Dilluns 20 de febrer de 2012, a les sis de la tarda, a
l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL
Els nous moviments socials
Ponent:
Jordi Borja, sociòleg
Coordinadora:
Rosa Domènech
Assisteixen
40 persones.
Presentació del debat
Jordi Borja, llicenciat en
ciències polítiques i sociologia. Ha treballat a moltes de les universitats
catalanes al llarg de la seva trajectòria professional, impartint geografia
urbana i sociologia de l’urbanisme, aquesta basant acadèmica l’ha fet formar
part d’institucions del país. Cal destacar el seu perfil més polític com a
militant del PSUC, i ha assumit diferents càrrecs electes.
Intervenció de Jordi Borja
Els
moviments socials emergeixen quan hi ha un desfasament entre demandes de la
societat i les respostes dels governs. S’ha d’apreciar i molt perquè són un
avís. Poden tenir una eficàcia limitada però pel fet de ser un avís, ja és un
motiu prou important com per tenir-los en compte.
Els
moviments socials poden ser de diferents tipus, amb diferents finalitats i
objectius. En el cas de l’Estat Espanyol, els moviments han anat perdent
contingut de canvi social i han quedat com a model d’organització, sense
voluntat de transformació i s’han quedat pràcticament els moviments com a
procediments. També han agafat perfils de moviment expressiu, per donar-se a
conèixer o reivindicar-se com a col·lectiu existent, però ha perdut el valor de
transformació, de canvi. Per exemple, s’ha reduït la democràcia a un
procediment: som demòcrates perquè hi ha eleccions i poca cosa més. Per què volem
la democràcia? Com la volem utilitzar?...
Quan les
polítiques públiques no satisfan les demandes latents de la població, apareixen
els moviments. N’hi ha de tres tipus:
- Els
que han donat lloc a organitzacions i han perdut la qualitat de moviments: Per exemple els moviments
sindicals. Aquests a dia d’avui formen part de l’aparell de l’Estat, cobren
d’aquest. Un altre exemple en serien les associacions de barris, que a vegades
existeixen per organitzar coses, no hi ha objectius o arriba un moment en què
la pròpia organització es menja els objectius.
- Moviments
que fa uns anys eren els nous: feminisme, pacifisme, ecologisme... Aquests han fet una primera fase
del seu paper: han posat el tema dins l’agenda política i social, s’han assumit
parcialment els continguts. Ara el repte és el de definir-se.
- Nous
moviments d’avui: són
relativament espontanis, són moviments expressius, que tenen molta força però
no generen lideratge, no hi ha interlocutors visibles. Què es pot esperar
d’ells? Que existeixin. Aquests expressen malestar general i la força d’aquest
malestar, però són intermitents. Per exemple: el moviment dels indignats.
També
podríem dir que existeixen uns moviments socials latents, els de la xarxa. Les
persones organitzades a través de la xarxa en són moltes i tenen capacitat
d’influència. Han agafat un paper molt important i poden
ajudar a regenerar la política i les organitzacions socials. També podríem dir
que les lluites, les propostes regeneradores no sorgeixen del propi nucli de
les organitzacions sinó que surten del costat, acompanyades.
Tota aquesta situació planteja la necessitat
d’adaptar les institucions amb les demandes socials.
Preguntes del
públic assistent a l’acte:
- Els moviments que plantegen els problemes quotidians, poden ser els que
rejoveneixin als moviment sindicals?
Moviments
que plantegin problemes, però també moviments que proposin solucions als
aspectes quotidians, poden servir d’aire nou. La societat política que pot
donar lloc a una transformació o avenç democràtic, serà un lloc de trobada a
les ciutats. Serà l’articulació de diferents sectors (moviments i estructura
–organitzacions i institucions-) que es produiran els canvis.
- Sobre el moviment cooperatiu no n’ha dit res. Enguany, Nacions Unides hi
ha pensat i ha proclamat el 2012 com a any internacional. Penso que les
cooperatives tenen molt a dir i que poden orientar molt el canvi que necessita
aquest societat. Què n’opina?
Hi
ha una reactivació del moviment cooperatiu, de les que ja existeixen i d’altres
que es creen de noves.
- És possible canviar les coses si no hi ha un moviment internacional? Hi
ha marge de maniobra per transformar a nivell local?
Esperar
que les lluites socials s’internacionalitzin i que ajudin a transformar, és
molt a llarg termini. Segurament hauríem de buscar altres maneres. Segurament
però, molts països desenvolupats començaran a aplicar polítiques
proteccionistes.
- Has comentat que hi ha moviments que a la que s’han incorporat a les
agendes alguna part del seu discurs, s’han adormit. Els nous moviments caldria
que no s’institucionalitzin per tal que no s’adormin? Cal que els moviments
facin propostes de solució?
Quan
formes part d’una organització, la gestió t’ocupa molt de temps. Canviar coses
no és fàcil i està bé tenir pressions externes.
- Tot el món de transformació del sistema que suposa les banques ètiques,
les cooperatives de consum... són sistemes independents dels governs i les
institucions. Aquests moviments presenten un camí clar a recórrer. Què en
penses?
No
és incompatible que existeixin moviment socials intermitents que plantegin
problemes i propostes genèriques, aquests serveixen per cridar l’atenció... i
poden generar una resposta concreta, més evolucionada.