dècades obtindrem nous drets. És per això que és bàsic que definim els
drets que no estan desenvolupants i com s’han d’adaptar. L’essència de l’estat
del benestar s’ha de mantenir i l’ha de proveir l’administració pública.
Preguntes del
públic assistent a l’acte:
- Em preocupen els temes d’identitat relacionats amb la impossibiltiat
d’ascendir socialment...
El ponent està totalment
d’acord. La història del nostre país és una història d’èxit, d’adquirir una
essència d’identitat compartida.
- Podríem fer moltes reflexions sobre la crisi però una de les més
importants és que el poder polític ha perdut capacitat d’intervenció...
Totalment d’acord. Un fenòmen
molt important que fa quedar la democràcia al marge. Davant determinades
situacions ja no es pot intervenir, el mercat sense escrúpuls ha ocupat aquest
lloc. Queda clar que per sortir-nos-en de la crisi anem cap a governs globals
doncs els polítics no tenen gaires instruments per sortir-ne.
- Com podem posar fil a l’agulla?
Hem d’utilitzar les polítiques
socials, les que realment cohesionen el país.
- Podem repensar les retallades?
Sí. Les polítiques públiques
ens han donat cohesió social però també més esperança de vida. És important
tenir-ho present. Ha d’haver-hi concens i voluntat en diagnosticar el problema
de forma compartida i també les solucions. No hi ha eleccions a la vista i això
pot ajudar a cercar aquest concens. Hem d’interioritzar la cultura del cost.
Que no paguis no vol dir que les coses costin poc o que no hagis de saber què
costen. Fer públic el cost dels serveis és la única manera que la gent vulgui
pagar impostos.
- A la immigració se li ha donat masses facilitats...
Hem d’anar en compte amb la
mirada que tenim envers aquesta població. Els immigrants que han arribat a aquí
porten un capital que no ens ha costat res. L’aportació al sistema productiu
era molt elevat i el cost al sistema de salut molt baix. Aquesta situació però,
avui ha canviat doncs molta de la població immigrant ha marxat.
La qüestió és si se’ls ha de
considerar un producte a aquesta gent, o si són persones d’aquest país i per
tant tenen drets i els seus problemes són com els nostres? No hem d’agitar
determinats estereotips, han fet molt de mal en temps de bonança i en poden fer
molt més ara.
