Els nous desafiaments del sindicalisme

Fòrum de Debat Social de Febrer

Els nous desafiaments del sindicalisme.

Rafael Hinojosa,

President del Consell Econòmic i social de Catalunya.

Coordina: Rosa Domènech

 

Ateneu, 15 febrer 2010

Nota biogràfica del ponent:

Rafael Hinojosa va néixer el 1939 a Cabra (Cordoba), a la fi del 1949 la família es traslladà a viure a Catalunya, concretament a Barcelona. Adolescent s’enrolà en la Joventut Obrera Catòlica a través de Josep Cantanyo, ocupa responsabilitats directives en aquesta organització a Barcelona i també en la Comissió Executiva Estatal.

Estudià marketing a EADA, treballà en el món editorial. Fou director comercial a l’editorial Vergara. Així mateix fou un dels fundadors de l’editorial Nova Terra.

Milità en els clandestins Moviment Socialista de Catalunya i en el sindicat Unió Sindical Obrera (USO).

El 1977 s’incorporà a Convergència Democràtica de Catalunya, fou membre de la Comissió Executiva Nacional. El 1985 i fins el 1995 fou diputat al Congrés. Participà en l’elaboració del Pacte de Toledo.

Del 1996 al 2002 fou diputat al Parlament de Catalunya. Fou el primer president del Consell Econòmic i Social de Catalunya (2002-2008)

Ha escrit diversos llibres sobre la història de la JOC, sobre sindicalisme i sobre els problemes actuals. El seu darrer llibre, per ara, és “En defensa de l’estat del Benestar” (Impuls a l’Acció Social, col·lecció Llibres a Punt, 2007)

Els sindicats en la actualitat.-

Els sindicalisme neix a finals del segle XVIII, i començament S.XIX, amb la Revolució Industrial. Son venerables. Els moviments socials, es concentren a les situats on son els centres fabrils. Les conquestes sindicals han estat dures i difícils i han configurat els grans aspectes de la societat actual, basades en la justícia i llibertat de les persones treballadores i el conjunt de la societat.

Jurídicament, son ben assentades. Son a la Constitució Espanyola, que en el Cap. 28 diu: “Tota persona te dret a sindicar-se lliurement”. La llibertat sindical, permet fundar sindicats i aquests a fer Confederacions. Son reconeguts en l’Estatut dels Treballadors i la LOLS (Llei Orgànica de Llibertat Sindical) 1985, peça fonamental d’utilitat pública en el que son “promogudes i protegides” les accions sindicals. El sindicalisme, es fonamentalment arrelat a l’empresa.

La LOLS, al art. 8, regula a les empreses, la secció sindical. La Comissió de la Secció Sindical, dona les normes de les condicions de treball, amb els drets per reunir-se i ser informat de la marxa de l’empresa. El Comitè d’empresa, te el dret de negociació amb l’empresa i a la vaga, dades de les vendes, balanços,..tot el que cal al respecte. Pot debatre i transmetre informació als treballadors. Els SFTB, francesos, de gran activitat sindical, revisen i fan autocrítica de l’acció sindical. Consideren que han d’enfortir la Comissió, per fer una negociació mes efectiva. Una crítica contra el Comitè d’Empresa, es la la Revista de Dret Social, de Jose Luis López Bulla, que dirigint-se a Antonio Baylos, diu amb cert despotisme i que dona com inútil i perjudicial el Comitè d’Empresa, un fre a la activitat, donant la prerrogativa a l’empresa en el àmbit globalitzat.

 

Baylos, respon tractant com evitar el minifundisme de la negociació col·lectiva, per fer mes eficaç la labor del Comitè en l’empresa. Preocupats pel descens de la afiliació sindical, proposa una revisió i renovació.

La Representació Sindical.-

A 2008, ni han 309.000 delegats d’empresa, corresponents als sindicats, i només 6.161 eren independents. 121.050 de CC.OO. 114.040 de UGT, els principals majoritaris. A la LOLS, es defineixen dos bàsicament, donat la atomització de sindicats existents anteriorment.

