divendres, 28 de febrer del 2014

Història i realitat actual dels Serveis Socials a Catalunya

Sessió del Fòrum del 18 de gener 2010 Tema "Història i realitat actual dels Serveis Socials a Catalunya" Ponents: Rosa Domenech, Esperança Esteve i Ramon Nicolau Moderat per Rosa Barenys.
Exposarem una Memòria del Treball Social i el seu desenvolupament.
Rosa Domènech. Defensora del Treball Social Comunitari amb arrels dels anys seixantes i setantes, estableix la base per desplegar els serveis a la societat: sanitat, educació i socials a la comunitat.

EVOLUCIÓ A CATALUNYA.

Cal definir uns conceptes:
  • Estat del benestar, Instruments per assegurar el benestar col·lectiu.
  • Benestar social, Tracta de millorar les condicions de vida , a través lleis i serveis.
  • Política Social, Accions per desenvolupar la Administració,per millorar les condicions de vida.
  • Serveis socials, La plataforma d’acció per canalitzar la política social.
  • Treballs socials, Intervenció professional.
MARC HISTÒRIC RECENT.-
  • La Mancomunitat de Catalunya a 1914-24. El conjunt de les quatre províncies. Conselleria de Beneficència i Sanitat.
  • 1931-39 La Generalitat Catalana. Els consellers canvien sovint, fen difícil coordinar els serveis d’assistència socials, que eren incorporats a la conselleria de Sanitat i assistència.
  • 1939-75, el franquisme.
    • 1939-1960
    • 1960-75
Aspectes a tenir en compte:
    • L’Assemblea de Catalunya,
    • Terceres viés a Europa. Els polítics catalans, expressen les seves politiques socials,
    • Associacionisme reivindicatiu, Associacions de veïns per defensar els problemes dels serveis al seu barri. Reivindicació política.
    • A partir de 1970, son fets mes rellevants.
    Els líders polítics de les associacions, mes destacats, després son als partits polítics.
    Als barris, es feia el Treball Social Comunitari, com resistència al franquisme.
  • Sindicalisme actiu, per defensar els drets i deures. Sorgeix CCOO, després UGT i PSOE.
  • Els capellans obrers, opció en els barris, per apropar-los la Justícia social, i Igualtat. Principalment van actuar al Besos, S. Coloma de Gramanet, Torre Baró,..
  • Càritas Diocesana, l’ajut en defensar els no establerts i no acceptats, els que no figuren en lloc, per resoldre les seves necessitats.
La democràcia i la transició.-
  • La Generalitat Provisional, del 17 d’octubre 1977, amb la proposta del Model de Serveis socials.
  • Constitució 1978, reflexa la assistència social, en concepte polític, no beneficència.
  • Eleccions municipals democràtiques,
  • Eleccions al Parlament de Catalunya.
  • Mapa dels Serveis Socials,
  • A la legislació a 1981, l’Assistència social en un marc legal més igualitari i just. No com beneficència.
  • Sanitat i Serveis Socials, reglamentat a 1985.
  • La Conselleria de Treball social a 1977. Els treballadors socials, de procedència de diversos partits, en una feina d’elaboració de les normatives, en el marc comú, amb PSC, substituint l’alternativa de Glòria Rubiol, en la Conselleria de Responsabilitat Pública, tractament dels serveis socials com una integritat i amb independència d’altres serveis, com Sanitat. Anteriorment era en documents a la Conselleria de Governació.
