Dilluns 17 d’octubre de 2011, a les sis de la tarda, a
l’Ateneu Barcelonès
FÒRUM DE DEBAT SOCIAL
De la reconstrucció de Barcelona als seus desafiaments
actuals
Ponent:
Oriol Bohigas, arquitecte.
Moderadora
i Coordinadora: Rosa Domènech
Assisteixen
unes 45 persones.
Presentació del debat a càrrec
de Rosa Domènech
L’Oriol
Bohigas és un personatge respectat i reconegut per part de la ciutadania.
Presentar-lo no és fàcil perquè té un currículum molt extens. Quatre
pinzellades sobre ell, podríem dir que és arquitecte i urbanista, amb una
trajectòria professional molt àmplia i amb premis que l’avalen com el de la Ciutat
de Barcelona, la Creu de Sant Jordi o bé el Premi Nacional
d’Arquitectura.
Val a
dir també que ha realitzar vàries publicacions amb impacte social des de 1960,
va ser també delegat d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i va ésser-ne
regidor de Cultura, tenint un paper molt destacat en la confecció dels Jocs
Olímpics del 92. Més tard, va ser president de l’Ateneu Barcelonès des del 2003
i fins aquest mateix any, impulsant la transversalitat i la modernització de
l’entitat.
Intervenció d’Oriol Bohigas
Vull
parlar de forma inicial de com es construeix l’urbanisme. Qui decideix com es
fa una plaça, un carrer... els tècnics, els polítics, la ciutadania? Qui
fabrica l’urbanisme? Vull començar la meva intervenció analitzant aquesta
qüestió.
Cada
vegada que s’acosten les eleccions, els polítics no parlen de com volen la
ciutat a nivell físic, detalls que determinen com es desenvolupa després la
vida urbana. Es fan afirmacions sobre coses que no comprometen a res i no es
tracten aquests temes. Els partits d’esquerra sovint en parlen dient “la ciutat
és la gent” però aquest és un error molt gran. La ciutat és un instrument
artificial per tal que la gent pugui desenvolupar la seva ideologia personal.
La ciutat és contra naturalesa. La ciutat és un pre-producte per a la
gent, és un escenari artificial que s’ha muntat per a la gent. Cal tenir-ho
molt clar per a parlar temes urbanístics.
Com
ha de ser la ciutat? Com ha de ser l’àmbit artificial per a la gent que
l’habitarà? Qui la de preveure? La ciutat ha de ser pensada per diferents grups
tenint en compte quina gent hi ha de viure i a on se’ls vol portar a tota
aquesta gent (a nivell ideològic). Clarament estem parlant de propostes
polítiques, que són les que han de marcar l’estratègia de construcció d’una
ciutat.
Un altra aspecte important per a la
planificació és que hi hagi tècnics de la matèria definint les possibilitats de
ciutat que es poden realitzar, per encaixar l’opinió política dins els
coneixements tècnics de l’àmbit. Així es passarà de la teoria a l’acció
urbanística, que permetrà anar-li donant una forma més definitiva. Al voltant
de l’urbanisme, els professionals que hi havien treballat més directament eren
aquells entorn del disseny. Cal saber traslladar un projecte conceptual en
sobre terreny. Però actualment això està canviant i estan entrant altres
especialitats com sociòlegs, antropòlegs, geòlegs, economistes.... professions
que no estan especialitzades en la concreció urbanística. Això fa que
l’urbanisme estigui més fonamentat a dia d’avui, per discussions teòriques que
no pas sobre propostes concretes.
Cal
donar suport a una nova forma de projecció, que vagi més lluny del Pla General i
que nosaltres li diem “projecte urbà”; una forma de projecció entesa com a un
urbanisme modern: agafar un tros de ciutat i projectar-lo en la realitat de
l’espai públic i d’acord amb la voluntat del què ha d’esdevenir aquell espai en
concret. Tenint en compte allò que es
vol evitar, allò que es vol projectar, etc. Ha de ser una ciutat llegible, amb
una estructura llegible. D’aquesta manera serà cohesionada. Amb aquesta
reflexió es pretén indicar que la forma de la ciutat és una decisió molt
important, sobretot pel què fa a l’espai públic i no tant de la vivenda.