A Catalunya, a les eleccions sindicals del 30 setembre, resulten: CC.OO. obtiene el 43,92% de los delegados y la UGT el 17,2%, USO, un 5 %.  (Aquestes dades difereixen de les donades a la conferència).

Els sindicats si be a les convocatòries tenen una gran captació, en canvi els hi falta més nivell d’afiliació. La OCDE a 1991, dona uns resultats d’afiliació per Espanya del 13 %, actualment el 15 % dels mes baixos després de Estats Units i França amb un 9’9%. En canvi Dinamarca, amb un 77 % d’afiliació, es destaca com la majoria del països nòrdics. El promig d’Europa es el 30’9%. Demostra que falta formació pels treballadors, i professionalitat, desdibuixant el sentit de classe.

 

Sindicats majoritaris.-

Al obtenir majoria del territori del Estat, li concedeix al dret de participar en el mon laboral i social, i col·laborar amb els Organismes Estatals, Autonòmics i Municipals, reben dret a dietes. Al participar amb aquests organismes i rebre emoluments, queda minvada la capacitat de crítica en cas necessari, de les actuacions d’aquests, doncs son en certa forma co-responsables en la gestió.

La LOLS, al art. 2.2.d confereix poder normatiu propi als Convenis acordats i queden implicats en la normativa. El Conveni Estatutari, es el primer cohesionat al Estatut dels Treballadors. Ni han Convenis No Estatutaris, que no son regulats al Estatut Treballadors, ni han Acords sindicals, Acords a Nivell empresarial,..etc. multiplicitat de Convenis. Molt atomitzats.

Si l’empresa no pot complir, fa el “descuelgue” del Conveni. L’Acord Sindical i Patronal recent, en l’adicional es donen sis mesos per reformar la negociació col·lectiva. Tot i que en general està bé, s’escapen aspectes de la relació laboral: com crear mes ocupació.

El teixit empresarial a Catalunya te una característica minimitzada, per la majoria d’empreses amb 50 o menys treballadors, amb una mitja de 10 treballadors, el que dificulta qualsevol acció sindical en defensa dels drets d’aquests. Cal trobar noves formules de sindicat per poder defensar un acomiadament just i recol·locar els treballadors.

 

L’autor dóna sis recomanacions:

• La societat ha canviat, es viu la globalització, les tècniques de treball mes específiques. Els sindicats necessiten la reforma interna que els faci amb mes acordança amb la productivitat.
• Escoltar mes a la base social. El sindicalista es inquiet i te sentit de la justícia i la solidaritat. La sindicació es mes personalista, es vol participar donant mes pes a les seves opinions.
• Participació institucional, en una partida del pressupost del Estat, amb mes independència de les dietes que reben dels organismes, que els vinculen
• Proposa que haurien d’incloure’s en la quota del afiliat sindical.
• Els sindicats han de liderar per la negociació amb les empreses, noves formes d’aglutinar col·lectius de treball, en diverses les localitzacions del procés productiu. Actualment, la mateixa fàbrica no té el procés productiu complert, es deriven fases del producte en altres llocs.
• Els Convenis son molt difuminats. Cal unificar els Convenis i la negociació, per obtenir mes eficàcia.
• Excessiva burocràcia interna en l’ordre del Sindicats. Falta flexibilitat i austeritat, menys protocol·lària i serà efectiva. També els mandats, preferiblement de quatre anys.

Els sindicats son mes necessaris avui, per en la transformació productiva i social, no permetre deixar relegats els drets dels treballadors.

Col·loqui:

Sabaté.- Els sindicats en la societat del S. XXI, han de ser diferents. Adequar-se en els temps. Qüestiona que mes que dins l’estat, no haurien d’anar a un altre plantejament?

En un capitalisme ferotge, era necessari el sindicalisme, avui com hauria de ser?

 

Marcelí.-

Els treballadors s’afilien en Sindicats, el 30 % i els empresaris el 80 % a la CEOE. Es refereix a J.M.Keynes, per potenciar els sindicats i que les treballadors puguin opinar. Demana la unificació i coordinació internacional.