A 1978, el document treballat a PSC, Reagrupament i PSOE, per marcar les bases futures.
La Generalitat Provisional, surten dos models:
    Serveis Socials Integrats (model anglés),
    Engloba Sanitat i Serveis socials, (model italià).
En el llibre de Rosa Domènech “Documents de Serveis Socials” de 1939-1988, veiem la evolució del Treball Social i l’anàlisi en diverses etapes. A l’Ajuntament de Barcelona, guanya PSC i entra en marxa els Serveis Socials Específics.  A 1980, amb el Conseller de Sanitat, Josep Laporte (CiU), encara no podia acceptar el Projecte presentat per Rosa Barenys, fins tenir les competències pendents de Madrid: Inserso, Sanitat, Seguritat social.
El 1984 la llei de CiU, traspassant competències.
Feta la visió històrica del Treball Social Comunitari a Catalunya, passem al àmbit d’Espanya.
Esperança Esteva. Diputada pel Senat. Personalitza el Treball Social, amb visió profunda dels valors i principis, a les labors socials. Implica gran rigor en el Treball Social Col·lectiu, amb un camp ampli i noves estratègies.
Al 1979, passa de Sant Martí de Provençals, als Ajuntaments i els Serveis socials, provinent del PSUC. Es defineix com militant del Treball Social, amb el valor ideològic en les seves actuacions.
L’anàlisi a Catalunya, ens diu, son l’embrió del Servei Social a la resta d’Espanya. El Model Social Democràtic d’entendre’ls, parteix també de Catalunya, especialment aplicat als municipis.
Es diferent al Model Sanitari, ni un annexa al mateix. Es precís un Model dels Serveis socials, propi en sí mateix.
Ha d’ésser aplicable al Estat espanyol i les Comunitats Autònomes, assumit pel PSOE, amb prestacions, equipaments i serveis, tot i que el mirall es Catalunya, s’aplica a la resta del Estat. Tenim grans propugnadores com P. Las Heras, que treballa per la denominació pròpia a la Constitució, i queda com Assistència social, també Matilde Fernàndez i altres. Previ a la Constitució ja es treballa a Catalunya per un Model dels Serveis Socials i fer-ho extensiu a la resta d’Espanya, que dona com resultant, les Jornades a 1979. El 1982, es comença a definir el Model de Benestar al Estat espanyol. Tot i que Joaquim Almúnia, marca altres prioritats com la Universalitat de la Sanitat, E.Lluch 1985, també a 1986, la Reforma de les Pensions, les Polítiques socials,.
Tenim un Model complert del individuo i la comunitat i es vol per dur-lo a terme, les competències exclusives. “Per un marc comú dels Serveis Socials”. Un fre important es troba en actituds com Demetrio Casado Pérez, que vol impedir els Serveis socials amb plens drets a les Autonomies.
Hem d’aprendre de la història, avui es reclama un sistema de Serveis socials (17 lleis reguladores), El quart pilar dels serveis socials, sense exclusions de les comunitats autònomes, i Un marc general a nivell de l’Estat, per totes les competències.  Per la llei de Dependència, cal un reconeixement social amb titularitat acadèmica. No es un problema a tractar amb donatius i subvencions.