Si
volem que l’urbanisme sigui un element transformador de la societat a partir
d’una idea general, hem de fer que els elements arquitectònics de la ciutat
forcin aquesta transformació i cal també que tingui tres principis: que la
ciutat sigui multifuncional, llegible, i que tingui un compàs (una cohesió en
la forma).
Preguntes del
públic assistent a l’acte:
- Com és que fa uns anys la ciutat de Barcelona estava molt més
modernitzada, avançada que Madrid i en canvi, a dia d’avui són dos ciutats més
igualades?
- És evident. Aquest és un fenomen més enllà d’urbanístic. És econòmic
i polític, i també entre ciutats més enllà de les de Madrid i de Barcelona.
- En referència a les diferents utilitzacions de l’espai públic, quin model
de ciutat multicultural hem de construir? O no s’ha de construir? Alhora, quin
paper ha de tenir el ciutadà en la construcció de la ciutat? I la darrera
qüestió és si després de tants anys de govern del PSC a Barcelona, tenim un
model de ciutat més socialdemòcrata?
- Crec que el ciutadà ha de tenir menys
influència de la que té actualment, és democràtic que s’accepti una opinió d’un
grup reduït de ciutadans? Hi ha decisions que no són a l’abast de tots els
ciutadans. Hi ha d’haver-hi consciència política i tècnica i sovint consultant
a nivell popular, es perden aquests. S’ha de demanar de forma puntual.
Sobre la qüestió de la ciutat
socialdemòcrata, és evident que s’han fet conquestes però que no s’ha assolit
el model. I sobre la qüestió de la ciutat multicultural, no sé ben bé què dir.
Tinc idees parcials i poca experiència. El dubte està en si s’entra en una
ciutat sense guetos o crear espais culturals per afavorir una cultura? Sí que
cal dir però, que Barcelona no tindrà els problemes que tenen d’altres ciutats
com Londres o Nova York.
- Què n’opina de l’urbanisme de la zona del Fòrum? I del Pla Cerdà? També
voldria saber quina és la seva opinió sobre la morfologia de l’urbanisme de
l’Eixample?
- Sóc crític però entusiasta del Fòrum. És una concentració de serveis
bruts que s’han centrat de forma valenta, al centre de la ciutat. Sobre el Pla
Cerdà, és fantàstic, la seva operació urbanística ha estat tant important que a
dia d’avui encara es pot veure. I sobre la darrera qüestió, els diferents
arquitectes que han actuat a l’Eixample, gràcies a la definició de Cerdà, han
encaixat sense fer-se mal i amb certa unitat de concepte.
- El problema gran de l’urbanisme és la dispersió de l’urbanisme que es fa
entorn les grans ciutats. Caldria afrontar-lo en comú doncs Barcelona s’estén a
través de les ciutats del voltant.
- Quins reptes té la Barcelona d’avui?
- Quina és la seva opinió sobre Diagonal Mar? I sobre la Porta Europa? I
com veu la possible connexió de Barcelona amb les poblacions de l’entorn?
-
Respondré conjuntament les tres intervencions. Per a mi els objectius i reptes
importants de Barcelona a dia d’avui és l’Àrea Metropolitana, la Barcelona i
les ciutats del voltant. L’Àrea Metropolitana és la que no funciona de forma
ordenada. Cal tractar el tema i afrontar que hi ha municipis d’aquesta àrea que
no haurien d’estar aïllats de la ciutat. Cal definir què constitueix Barcelona.
Sobre
les altres qüestions, Diagonal Mar em sembla malament. Hi ha coses ben fetes però
és una operació que va anar a mans privades. I sobre la Porta Europa, em sembla
bé però cal dir-hi que hi vaig participar. Es coneixia molt més bé l’espai
urbà.
- Cap on
anem? Hem de créixer molt més com a ciutat?
- Estem en un
procés sense retrocés. La gent va a les ciutats, sobra gent al camp per produir
aliments... Les ciutats no són centres industrials sinó centres de serveis.