Pepe Màrquez, de Carmona.-

El concepte de classe obrera es absent del sindicats. Falta la formació als treballadors. La base única es el benefici, però calen mes conceptes i participació del treballador. Als sindicats titula amb departament de mercenaris. Excessiva burocratització.

Dins l’empresa unificar-se, per dirigir-se amb una sola veu, al negociar amb l’empresa.

Es canvia la generació del coneixement per el de la competitivitat.

Rosa Domènech.-

Cal donar a conèixer els sindicats, però donar-los mes prestigi.

Es una força important del poble, però:

 

• Tenen una estructura antiga, que dificulta la participació, i com dissenyen en l’època actual, nous models.
• Perjudica la finançació, molt diversificada i clarificar-la com i qui ho cobra.

XAN.- Qüestiona el créixer la economia indefinidament i la competitivitat com únic model. Demana que el sindicalisme representi mes al treballador i ratificar la economia del benestar. Diu, el model productiu es errat i el camí sindical es encaminat erròniament.

Glòria Rubial.- Si Dinamarca i els països nòrdics, tenen una alta afiliació sindical, i els llatins son més escèptics, poden influir aspectes de caràcter o es un aspecte cultural?

Pablo, Madrid. Delegat sindical. A l’activitat d’Inspecció del Treball, troba treballadors il·legals, contractats, per fer el mateix que faria un funcionari. Es necessari insistir en el dret dels treballadors. Als col·legits professionals, donen poc suport als treballadors. Falta consciència de classe.

 

Joaquim Ferrer.- Proposa un canvi als sindicats de fons, no fictici.

Rosa Domènech.- Destaca la problemàtica dels Treballadors Socials, que encara no tenen Conveni Col·lectiu. Molts d’ells treballen pel Tercer Sector, que sovint per entrar en concursos a preu baix, perjudiquen els ingressos dels treballadors.

Joan Ramon.- Posa de relleu, la magnitud i el creixement constant, que actualment tenen els autònoms. Molts d’ells, provinents de la pròpia empresa, obligats a fer-ho.

 

Las respostes d’en Rafael Hinojosa.

Amb l’economia submergida, avui es produeixen disfuncions mes greus, que produeixen sous mes baixos, atur elevat,. Per tant em de negociar nous aspectes com: en el repartiment de beneficis, establir plans de pensions,...

• La activitat del capital es mes incontrolable, mes volàtil.
• A Cadis, al octubre 2009, es planteja un Comitè Sindical Internacional, amb poca repercussió.
• Proposa d’un import anual de despeses i presentar-les al Pressupost del Estat, com única finançació.
• El CEOE, no tenen eleccions , si poder. No es comparable als sindicats.
• El sindicalisme segueix basat en el model productiu de competitivitat i productivitat, per tant, es ben orientat, si be necessita mes retocs.
• El finançament es molt diversificat. Amés, ni ha altres aspectes com alliberats de feina, d’hores, etc. difícil de compaginar.
• El prestigi del sindicalisme es entredit de vegades, per la participació en alguns conflictes com tal, en contes de com p.e. ecologistes, però no com el sindicat concret.
• Es necessari es revitalitzi un contrapoder, com els sindicats.

A la Carta de Reforma Laboral, parla de contractació indefinida, formació professional, etc. però no es concreta en propostes. Ni han ajudes de la FORCEM, per formació, però molt amplies. 

 

• Als països nòrdics son afiliats als sindicats la majoria, per considerar que han de pertànyer, independentment de que la participació pot ser relativa.
• Planteja sobre el dret dels treballadors a rebre informació de l’empresa. Els sindicats també tenen drets i deures respecte a les Institucions, els Organismes, les lleis i les persones.
• Els Col·legits professionals, els hi dona una perspectiva important.
• Respecta als autònoms, treballant per empresari únic, es molt personalista i queda dispers, però ni han agrupacions sindicals, com TRADE.
• Respecte al Treballador Social, en el tercer sector, acaba següent una explotació del treballador i un ús pseudolegal de les Institucions, en els casos dels concursos a la Baixa.

Resum: J. Ramon

Barcelona, 15 febrer 2010