El Plan Concertado de las necesidades bàsicas, requereix una actuació de cooperació. Conjuga el que l’Estat determina i disposa les necessitats a cobrir, amb totes les Autonomies.
Ni han llocs com Murcia, que l’aplicació de la Llei de Dependència, es deficient i vergonyosa.
El Estatut segueix el model alemany, amb una llei d’Assistència social independent, no a remolc de la Seguretat social.

Necessitem uns Serveis Socials consolidats i independents amb professionalitat i titularitat, per la Solidaritat i la justícia social.

Ramon Nicolau.- Va actuar als serveis per persones amb discapacitats al Besos. A 1979, a l’Ajuntament, col·labora amb Rosa Domènech. 1987,88,89, actua professionalment vigent la Llei orgànica de educació, Salud, Pensions, i passa a quedar-se als Serveis socials. La Generalitat de Catalunya, crea el Departament de Benestar Social, per donar garantía de drets.

Narcís Serra, que tenia de subdirector a Miquel Iceta, va demanar que era el mes important per definir un Departament amb autonomia pròpia de Assistència Social.

La Llei de 1985, el Parlament de Catalunya, l’estableix i es aprovat per unanimitat. Defineix be els drets, però no com garantir aquests drets, la cobertura econòmica, però la llei per treballs socials queda pendent.
1988-89, tenim les Lleis Orgàniques i la LOAPA, que crea un moment amb moltes tensions. No es torna a veure fins 2004.
De 2000 a 2004, els disset departaments autonòmics plantegen i aproven Estatuts, tots molt semblants entres sí.
El 2004-5 la Generalitat promou un procés perquè participin tots els estaments, que emparés totes les aspiracions. Un equip de sis persones es encarregat de que donin els plantejaments dels Serveis socials, amb drets universals per tothom (model angles) i participatiu a tots, amb coopagament.
La evidencia es la falta de finançació.
La llei 2006, dona garantia de drets, amb dotació econòmica, que per atendre ajudes per pensions no contributives, incapacitats, ajuda domiciliaria,etc. no es suficient. Cal la atenció a les persones en situació de dependència.
Aglutinar les accions de l’Estat i els Serveis Socials, mes contundent per finançar-los. Les persones en situació de dependència, a tota Espanya, queda pendent resoldre a nivell econòmic, cobreix un 60 %, però no resol les seves necessitats.
Posterior al Govern de 2006, s’aprova per unanimitat la Llei de Serveis socials de Catalunya i la Llei de Dependència.
Les característiques del model, son bàsicament:
  • Reconeix el sistema públic, els Serveis socials son de responsabilitat pública en base a l’administració local, la autonòmica i estatal.
  • Servei autònom, (Constitució 1978), estableix els principis rectors i responsabilitats.
  • Serveis socials bàsics, i especialitzats.
  • Cartera de seveis, (2008), tipifica els drets que tenen els ciutadans. Defineix les característiques i l’ajuda domiciliaria (2007).
  • Eina de planificació i participació delselements implicats (referència al treball de Rosa Planas). Coordinació de tots els actors: Generalitat, Ajuntament, Serveis socials, Col·legits privats,..
Encara que ni ha el dret automàtic als serveis, però no es realitzen plenament, per falta de recursos.
Tot i que de 1988 s’ha anat duplicant i triplicant en cada pressupost de la Generalitat, las partides pels Serveis socials, actualment amb 3.500 milions d’euros, es mes digne. Representa el 1 % del PIB, destinat a Dependència, encara per sota d’Europa que es del 3 al 5 % en països escandinaus.
Al desembre de 2009, es reglamenta la Llei de Dependència, per abastir-la millor.
Col·loqui.
Joaquim Ferrer, observa que les Lleis de bases pels Serveis socials, es norma prevista, però no es ben rebuda perquè limita a les autonomies.
Pilar Ferran, Aquests orígens son duts per mans capacitades i compromeses que han format aquest procés. Demana quin son els que ho portaran endavant, quins duran la torxa?
Rafel Hinojosa, la llei marc, era limitada per raó de pressupost. Educació, sanitat, absorbien la gran part. Per Serveis socials no arribaven a 300 mil milions (ptas.). A la LISMI, el debat era per conèixer els usuaris dels Serveis socials. Posa l’exemple dels llocs de treball per minusvàlids, obligatòria en 2% dels empleats, mai aplicada fins ara.
Dr.Rafael Manzanera, La Llei General de Sanitat posa límits a les autonomies, però després permet altres regles en el “sistema de serveis”.  Al mon dels Serveis socials, els han limitat molt i té mes mèrit la lluita per no tindre com la Medecina, una tradició que li ve donada.
Respostes:
Esperança Esteve, donat que estem amb inferioritat de recursos respecta Sanitat, Educació,..es més patent la necessitat del recursos per la dependència i els Serveis socials, mes a prop de la mitja europea. La torxa d’aquest procés, la porten els polítics amb un pacte implícit amb les organitzacions socials. Fins 1979 i després fins 1990, marquen la pauta grans lideratges, després s’han de formar els organismes que facin les funcions. Immigrants, si ni han molts, i contribueixen a la nostre societat, però també encara ara tenim 1.300.000 emigrants a fora. Tenim un alt grau de consolidació, però falta un marc amb realisme. LISMI, ara fa 25 anys. Fins 2008 no s’aproven les mesures inspectores perquè s’apliqui la llei de 1985. “tots som una mica discapacitats i tots una mica normals a estones, segons les circumstàncies que ens trobem”.

