Tema: "La participació: el concepte. El teixit associatiu"
Ponent: Manuel Lladonosa,
Catedràtic d'Història de la Universitat de Lleida
Parlem de Grècia, "Democràcia", govern del poble.
Plutó, no massa addicte a la idea, però estableix el concepte de
"Política", Polis, govern de la ciutat, les normes per regir-la.
El seu deixeble, Aristòtil, desenvolupa el concepte, del "bé comú".
"Deliberar" els Parlamentaris.
En successives formulacions, és per on ens regim per l'organització de la vida
pública, avui.
Al segle XVIII, l'exemple de la Monarquia
absoluta, és en els Borbó a Espanya. Posseïdors del poder total.
Al segle XIX, amb la Revolució Francesa, s'enderroca la monarquia i
s'estableixen les bases noves de convivència, poder legal, executiu i judicial.
Les Corts de Càdiz, l812, es va constituir la Primera Constitució espanyola,
per José I Bonaparte, dita la Pepa. Es
una Participació Liberal.
Posteriorment del retorn de Ferran VII, (la ferlandina) es constitueix una
representació del poble en:
- l'establiment del Síndic de Greuges,
- Procuradors,
Compromissaris -> Diputats.
Mes tard, serà la Democràcia Parlamentaria, que elegeixen diputats per districtes i es representen en el Parlament.
Al curs dels segles XIX i XX, sorgeixen amb més importància els Partits.
Aquesta evolució és interrompuda per les varies dictadures, per anar
restablint-se després.
Sembla evident que de 1812, quina aplicació durà dos anys, ha estat allí
aturada l’evolució a Espanya, sempre conduïts per la tutela de la monarquia
Borbònica.
A
finals del S.XX, el problema principal és l'absentisme i la baixa participació,
sols l’1 % dels ciutadans, participen en un Partit.
"Sense ideologia, l'acció social és cega."
Sorgeixen xarxes d'informació i participació en els conflictes virtuals i la
seva resolució. Parla de la seva experiència a Lleida, el CATSI. Associació per
activitats locals amb molta assistència, no sé si participació. Semblant a Òmnium
Cultural, que actualment porta (és comentari meu).
Motius:
- la crisi de valors,
- pèrdua de vista del bé comú com objectiu,
- es produeixen demandes i peticions concretes,
- burocratització excessiva a la política
- volen mesurar resultats col·lectivament,
- falta d'eficàcia al resoldre els problemes concrets,
- participació escassa i generalitzada. És difícil saber quin diputat em correspon i em representa,
- crisi del capital social, que genera poc aportament social, p.e. en el acadèmic, poc representatiu.
Sorgeix un altre problema: oligarquies, que inculquen la seva voluntat, per influenciar als pobles.
El feixisme es mostra partidari d'eliminar la democràcia, per aquesta raó.
Actualment, és en crisi el qüestionar com objectiu real: el be comú i la deliberació. Les bases de la política i la convivència social.
Mariona Lladonosa.
Llicenciada en ciències polítiques