Rosa Domènech, falta apropament dels polítics que actúen mes per l’urgent de les politiques socials, que fer una previsió i planificació general.
La Llei del Plan Concertado, encara que es diu que posa límits a les autonomies, però tothom l’aprofita. De igual forma, una Llei de Bases dels treballs socials. Ens cal Benestar Social.
Les quatre potes son ara:

  1. Educació,
  2. Sanitat,
  3. Pensions,
  4. Dependència.
Ramon Nicolau, La elaboració d’una Llei, recollint les reglamentàries i propostes generals, les tenim, fora feina de recopilació.
L’important es que fora estèril, pel tracte diferencial que se li dona en recursos, respecte a Educació, Salut, pensions, com dret bàsic.
La Cartera de Serveis, es de model angles. Pressupostos, han anat augmentant com hem comentat, però segueixen següent baixos. La torxa, pertoca a molts agents amb UNANIMITAT. Tercer sector, col·legits professionals, Federació catalana de Municipis, Sindicats, la patronal, entitats d’usuaris i familiars,..conté una avaluació, fer una secretaria continuada per aquests serveis.
Mes intervencions:
Dr. Jordi Varela, Subratlla el desgast al Sistema de Salut i al Social, en especial l’envelliment. Es fan aportacions costosíssimes per pròtesis, pel càncer, Sida,..  i la Seguretat Social no son assistides. De vegades, estem operant persones que els canviarà la vida, serà mes dependent, i no tenim l’assistència social per atendre’ls.
Cristina Rimbau, mes enllà, a la República. L’Estatut de 1931, l’assistència social es dona en exclusiva per Catalunya. A 1932, no es retalla aquest àmbit. A 1934, la Llei de Bases, determina l’obligació d’assistència a nivell municipal i la descriu. Atenció i pràctica extramural. Aquesta experiència era únicament a Catalunya, més a nivell europeu. La situació de reivindicació i de dificultat, sempre ha segut. A 1920, el Congrés a Catalunya per l’educació, i sanitat, de ressò anglosaxons. Ara Bolonia, un temps de formació equivalent a perfils professionals i “masters”, per l’Assistència social.
Rosa Domènech, A la Mancomunitat era el model d’Italia, que integra la Sanitat i Serveis socials, i el que hem de menester es el model anglosaxó.
Mercè Canet, demana com es relacionaran les actuacions i l’articulat i com quedaran els Treballadors socials, dins la salut.
Mercè Daurell, Càritas, Quantitat de dèficits socials i mancances,.. avantatges i desavantatges per les rendes mínimes,..Quan es traslladen persones amb minusvalúa d’un altre autonomia, perden el dret i han de portar un any aquí, per recuperar-lo,..Les pensions han d’ésser dignes i no limitades. Lismi, no han aprofundit per les persones amb disminució, puguin incorporar-se al mon del treball (el 2% obligatori), en comptes d’agafar gent dels immigrants, per treballar.
Respostes:
Ramon Nicolau, Les pensions no contributives, es regulat per la normativa estatal i es insuficient. Ho atribueix a falta de voluntat política. Ens cal un model harmonitzat dins de la U.E. no sols dins l’Estat, ni les autonomies, sinó també, Romania,..
Esperança Esteve, Necessitem un marc de la ciutadania comú, que no el tenim. Per exemple, un basc en la mateixa disminució, te una gran diferència d’ajuda, no es comú. Establir la dotació de la política social, segons la ecònoma social, els recursos humans, la capacitat productiva del país, i en funció de la capacitat del país, establir les cobertures. Ara no arribem al mínim europeu, no som capaços de posar-nos a l’altura en investigació, canvi del sistema productiu, inversió en tecnòloga productiva, etc. per sortir-nos i sufragar la pròpia cobertura social.
En quant al paradigma comú de Salut-Social, cal desenvolupar els reglaments necessaris, per fer que la transversalitat funcioni. El propi model de Serveis socials, crea recursos i llocs de treball. Clàusules socials en la economia Social per generar riquesa: concertada o de proximitat,etc. crear un model propi.
Resum: J. Ramon